Ves al contingut principal

Eiffel

Ahir va celebrar-se el 120è Aniversari de la Torre Eiffel a París. La veritat és que sempre que he tingut l'ocasió d'anar a visitar la capital francesa hi faig una escapada. L'he vista moltes vegades i penso que és un edifici espantós que enamora al primer cop d'ull. És lletja i impressionant. N'he estat molt d'aquest edifici.

De tota manera convé recordar que a Girona tenim una peça magnífica de Gustave Eiffel, és el Pont de les Peixateries Velles. També és una peça que m'entusiasma, llàstima que no pugui passar-hi amb cadira de rodes. La reforma feta no fa massa no va millorar en cap moment l'accessibilitat que segurament era difícil d'arreglar. No van pas intentar-ho. Si voleu veure alguna cosa accessible de l'Eiffel heu d'anar a París, a Girona podeu veure el pont de lluny i de moment res més. Hi havia maneres de fer que el Pont i la seva pujada hagués estat més amable.

Comentaris

Que no han volgut millorar la accesivitat aquests torracollons?. Vergonya els hi hauria de donar. La solució era ben sencilla i fácil: rampes en zing-zang. Això, al costat del Pont sobre el riu Kwai, en la que els presoners anglesos volíen mostrar fins a on podia arribar el orgull britanic, faria morir de riure.

Jo no he vist la Torre Eiffel en persona, però recordo la vaig veure en una pel.licula de James Bond: "Panorama para matar", desde ho la villana, Grace Jones, es llença en paracaigudes, per a fugir del agent 007 (Roger Moore). No sé si la haurás vista. Cuidat amic Quim. Xavier.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.