Ves al contingut principal

Mal d'ulls a Girona

El carrer o carretera de Barcelona és la principal artèria de la ciutat de Girona. L'accessibilitat al llarg de tot el que ocupa està en observació constant per part meva, més que tot perquè hi visc i com tothom -suposo- voldria que les seves voreres i cantonades fossin més practicables (que s'hi pugui passar).

L'excusa oficial i en part lògica sobre el mal estat del carrer ha estat des de fa uns anys l'AVE, o millor dit, el TGV. Girona sempre ha parlat de TGV, fins que hem descobert que el tren aquest que ens portarà a Madrid és diu AVE. Sempre s'havia dit que el carrer no podia tocar-se, perquè amb les obres del tren no sabíem si l'haurien d'obrir, canviar, girar o capgirar.

Ara ja sabem que el carrer Barcelona no tindrà especials modificacions i per tant convé arreglar-lo per fer d'aquesta via un espai presentable, ordenat i lògicament accessible. L'Ajuntament de Girona ha anunciat que aquest estiu s'asfaltarà. I prou. Els hem demanat que tinguin especial cura d'algunes cantonades, especialment les que toquen l'Hipercor. No pas per anar-hi, sinó per passar-hi. A la foto que penjo s'hi pot veure la vorera del davant, impracticable totalment i bastant perillosa, per cert.

L'accessibilitat d'una ciutat diu molt de com és. Girona és en general una ciutat difícil, i s'ha de fer constar que en els darrers anys s'ha fet coses molt interessants. No obstant això queda aquesta assignatura pendent. La carretera de Barcelona és una avinguda que ensenya als vianants el primer plat de com és la resta. Arreglar aquesta via és necessari, urgent i ja comença a fer mal d'ulls no fer-ho. Ja ho dic, en observació.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…