Ves al contingut principal

Molt dolenta

Vaig anar al cinema a veure "Àngeles y Demonios". La pel•lícula es pot resumir de la següent manera: Un equip d’investigació de Suïssa descobreix l’antimatèria en el mateix moment que el Vaticà s’hi està fent un concili per elegir a un nou Papa. El problema està en que hi ha una germandat que vol fastiguejar el sarau i llavors arriben en Tom Hanks i una altra noia, molt nerviosos, que corren per tot Roma sense parar-se a fer cap capuchino. Els dolents són perseguits fins que al final el Camarlengo surt volant amb un helicòpter amb cara de bon noi, quan realment és el més dolent de tots. Quan tot s’aclareix el Vaticà pot acabar de fer la seva feina i un servidor va estar a punt d’anar a la taquilla del cinema per demanar que em tornessin els diners de l'entrada. Una pel·lícula dolenta tirant a molt dolenta. Una pèrdua de temps inmensa.

Comentaris

Quim: si te agradem les pel.licules de capellans te recomano una: "El nom de la rosa", basada en la novela de Humberto Eco. (jo la ting a casa en DVD, i si la vols veure, te la presto; només cal que me ho diguis)

O bé "Les sandalies del pescador", amb l'Anthony Quinn, amb el paper d'un Papa que evita l'holocaust nuclear amb el que amenaçen els xinesos d'aquells temps dels inicis d'en Mao. (aquesta sí que no figura a la meva videoteca). Cuida't.
bonaventura-ayats ha dit…
Hola Xavier:
No m'agraden les pel.lícules de capellans. M'agraden les pel.lícules, i si són bones i surten capellans no passa res.

Les deus que dius les conec, són molt bones. Totes dues.
Cuidat
La història d'Ángeles i demonios està mal documentada. Els Illuminati són de finals del XVIII. Ni Bernini ni Galileu els van arribar a conèixer. Ara, l'escena del Panteó em va semblar mot ben feta. Bon recorregut per l'arquitectura de Roma. Llàstima que no hagin respectat la història dels arquitectes.
bonaventura-ayats ha dit…
Sí, la peli té recorregut per Roma que és la única cosa que jo diria que val la pena.
En fi,

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…