Ves al contingut principal

Respostes massa lentes

Reunió avui amb la gent del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya per parlar sobre els Serveis d'Integració Laboral i Social que tenen les entitats a tot el territori. El departament ha tret la convocatòria fa quatre dies i diu que resoldrà les peticions abans del 6 de juliol, tot i que també diu que no sap quan pagarà les quantitats subvencionades. Una qüestió complicada si tenim en compte que les organitzacions venen fent el servei des de principis d'any, sense haver cobrat cap import per part del govern. El SSIL's a Catalunya estan formats per més de 100 professionals i els resultats han estat molt satisfactoris des de la seva existència.

Jo estava a la reunió representant a les comarques de Girona, i tinc que dir que he sortit desorientat. No tant per la situació que estem vivint tots, sinó per la preocupació econòmica que suposa tirar endavant aquest programa amb la sequera i falta d'entusiasme per part del Govern català. No l'he vist enlloc, i més quan no ha quedat clar que passarà amb els SSIL el proper any. Ens han dit que escriuran una ordre i que abans de tirar-la endavant ens trucaran. Tot un detall. Abans ens trucaven per escriure-la més o menys junts. Aquesta manca d'aposta pel sector social no m'agrada, no sabria pas com dir-ho...

La foto està feta amb el meu mòbil que ja comença a fer llufa, una mica com tot. És un reflexe de la gent que sortíem de la reunió, amb les portes del Departament de Treball a la ciutat de Barcelona aquest dijous al matí.

Comentaris

Assistentina ha dit…
Sembla q això q expliques, no nomès es cosa de Catalunya, ja q Espanya continua en el penúltim lloc en porcentaje de gasto social per habitant, en comparació amb la resta de països de la UE.
Encara q la TV i altres mitjans de comunicació vulguin dir lo contrari, de portes a dins, lo social no interessa.......mmmm, no anem be....
bonaventura-ayats ha dit…
jo penso que això està malament, no m'agrada, per això ho explico així, una mica a la meva manera, si tu vols.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.