Ves al contingut principal

Flors difícils

Aprofito la visita d'unes amigues per acostar-me a l'exposició de flors de Girona. He pogut fer una passejada pel barri vell en cadira. Difícil tirant a molt difícil. Res que no sàpiga, lògicament, però també hi ha llocs, espais que amb una mica de gràcia podrien resoldre fàcilment l'accés. El barri vell sempre ha quedat una mica fora, exempta de la polítiques d'eliminació de barreres, amb l'excusa de que és molt difícil combatre tota la cosa rústica.

En part és veritat, però no pas del tot. Hi ha carrers amb llambordes que si haguessin tingut un manteniment més adequat s'hi podria passar sense tants problemes. Racons que amb una mica de rampa podries arribar-hi millor, i en general un conjunt de detalls que qualsevol altre ciutat europea hauria resolt amb més fortuna. Girona avança, però ho fa més lentament.

He de dir que l'exposició de flors és una ruta "negra" per gent discapacitada. A la majoria de patis no pots entrar-hi. El Jardins d'en Figueras, darrera de Sant Pere de Galligans, on MIFAS ha exposat el seu treball també és complicat anar-hi. M'agradaria que a les properes edicions de Girona Temps de Flors fos més fàcil poder-la gaudir, per la gent gran, per la gent amb mainada, i per la gent com jo. Per més gent diguem-ne.

Comentaris

Anònim ha dit…
Tens un bloc que està molt bé.
Voliem venir a Girona a veure les flors però no ha pogut ser, em consola saber que m'hagués endut un cansament i hagués gaudit poc de la vista.
Una abraçada
Núria
bonaventura-ayats ha dit…
Ep Núria; la ciutat està magnífica, però per gent com nosaltres no sé si és massa recomenable. Les flors tenen la seva gràcia, però els carrers del barri vell són difícils. De tota manera, si pots pujar amb un squter d'aquells podries veure bastants coses.
Cuidat molt i gràcies per seguir el bloc.
Hola Quim,
sense saber-ho vaig fer una foto semblant a la teva... Però des de la meva perspectiva... La trobaràs, juntament amb una entrada al meu post on també comento aquesta teva a "Per un Girona Temps de Flors accessible" http://rogercasero.blogspot.com/2009/05/per-un-girona-temps-de-flors-accessible.html

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…