Ves al contingut principal

Gent coneguda

Fent una mica de bici avui per les Planes, m'hi he trobat a gent coneguda que corria. La Via Verda és per fer bicicleta, però també per passejar-s'hi i fer-hi tot tipus d'esport. Quan aquest trajecte surfeja les Planes el paisatge és fantàstic i si voleu una mica propi, com si fos meu. Quan m'han vist he sigut informat de que coneixien això de fer handbike i altres esports per a gent discapacitada, perquè havien vist el meu bloc. M'ha fet gràcia saber que algunes persones que viuen a les Planes segueixen aquest. La Rosa, que ens coneixem de tota la vida també té un bloc, que enllaçaré immediatament quan rebi l'adreça exacta. A veure si entre uns i altres creem la nyerrosfera. (Els de les Planes ens diuen nyerros)

En els pobles petits no sol haver-hi costum de parlar dels temes que afecten a les persones discapacitades, excepte quan n'hi ha un que hi viu, o que forma part de la comunitat. A les ciutats això és diferent. Ara fa molts anys que visc fora del poble, però en certa manera sempre hi viuré, encara que passejant pels seus carrers ja no conegui a la gent. Fent el tros de Via verda sembla que hi trobo més coneguts, corrents, passejant, fent qualsevol activitat esportiva. Amb l'edat, amb el temps, a les Planes la gent vol ser més jove; i segurament ho és.

Comentaris

Rouse ha dit…
està molt bé trobar-te gent coneguda amb qui fer-la petar una estona. A mi em passa quan vaig a Olot, llavors t'en dones compte que estàs en un poble (encara que Olot és una ciutat)i anant pel carrer et pares a parlar ara amb l'un, ara amb l'altre. A Girona no passa tant, ets més anonim.
A peu coix ha dit…
Quim, crec que tens a mig a cada port.
Anònim ha dit…
Hola Quim

La gent de Les Planes d'Hostoles seguirà el teu blog tant interessant......



La gent de Les Planes, que et recorda.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…