Ves al contingut principal

Enfonsament global

El director d'una caixa d'estalvis m'ha trucat aquest matí per demanar-me que quan pogués passés per l'oficina a ingressar 1,40 euros, ja que estava en descobert. M'ha destarotat. Sense seguir les seves instruccions he decidit agafar la bicicleta i anar-me'n a fer una mica de via verda abans de que la pluja tornés a xafar el paisatge, totalment conscient de que el món s'enfonsa econòmicament i pandèmicament. La crisi econòmica és real i absoluta. La meva contribució per fastiguejar el sistema financer serà d'1,40 euros, una xifra escandalosa, més encara si tenim present que la trucada telefònica que m'han fet era -amb tota probabilitat- molt més cara que el deute que m'és reclamat. Si no ets una víctima de la banca en aquest món, no ets ningú.

He arribat a Bescanó i m'he acostat fins a la Barca, un lloc bonic que el mes d'abril els colors hi són presents en tota la seva magnitud. En aquest indret hi havia una barca que servia per travessar al riu i m'han vingut al cap records de petit, quan hi vaig passar un parell de cops amb els meus pares. Deu fer molts anys d'això. M'hi he assegut una estona per veure el riu Ter -que porta un punt de mal humor- i refer-me de la tragèdia financera que jo tot solet he provocat. No vull dir el nom de la Caixa d'Estalvis perquè no hagi d'intervenir-la el Banc d'Espanya; vaja, de moment.

Comentaris

A peu coix ha dit…
Un paisatge magnífic, sobretot per oblidar els deutes.
Salut!
bonaventura-ayats ha dit…
per cert, ruta bastant planera, fàcil de fer. Vull dir que aquest tros podria ser la teu bateig en això d'anar a rodar.
Cuidat molt i salut

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…