Ves al contingut principal

Tres retrats, article al Diari de Girona

La Carme Capdevila surt retratada en els diaris parlant amb la Trinidad Jiménez, que és la nova ministra de Sanitat i Assumptes Socials. Vaig llegir que sortia contenta, que ja és molt. N'estava perquè es veu que l'olla de la dependència va agafant el bull, a poc a poc, tot i que hi faltaven alguns ingredients importants com ara els diners. Sense diners això no bull. En terres d'escudelles és molt difícil d'opinar. Tothom la fa bona i amb ingredients diferents.

Hem d'admetre que la gent que gestiona la Dependència és una mica nerviosa, amb tendències a moure's a gran velocitat. Quan el ministre Caldera va posar la Llei en marxa això penjava del Ministeri de Treball, que és un edifici bastant gran i de mal gust al capdamunt de la Castellana de Madrid. Quan ara fa un any el Govern socialista va tornar a guanyar les eleccions el programa de la dependència va instal·lar-se feliçment en un edifici del carrer Alcalá, que era del Ministeri d'Educació i no sé quantes coses més. Amb tendències neoclàssiques l'edifici estava i encara deu estar-hi ple d'esgraons i poder-hi accedir en cadira de rodes era molt complicat, fins a tal punt que el camí menys perillós era fer-ho pel garatge. La gent que parlàvem de la dependència havíem d'entrar pel garatge del Ministeri i per sortir al carrer directe fèiem unes quantes voltes estranyes i finalment acabàvem sortint a l'edifici del costat que és -també ja és mala sort- una instal·lació del govern d'Esperanza Aguirre.

Ara amb la reforma del Govern que hem tingut fa quatre dies ens han passat a Sanitat, i aquí no puc dir gaire res. No pas perquè l'edifici no tingui graons, que en té. De fet passejant per davant d'aquest Ministeri has d'anar molt en compte perquè pots quedar-te clavat a la mateixa vorera. Madrid té voreres molt complicades, però les que estan a prop dels ministeris són plenes de forats i normalment tenen desnivells bastant perillosos. Potser per anar-hi, també haurem d'entrar pel garatge, això d'anar en rodes té alguns avantatges perquè la gent pensa més amb cotxes oficials que amb gent que té el caminar una mica més complicat.En resum, en poc més d'un any la dependència ha estat en tres Ministeris. Suposo, no vull pas ser mal pensat, que és una mica el resum de com s'està aplicant la llei, que al final recauen a les autonomies. La Carme Capdevila ha hagut de parlar amb tres ministres sobre el mateix tema. És curiós, però sobre el mapa de Madrid els tres edificis ministerials estan en línia recta, i podrien fer-hi un túnel que anés del primer fins al darrer.

També he de dir que al capdavall del carrer encara queda un Ministeri, que és el d'Agricultura. Tinc esperances que la Consellera Capdevila no s'hi hagi d'anar a retratar. Em penso que jo i els meus ens ho agafaríem una mica malament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.