Ves al contingut principal

Flors difícils

Aprofito la visita d'unes amigues per acostar-me a l'exposició de flors de Girona. He pogut fer una passejada pel barri vell en cadira. Difícil tirant a molt difícil. Res que no sàpiga, lògicament, però també hi ha llocs, espais que amb una mica de gràcia podrien resoldre fàcilment l'accés. El barri vell sempre ha quedat una mica fora, exempta de la polítiques d'eliminació de barreres, amb l'excusa de que és molt difícil combatre tota la cosa rústica.

En part és veritat, però no pas del tot. Hi ha carrers amb llambordes que si haguessin tingut un manteniment més adequat s'hi podria passar sense tants problemes. Racons que amb una mica de rampa podries arribar-hi millor, i en general un conjunt de detalls que qualsevol altre ciutat europea hauria resolt amb més fortuna. Girona avança, però ho fa més lentament.

He de dir que l'exposició de flors és una ruta "negra" per gent discapacitada. A la majoria de patis no pots entrar-hi. El Jardins d'en Figueras, darrera de Sant Pere de Galligans, on MIFAS ha exposat el seu treball també és complicat anar-hi. M'agradaria que a les properes edicions de Girona Temps de Flors fos més fàcil poder-la gaudir, per la gent gran, per la gent amb mainada, i per la gent com jo. Per més gent diguem-ne.

Comentaris

Anònim ha dit…
Tens un bloc que està molt bé.
Voliem venir a Girona a veure les flors però no ha pogut ser, em consola saber que m'hagués endut un cansament i hagués gaudit poc de la vista.
Una abraçada
Núria
bonaventura-ayats ha dit…
Ep Núria; la ciutat està magnífica, però per gent com nosaltres no sé si és massa recomenable. Les flors tenen la seva gràcia, però els carrers del barri vell són difícils. De tota manera, si pots pujar amb un squter d'aquells podries veure bastants coses.
Cuidat molt i gràcies per seguir el bloc.
Hola Quim,
sense saber-ho vaig fer una foto semblant a la teva... Però des de la meva perspectiva... La trobaràs, juntament amb una entrada al meu post on també comento aquesta teva a "Per un Girona Temps de Flors accessible" http://rogercasero.blogspot.com/2009/05/per-un-girona-temps-de-flors-accessible.html

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.