Ves al contingut principal

En Saura

Avui a MIFAS ha arribat una resolució denegatòria d’una ajuda que la meva entitat va demanar al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. La petició era per tirar endavant un projecte que suposava fer prevenció d’accidents de trànsit. El motiu de la denegació ha sigut perquè la gent de MIFAS no està formada per socis que únicament siguin disminuïts a causa d’accidents de trànsit o circulació.

El conseller Saura firma la resolució. Els arguments són francament pobres. A l’associació MIFAS hi ha gairebé 700 persones que són discapacitades pel motiu específic de la convocatòria, però -per mala sort- també hi ha 2.300 persones més que ho són per altres motius. A Girona MIFAS representa moltes coses, però n’hi ha una d’essencial; la unitat d’un col·lectiu.

En Saura vol potenciar barraquetes associatives i tribus a cadascuna de les cantonades del nostre país. Un escenari que ens empobreix perquè aquest plantejament impedeix tenir organitzacions potents i fortes. La política que el Departament d’Interior fa entorn a aquest tema és impresentable. A la web de MIFAS no pot sortir l’emprenyada que hem agafat avui, però en aquest bloc puc dir-ho sense cap mena d’embuts. Si en Saura mai s’ha de fer soci (té domicilis a la Cerdanya i a l’Alt Empordà) potser no estarà a l’alçada per poder entrar. Que tingui sort.

Comentaris

:P ha dit…
Good blog!

http://revelandote.blogspot.com/
JOSE LUIS ha dit…
Hola Quim soc en Luna, a aquest senyor li hauria de caure la cara de vergonya (però com no en té de vergonya). No per quin barem es regeix o pot signar aquesta resolució, a mi em sembla que 700 persones discapacitades que formen part d'unaassociació de 3000 són més que suficients, caldria veure a qué gent o associació SÍ els hi han donat. Mare meva quina colla d'ineptes !!!!!!!!!!!!!!
Hernan ha dit…
No us poseu amb el opbre conseller, home, que per la seva feina no té obligació de llegir-se allò que signa... :-)
Anònim ha dit…
Isabel :
No esta l'altura del carrec que representa,el que vol es fer "capelletes".No sap el prestigui,el pes que te la nostra associació Mifas, quina llastima de no coneixer qui sóm, el que fém.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.