Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2009

Castells de la Segarra II

Imatges ben agafades dels Castells de la Segarra, el dijous passat. En Pep Badia me les ha enviat i en penjo les que em semblen més emblemàtiques. Bé, les tres primeres, clar. Els castells d'aquesta comarca eren fronterers. Són el que queden de les senyals de les dues Catalunyes del segle XI i XII, més o menys. Avui necessiten un repàs, i sobretot que se'n faci una mica de propaganda. És una ruta bastant desconeguda i jo trobo que s'hauria de potenciar una mica més. L'accessibilitat d'aquests edificis és molt difícil (vermella i negre) però gairebé cap s'hi pot accedir-hi, en general no estan oberts al públic, tot i que hi ha alguna excepció. Si en voleu més informació cliqueu a Castells de la Segarrai podreu obtenir més informació. Per cert, no en vàrem comprar cap, no pas pels calers, sinó perquè no estaven en venda...




Castells de la Segarra

La Segarra té coses molt interessants, més enllà de l'Àrea de Guissona, (veure post anterior) i el mes de maig és un bon moment per anar-hi. La nova sortida de "jubilats intrèpids" va ser dissenyada per Josep Badia i vàrem anar a fer un cop d'ull a tretze castells d'aquella comarca. Estic a l'espera de que el retratistes amb bona càmera m'enviïn millors fotografies, de moment en penjo tres fetes amb el meu mòbil.



L'Àrea de Guissona, insòlita

Ahir estàvem de viatge a la Segarra. Érem uns quants habituals, que en la seva totalitat tenim problemes de mobilitat. Això lògicament no és cap notícia, no hauria pas de ser-ho, però resulta que va ser motiu de conflicte en el moment que els tres companys i un servidor ens va entrar la gana, (era l'hora de dinar) i vàrem decidir arribar-nos fins l'Àrea de Guissona, una instal·lació magnífica i immensa a l'entrada d'aquest municipi de Lleida.

En aquestes instal·lacions s'hi troba un "buffet lliure" que està molt bé de preu i de gran concurrència. A l'entrada del menjador se'ns va informar que no era possible ajudar-nos a portar el plat a taula perquè era un buffet que no feien excepcions. Els vàrem dir que nosaltres no volíem cap excepció, que només volíem (tenim un caminar difícil que no garanteix que el plat arribi a taula pels nostres mitjans físics) que ens ajudessin a traslladar el plat fins a una taula. La resposta va ser clara i contundent; …

Camins

Salt estaria entre els pobles de les comarques de Girona que passaria sense massa problemes el test d'accessibilitat. Al meu entendre els seus carrers són verds (molt fàcils de fer) en cadira de rodes. També s'ha de dir que és fàcil anar-hi amb bicicleta o handbike. Hi ha diverses opcions per fer-ho. A les fotografies que poso s'hi pot veure alguns trams de carril bici, alguns d'ells bastant nous. La foto del final pertany a les Deveses d'aquest municipi, un indret privilegiat per passejar-s'hi.



Molt dolenta

Vaig anar al cinema a veure "Àngeles y Demonios". La pel•lícula es pot resumir de la següent manera: Un equip d’investigació de Suïssa descobreix l’antimatèria en el mateix moment que el Vaticà s’hi està fent un concili per elegir a un nou Papa. El problema està en que hi ha una germandat que vol fastiguejar el sarau i llavors arriben en Tom Hanks i una altra noia, molt nerviosos, que corren per tot Roma sense parar-se a fer cap capuchino. Els dolents són perseguits fins que al final el Camarlengo surt volant amb un helicòpter amb cara de bon noi, quan realment és el més dolent de tots. Quan tot s’aclareix el Vaticà pot acabar de fer la seva feina i un servidor va estar a punt d’anar a la taquilla del cinema per demanar que em tornessin els diners de l'entrada. Una pel·lícula dolenta tirant a molt dolenta. Una pèrdua de temps inmensa.

Dordogne V i final

I res, finalment penjo quatre vídeos de la Jornada a França. El de dalt és l'Heras esquiant al riu Dorgodne, en concret al Pantà de Tremolat. La balla molt bé. I el segon, d'un servidor arribant (feia baixada) de la gincama. Convé dir que no està al revés, només hi comença, després ja s'adreça. El càmera és l'Àngel Colom en tots dos casos. També penjo dos vídeos que ja estan en el canal de Youtube de MIFAS i que corresponen a la Vela en rodes, feta a les platges de Burdeus.







No estar quiets

Passejada en Handbike ahir a la tarda amb l'Albert Carbonell. Vàrem fer una pedalada que va anar des de MIFAS (Sant Narcís) fins a la Barca de Bescanó, fent el circuït de les Deveses de Salt. A la gent del carrer els agrada veure'ns, els fa gràcia les bicicletes que portem. Uns vailets ens van preguntat si els deixàvem pujar. A part de la questió esportiva, penso que de forma indirecte procurem que la mirada cap a la gent amb discapacitat sigui una mica diferent. Es relaciona el nostre sector amb la quietud. No n'és pas sinònim. No ha de ser-ho. En això estem!


Dordogne IV

Els esports per a persones amb discapacitat en aquesta regió francesa solen estar organitzats pels anomenats Comitès Departamentals de Handisport. Vàrem estar convidats pel de la Dorgodne que va celebrar unes Jornades Esportives, fent coses diferents. El seu President és Jean-Pierre Puyrigaud i des d'aquí vull agrair-li les seves atencions amb la petita delegació gironina que vam estar-hi presents. He penjat un enllaç directe al seu comitè a l'apartat de discapacitats d'aquest bloc.
Més enllà de les activitats esportives, vàrem poder gaudir d'una festa tradicional de la regió francesa on lògicament no va faltar el típic "canard" i la sopa d'all. La darrera cullerada d'aquest plat s'hi afegeix vi negre. És un plat fort. També vàrem aprofitar per donar un tomb per la ciutat de Périgueaux i Burdeus.
I finalment dir, que l'Heras ho retrata tot. Aquí una mostra. Un servidor venia de passejar pel prat i va aprofitar el moment per tirar la foto. Semb…

Dordogne III / Aquitaine

Més fotos de l'expedició feta a la Dordogne i a l'Aquitaine (França) aquest passat cap de setmana. Penjo unes fotos d'en Manu Heras esquiant a Tremolat i també fent vela amb l'artefacte que podeu veure en una de les platges del nord de Burdeus. La primera de les fotos hi surt l'expedició catalana de MIFAS i també l'amic Dalmàs Olivier, de Périgueaux.

Eiffel

Ahir va celebrar-se el 120è Aniversari de la Torre Eiffel a París. La veritat és que sempre que he tingut l'ocasió d'anar a visitar la capital francesa hi faig una escapada. L'he vista moltes vegades i penso que és un edifici espantós que enamora al primer cop d'ull. És lletja i impressionant. N'he estat molt d'aquest edifici.
De tota manera convé recordar que a Girona tenim una peça magnífica de Gustave Eiffel, és el Pont de les Peixateries Velles. També és una peça que m'entusiasma, llàstima que no pugui passar-hi amb cadira de rodes. La reforma feta no fa massa no va millorar en cap moment l'accessibilitat que segurament era difícil d'arreglar. No van pas intentar-ho. Si voleu veure alguna cosa accessible de l'Eiffel heu d'anar a París, a Girona podeu veure el pont de lluny i de moment res més. Hi havia maneres de fer que el Pont i la seva pujada hagués estat més amable.

Dordogne II

Més coses sobre la Jornada Esportiva de la Dordogne-Aquitaine. S'hi pot veure l'arribada de l'Àngel Colom de la Gincama, en ManuHeras provant la vela a rodes a la platja que està a 65 quilòmetres al nord de Burdeus, i també l'escalada que va fer un company francès-bretó amb una cama. Penjo també una foto feta amb el mòbil, -qualitat molt discutible- del moll on sortien els que participaven en l'esquí nàutic. Els titulars de la cadira i de la cama que reposen al moll estaven -em penso- a l'aigua.





Dordogne I

De la mà d'en Manu Heras, hem estat convidats a la Dordorgne (24) en unes Jornades Esportives Adaptades, organitzades pel Comitè Handisport d'aquest Departament. Han estat un dies on s'han pogut fer algunes activitats diferents; Escalada, ski nàutic, caiac i finalment també una gimcana enmig d'un bosc. Els francesos saben organitzar coses d'aquestes i hem tingut un tracte magnífic. Els companys Heras i Colom han pogut desplegar les seves habilitats multiesportives amb força èxit. El que us escriu ha fet una mica el que ha pogut i content de poder arribar-hi. Penjo un parell de fotos i quan m'arribin les que espero, en penjaré alguna més.


Mal d'ulls a Girona

El carrer o carretera de Barcelona és la principal artèria de la ciutat de Girona. L'accessibilitat al llarg de tot el que ocupa està en observació constant per part meva, més que tot perquè hi visc i com tothom -suposo- voldria que les seves voreres i cantonades fossin més practicables (que s'hi pugui passar).

L'excusa oficial i en part lògica sobre el mal estat del carrer ha estat des de fa uns anys l'AVE, o millor dit, el TGV. Girona sempre ha parlat de TGV, fins que hem descobert que el tren aquest que ens portarà a Madrid és diu AVE. Sempre s'havia dit que el carrer no podia tocar-se, perquè amb les obres del tren no sabíem si l'haurien d'obrir, canviar, girar o capgirar.
Ara ja sabem que el carrer Barcelona no tindrà especials modificacions i per tant convé arreglar-lo per fer d'aquesta via un espai presentable, ordenat i lògicament accessible. L'Ajuntament de Girona ha anunciat que aquest estiu s'asfaltarà. I prou. Els hem demanat que tingu…

Flors difícils

Aprofito la visita d'unes amigues per acostar-me a l'exposició de flors de Girona. He pogut fer una passejada pel barri vell en cadira. Difícil tirant a molt difícil. Res que no sàpiga, lògicament, però també hi ha llocs, espais que amb una mica de gràcia podrien resoldre fàcilment l'accés. El barri vell sempre ha quedat una mica fora, exempta de la polítiques d'eliminació de barreres, amb l'excusa de que és molt difícil combatre tota la cosa rústica.

En part és veritat, però no pas del tot. Hi ha carrers amb llambordes que si haguessin tingut un manteniment més adequat s'hi podria passar sense tants problemes. Racons que amb una mica de rampa podries arribar-hi millor, i en general un conjunt de detalls que qualsevol altre ciutat europea hauria resolt amb més fortuna. Girona avança, però ho fa més lentament.

He de dir que l'exposició de flors és una ruta "negra" per gent discapacitada. A la majoria de patis no pots entrar-hi. El Jardins d'en F…

Monogràfic de Neòpolis

Fa unes setmanes varen demanar-me que donés la meva opinió sobre algunes qüestions relatives a la discapacitat. La gent de Neopolis (assessoria socio-política) ho ha penjat a la seva web i també n'ha fet una versió en paper -que encara no tinc- Hi ha altres participacions molt interessants. Si voleu veure'l podeu clicar aquí; http://www.neopolis.cat/upload/2/fitxers/monografic_v._serveis_socials.pdf i podreu descarregar-lo. La gent de Neopolis va ajudar-nos a fer el Pla Estratègic de MIFAS i si en voleu més informació sobre la feia que fan podeu veure-la a la seva pàgina web; http://www.neopolis.cat/

Visita de Soraya Saénz de Santamaria a MIFAS

MIFAS sempre és objecte de visites. Ahir va venir-nos a veure la portaveu del Partit Popular, Soraya Saénz de Santamaria. Ho va fer acompanyada de la Senadora i presidenta d'aquest partit a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho. Vàrem poder parlar una estona de la dependència, del 0,7 de l'IRPF (que enguany, encara no ha sortit la convocatòria) i de la necessitat de que les entitats siguin lliures; de pensament, d'idees i d'objectius. MIFAS és una casa oberta que rep sovint visites polítiques que lògicament aprofitem per traslladar tot allò que no ens agrada i que hauria de ser diferent. "Ja sabem que esteu a l'oposició, però tot això que t'expliquem has de tenir-ho present, vàrem dir-li". Penjo dues fotos, la primera en el moment que la convidada va estar amb la Junta Directiva de l'entitat i l'altra en el moment que en Julio Merino, tresorer de la casa va retratar-s'hi.


Flors a Girona

Aquest matí ens hem escapat un moment per anar fins els Jardins del Dr.Figueras, darrera Sant Pere de Galligans, on la gent del Centre Ocupacional de MIFAS, els de Riudellots de la Selva, estaven preparant la seva participació en l'exposició de flors que s'inaugura demà. Fa anys que d'alguna manera o altre hi participem. Enguany -el muntatge encara no es veu bé- fan 30 columnes de flors, representant els anys que té MIFAS. He de dir que Girona estava plena de turistes i era difícil transitar pels carrers del barri vell.



Llafranc, una llàstima

Avui he estat a Llafranc, passejant pel camí de Ronda. Un lloc que abans s'hi podia anar sense problemes. Ara, des de fa un temps no s'hi pot transitar per l'existència "estranya" de barreres arquitectòniques. Hi ha una rampa molt difícil de pujar, més enllà dels barrots que han posat per crear unes escales incomprensibles. És una situació lamentable, que costa d'entendre en els anys que estem. El camí de Ronda de Llafranc és un lloc esplèndid i amb aquesta situació jo diria, -m'atreviria a dir- que és una ruta absolutament il·legal. No sé el paper que hi ha fet l'Ajuntament de la vila empordanesa, ni tampoc el que han fet els responsables de Ports i Costes; en qualsevol cas, cap de bo.



Racons originals

El company Pep m'envia una fotografia feta fa pocs dies en la que s'hi veu una plaça d'aparcament reservada per a discapacitats en el barri vell de Girona. La instantània té la seva gràcia perquè avui encara no sabem ben bé què representa les barreres que engarjolen l'anagrama dibuixat al terra. No ho sabem i em penso que no ho sap ningú. Avui hi faré una passejada per saber si la plaça té la condicional o encara està en situació de penitent...

Les voluntàries de MIFAS són bastant intrèpides. Aprofiten la seva estada a Girona per donar algun vol de tant en tant. Fa uns dies -aprofitant les bones combinacions i els bons preus aeris- van escapar-se fins a Roma. Mentre passejaven els va fer gràcia veure un carrer que no els era pas del tot desconegut. Un cop retratat han tingut la gentilesa d'enviar-m'ho.

Les deveses de Salt en Handbike