Ves al contingut principal

Tres retrats, article al Diari de Girona

La Carme Capdevila surt retratada en els diaris parlant amb la Trinidad Jiménez, que és la nova ministra de Sanitat i Assumptes Socials. Vaig llegir que sortia contenta, que ja és molt. N'estava perquè es veu que l'olla de la dependència va agafant el bull, a poc a poc, tot i que hi faltaven alguns ingredients importants com ara els diners. Sense diners això no bull. En terres d'escudelles és molt difícil d'opinar. Tothom la fa bona i amb ingredients diferents.

Hem d'admetre que la gent que gestiona la Dependència és una mica nerviosa, amb tendències a moure's a gran velocitat. Quan el ministre Caldera va posar la Llei en marxa això penjava del Ministeri de Treball, que és un edifici bastant gran i de mal gust al capdamunt de la Castellana de Madrid. Quan ara fa un any el Govern socialista va tornar a guanyar les eleccions el programa de la dependència va instal·lar-se feliçment en un edifici del carrer Alcalá, que era del Ministeri d'Educació i no sé quantes coses més. Amb tendències neoclàssiques l'edifici estava i encara deu estar-hi ple d'esgraons i poder-hi accedir en cadira de rodes era molt complicat, fins a tal punt que el camí menys perillós era fer-ho pel garatge. La gent que parlàvem de la dependència havíem d'entrar pel garatge del Ministeri i per sortir al carrer directe fèiem unes quantes voltes estranyes i finalment acabàvem sortint a l'edifici del costat que és -també ja és mala sort- una instal·lació del govern d'Esperanza Aguirre.

Ara amb la reforma del Govern que hem tingut fa quatre dies ens han passat a Sanitat, i aquí no puc dir gaire res. No pas perquè l'edifici no tingui graons, que en té. De fet passejant per davant d'aquest Ministeri has d'anar molt en compte perquè pots quedar-te clavat a la mateixa vorera. Madrid té voreres molt complicades, però les que estan a prop dels ministeris són plenes de forats i normalment tenen desnivells bastant perillosos. Potser per anar-hi, també haurem d'entrar pel garatge, això d'anar en rodes té alguns avantatges perquè la gent pensa més amb cotxes oficials que amb gent que té el caminar una mica més complicat.En resum, en poc més d'un any la dependència ha estat en tres Ministeris. Suposo, no vull pas ser mal pensat, que és una mica el resum de com s'està aplicant la llei, que al final recauen a les autonomies. La Carme Capdevila ha hagut de parlar amb tres ministres sobre el mateix tema. És curiós, però sobre el mapa de Madrid els tres edificis ministerials estan en línia recta, i podrien fer-hi un túnel que anés del primer fins al darrer.

També he de dir que al capdavall del carrer encara queda un Ministeri, que és el d'Agricultura. Tinc esperances que la Consellera Capdevila no s'hi hagi d'anar a retratar. Em penso que jo i els meus ens ho agafaríem una mica malament.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…