Ves al contingut principal

Autonomic, fira de Toulouse

Ara mateix arribo de Tolosa de Llanguedoc (en diuen Toulouse) de la Fira Autonomic, que com el seu nom indica no té res a veure amb autonomies d'aquí, sinó que es refereix al sentit personal, de tenir-ne, de mobilitat, etc..

La fira era petita però interessant. La perspectiva francesa de la discapacitat m'interessa molt, bàsicament perquè és propera i exportable cap a nosaltres. Fa temps que dic que a Catalunya hem de mirar cap a dalt i que sovint, massa fins i tot ho fem en direcció contrària. En Terradas de Lloret, en Manu Heras i un servidor ens hi hem arribat per tafanejar com ho fan els veïns. Ens interessava veure els temes d'oci, temps lliure i també les novetats que van sorgint en matèria d'ajudes tècniques i discapacitat en general.

M'ha fet gràcia trobar-hi un estand del Ministeri d'Hisenda francès que explicava als vianants quin eren els seus drets en temes fiscals i laborals. També he recollit una fulla que hi venen detallades totes les prestacions franceses que els discapacitats disposen.

Enmig de la gent, ens hi hem trobat a la Mariona Masdemont de la Molina, que ha firat nou material per l'estació d'esquí, per fer-hi esports a l'estiu (Handbike i d'altres activitats). Estava contenta de com havia anat la temporada i l'assistència record de gent discapacitada esquiant. I finalment dir que en Terrades el volien fitxar per jugar a Rugbi dins dels programes de Handisport que els francesos ho treballen bastant bé. Ha estat assegut en una cadira d'aquelles d'anar picant per tots costats i no hi quedava gens malament. L'equip de Toulouse ens ha proposat de venir a Girona a fer una jornada demostrativa. Estaria molt bé que fos possible. A veure si ho fem.


Comentaris

mariona ha dit…
Quim,

Hem començat a fer alguna baixada de prova amb la btt de descens i promet!!!
bonaventura-ayats ha dit…
Tinc ganes de provar-ho aìxò, en fi, m'hi veig sense massa problemes ballant amb aquesta màquina.
A veure si pujo i l'estreno. Cuidat

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.