Ves al contingut principal

Salt, d'aquí i d'allà, persones.

Acompanyo a un amic a l’Ajuntament de Salt per fer una gestió. Ens hem quedat fent cua per poder registrar el document que portàvem. Davant nostre hi havia molta gent. La majoria estrangers que feien gestions d’empadronament. Un marroquí demanava apuntar com a ciutadana de Salt a la seva mare que venia uns dies de vacances. La funcionària amb bon criteri l’hi ha dit que això no era possible. Amb una gran sinceritat l’home deia que la seva mare necessitava atenció sanitària. M’he quedat enganxat a la conversa, sense voler-ho fer. Parlaven en veu alta i era difícil desenganxar-s’hi. He sortit molt contradit. No és just que això sigui així, no ho és perquè la versió que donava la funcionària era certa, impecable i dura. Però si giro la moneda també és cert que qualsevol ciutadà ben intencionat d’aquest món faria el mateix que intentava fer aquell xicot. No han entrat en detalls sobre quina era l’atenció mèdica que necessitava la dona, però segur que allà on està, allà on viu, no la té.

En fi; pregunta justa, resposta correcta, encara que segurament molt injusta. En aquella sala n'hi havia moltes més que demanaven coses semblants. M’adono que tothom hauria de passar-hi una bona estona i poder sentir el que les persones demanen i així poder tenir una perspectiva més encertada de la gent, més enllà de com siguin i d'on vinguin. La crisi està sent forta, i aquesta situació és molt pitjor en països que encara són més pobres.

Els treballadors que atenen a la planta de baixa de l’Ajuntament de Salt tenen el meu respecte i admiració. Estan fent una feina complicada i segurament molt poc reconeguda. Nosaltres només demanàvem una targeta d’aparcament per a persones discapacitades i jo diria que ha estat una gestió que els ha permès respirar, un moment senzill i ràpid, gairebé insignificant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…