Ves al contingut principal

Crònica del partit del dia 5 d'abril



(Crònica de Joan Saló) (Imatges per l'Andreu Coma) El C.B. MIFAS en el seu llarg desplaçament a la pista del Valle de Canargo de Santander va vèncer per un clar 23 a 46. Els empordanesos van sortir des de bon començament fent una defensa pressionant que va deixar sense idees en atac a l'equip local. Tot i la clara superioritat dels castellonins, la manca d'encert en el tir va deixar el marcador al final del primer quart en un pobre 4 a 8. En el segon quart el C.B. MIFAS va continuar recuperant pilotes gràcies a la defensa però l'estadística de tir, tant interior com exterior, no millorava respecte al primer quart. Tot i el desencert preocupant en tir dels jugadors que hi havia en pista, els locals no veien cistella perquè amb prou feines aconseguien passar camp. A la mitja part el resultat era de 8 a 16. El partit es va desencallar pels castellonins en el tercer quart ja que per fi es va aconseguir afinar la punteria fent un parcial de 7 a 18. Amb el marcador decidit, el darrer quart va ser de tràmit la qual cosa va permetre a l´entrenador moure la banqueta amb tanta comoditat que tots els jugadors van tenir minuts a la pista. En definitiva, un partit sense gaire història que va tenir com a recompensa la victòria (23-46) després d'un maratonià cap de setmana amb més de 20 hores de viatge en autocar.

El proper cap de setmana la lliga s'atura per la Setmana Santa, però els jugadors de MIFAS no tornaran a la competició fins al 2 de maig que jugaran a la pista de l'Oviedo donant per acabada la lliga i a l'espera de disputar les semifinals de la Lliga Catalana contra el Barça.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.