Ves al contingut principal

Girona, Google Earth

Ahir mentre esmorzava al bar de la cantonada (Empúries amb Bilbao) va aparèixer el cotxe que retrata els carrers pel Google Earth. Va fer-me gràcia veure’l. Aquest programa, aquesta aplicació ens permet, especialment a la gent amb mobilitat reduïda veure els carrers i la seva accessibilitat. De moment el podeu provar de mirar com estan les barreres arquitectòniques a les ciutats que ja tenen aquesta disposició. En el Diari de Girona vaig llegir que el cotxe estava retratant Girona i el primer pensament que vaig tenir va ser que quedarem una mica malament, pel que fa a barreres vull dir.

De fet, a la cantonada que abans deia, hi ha un pas de vianants que no està adaptat. Tampoc ho està un que s’acaba de fer nou –a quatre passes més amunt-, concretament al carrer Cartagena, una vorera nova que segurament ha estat feta per la mateixa empresa constructora que hi ha fet un edifici nou d’apartaments. Sembla mentida. Coses noves que s’estan fent i amb barreres. El Google Earth ens delatarà, ens deixarà al descobert i tothom podrà veure que hi ha carrers que sent nous com són, encara s’hi fan coses velles.

Tinc ganes de que Girona pugui veure’s a Google Earth, en la seva versió més propera, més pràctica. Hi quedem retratats. S’hi podrà veure algunes fotos lletges. La Girona que no enamora gaire, la Girona de les coses mal fetes quan seria ben senzill fer-les bé. Si és que al final tot se sap...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.