Ves al contingut principal

Molt dolenta

Vaig anar al cinema a veure "Àngeles y Demonios". La pel•lícula es pot resumir de la següent manera: Un equip d’investigació de Suïssa descobreix l’antimatèria en el mateix moment que el Vaticà s’hi està fent un concili per elegir a un nou Papa. El problema està en que hi ha una germandat que vol fastiguejar el sarau i llavors arriben en Tom Hanks i una altra noia, molt nerviosos, que corren per tot Roma sense parar-se a fer cap capuchino. Els dolents són perseguits fins que al final el Camarlengo surt volant amb un helicòpter amb cara de bon noi, quan realment és el més dolent de tots. Quan tot s’aclareix el Vaticà pot acabar de fer la seva feina i un servidor va estar a punt d’anar a la taquilla del cinema per demanar que em tornessin els diners de l'entrada. Una pel·lícula dolenta tirant a molt dolenta. Una pèrdua de temps inmensa.

Comentaris

Quim: si te agradem les pel.licules de capellans te recomano una: "El nom de la rosa", basada en la novela de Humberto Eco. (jo la ting a casa en DVD, i si la vols veure, te la presto; només cal que me ho diguis)

O bé "Les sandalies del pescador", amb l'Anthony Quinn, amb el paper d'un Papa que evita l'holocaust nuclear amb el que amenaçen els xinesos d'aquells temps dels inicis d'en Mao. (aquesta sí que no figura a la meva videoteca). Cuida't.
bonaventura-ayats ha dit…
Hola Xavier:
No m'agraden les pel.lícules de capellans. M'agraden les pel.lícules, i si són bones i surten capellans no passa res.

Les deus que dius les conec, són molt bones. Totes dues.
Cuidat
La història d'Ángeles i demonios està mal documentada. Els Illuminati són de finals del XVIII. Ni Bernini ni Galileu els van arribar a conèixer. Ara, l'escena del Panteó em va semblar mot ben feta. Bon recorregut per l'arquitectura de Roma. Llàstima que no hagin respectat la història dels arquitectes.
bonaventura-ayats ha dit…
Sí, la peli té recorregut per Roma que és la única cosa que jo diria que val la pena.
En fi,

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.