Ves al contingut principal

Sortir a ballar

Segueixo una mica com puc -hi ha un gran mutisme- les operacions que s'estan duent gairebé sota les taules per reordenar el sector financer català, aquell que surt o que existeix a partir de les 10 caixes d'estalvis existents. Llegeixo que la Caixa Terrassa i Sabadell volen ajuntar-se per tirar endavant la Caixa Vallès. Els de Manresa -que sembla ser la més sanejada de totes- volen jugar-hi, però no pas a cap preu. Els d'Osona, és a dir Caixa Manlleu també hi són pel mig. En altres barriades la cosa també va de fusions o balls semblants, la Girona, Tarragona i Catalunya semblen voler ser una peça única, a l'estil Caixa Central. El ball està servit. No tenen parella, ni la busquen, o no els acaba d'agradar el que hi ha, la Penedès i la Laietana. Tot això es fa amb la mirada de lluny de "la Caixa" que no tampoc diu res. En aquest cas la gran Caixa contradiu el seu famós eslògan que diu: Parlem?

Les obres socials són les parts de l'hortet que s'està discutint. Tothom vol plantar-hi quatre tomàquets i enciams per continuar fent les amanides al seu gust. És allà on a part d'haver-hi una mica d'aigua per a regar també s'hi busca un lloc per seure i passar les hores. Els hortets són entreteniments essencials per molta gent, una manera com qualsevol altra de reposar una mica.

És difícil seguir les pautes de totes aquestes notícies perquè els diaris no en parlen gaire. Has d'anar a fer el tafaner a versions electròniques i digitals que sovint no estan gaire ben informades, fins i tot desorientades. La crisi financera portarà també un nou model de caixes d'estalvi a Catalunya. Han d'ajuntar-se per poder assumir els problemes que tenen. En el diari el PAIS posava que millor que s'ajuntin lliurement o les ajuntaran forçosament.

La meva àvia parlava sempre de la Caixa d'Orus. (jo en pensava que venia de l'or) però amb el temps vaig anar descobrint que els Orus eren una versió amorfa dels Ahorros famosos. Tot això ho segueixo perquè d'alguna manera o altra m'afecta. Les obres socials d'aquestes entitats -de vegades- reparteixen engrunes, rampoines, alguns calerots, que fem servir per tirar coses endavant. Projectes que en general són petits, però que valen el seu pes en or. Suposo que quan puguin ja s'explicaran, dic jo...

Comentaris

Quim: si no me equivoco o estic mal informat, els veritables amos (i en sa majoria accionistes camuflats de totes aquestes caixes catalanes), son de qualsevol lloc, menys de Catalunya, i en sa majoria de la resta del territori no català que queda d'Espanya. Però esclar, la crisi els obligará a fusionar-se. Per altre banda qui té els diners, és el que té la última paraula, i per tant, el que veritablement mana.

Així de clar. Salutacions!
NARCÍS SERRA I SERRA,

III. CATALUÑA Y SUS BANCOS VS. CATALUÑA Y SUS CAIXAS.

LA CAIXA, RIOFISA… FUTURAS QUERELLAS… FUSIONES.



Rafael del Barco Carreras



No puedo por menos de insistir una y otra vez con el personaje. Está en el CANDELABRO, perdón “candelero”. La broma atenúa la acidez que me despierta ese rostro de monaguillo bueno, a rebosar de doblez, dureza y malicia. Mi pesadez la exige el artículo repetido y reflejado en imágenes sobre su posible “jubilación” en www.lagrancorrupcion.blogsot.com

Más insistencia. Serra pretendía ser el Presidente de LA CAIXA, en réplica a su “padrino social” JUAN ANTONIO SAMARANCH TORELLÓ y a su tío y padrino “oficial” NARCISO DE CARRERAS, de cuando lo de Narcís no se usaba aun en Barcelona. El cargo es mucho más importante y rentable que ser Presidente del PSC o Vicepresidente del Gobierno, y sin necesidad de engorrosas elecciones, con la “amigocracia de intereses” basta.

No son chismes, actuó de lleno para suceder a Samaranch en 1999, pero aun bullía la dimisión de Vicepresidente por el escándalo del espionaje ilegal y guerra sucia. ¡Si eso no es gansterismo que venga Dios y lo vea! Quizá al propio espiado Rey y a la Princesa en LA CAIXA no les agradara saludar a tan rasputiniano personaje. Lo intentaría de nuevo en la jubilación (forzada por la nueva ley de caixas) del franquista JOSÉ, su nombre cuando trasladado de su cargo oficial en Madrid ocupó la dirección general de la Caja de Pensiones, y después JOSEP VILARRASAU SALAT, y con su sucesor RICARDO FORNESA RIBÓ, un gran práctico de la Bolsa… pero las fuerzas más vivas de Cataluña ya no se fiaban de él… quizá ni SAMARACH, Presidente de Honor Vitalicio de LA CAIXA… razón tenían.

En 2005 se contentó con la CAIXA DE CATALUÑA, presidida por su primo Antonio Serra Ramoneda, y cuando era la PROVINCIAL por su padrino SAMARANCH. Una “perita en dulce”, la de Cataluña, podrida, pero “perita”. Un excelente peldaño para coleccionar CONSEJOS bien retribuidos, y esa fue la primera de sus ocupaciones, invertir para conquistar sillones, hasta que el chorro de dinero se acabó, y saltaron alarmas y desastres.

En su currículum existen muchas más sombras que el espionaje, obsesión de todo trepa para desbancar a quien estorbe su escalada. La “financiación” del muy pobre PSC cuando él es elegido Alcalde, 1979, se subsana con Javier de la Rosa (caso Consorcio de la Zona Franca) completado con el sistema FILESA (CHANTAJE y EXTORSIÓN). Contribuiría a la quiebra del Banco Garriga Nogués, aunque salvaría a Javier de una condena segura, entre otras consideraciones por cobijarse bajo la misma sombra, Samaranch. La memoria de los “viejos” de tanto sanedrín barcelonés alcanza mucho más de 30 años. LO SABÍAN TODOS Y TODO.

Debería aceptar un lujoso retiro. Al igual que su socio Pascual Maragall. Tiene colección de CONSEJOS DE ADMINISTRACIÓN. Dinero más que suficiente, pero… ¿y el Poder?... la ambición de toda su vida. A los 65 años, y por su extraña idiosincrasia, lo necesita al parecer hasta biológicamente. En una Sociedad tan corrupta como la barcelonesa y española puede ejercer el del MIEDO QUE DESPIERTA.

Tiene tantos ases en la manga como posibles querellas si los socialistas perdieran el Poder… INMOBILIARIA COLONIAL SA… O LA PARALELA RIOFISA… su intervención en las extrañas compraventas, con la Tele realzando su presencia, donde se podrían aplicar los argumentos utilizados en mis TRES AÑOS PREVENTIVO… y si algún día se levantaran las alfombras del actual CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA, asociado según sus declaraciones a su CAIXA DE CATALUÑA… las cifras de los DE LA ROSA ¡una insignificancia! Con por cierto vocal y consejero común entre las dos inmobiliarias más importantes de Barcelona, una pública y otra privada, JUAN ROSELL LASTORTAS.

Y dejaré para otro día las sospechosas empresas de TASACIÓN...continúa en www.lagrancorrupcion.blogspot.com
NARCÍS SERRA EN EL BANCO DE ESPAÑA.

Rafael del Barco Carreras

6-9-09. Si por suerte para LA CAIXA, Cataluña y parte de España, no alcanzó su soñada presidencia, parece que su estrella en declive no le deparará ni la de las futuras fusiones. No se puede engañar tanto y a tantos durante tanto tiempo. No es que haya rebasado su nivel de incompetencia, es simplemente que la “maldad y mentira” no triunfan siempre y hasta la eternidad.

Pero esta definición de catecismo no es suficiente para contestarme a mi mismo el porqué los personajes clave de mi Historia alcanzaron la fortuna y el estrellato tras el caso CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA, añadido a la quiebra del BANCO GARRIGA NOGUÉS… o precisamente por su actuación en ellos. Javier de la Rosa, Luis Pascual Estevill, Juan Piqué Vidal, Narcís Serra i Serra, Rafael Jiménez de Parga. Otra simpleza, se situaron, consolidaron, o capitalizaron salvando a los verdaderos culpables, la ÉLITE FRANQUISTA DE LA BARCELONA DE ENTONCES.

Y si en los tres primeros la ambición “rompió el saco”, el más melifluo (por no insultar) casi “rompe el saco” de su Ciudad. Y ese saco está tan podrido que ni en Madrid (ni en Europa) ven por donde hincarle el diente.

Sentarle ante el Director General de Supervisión, Jerónimo Martínez, en lugar, como él pretendía, del Gobernador Miguel Ángel Fernández Ordóñez, que en otro tiempo hubiera temblado ante él (leer el artículo de f. 4-9 en El Confidencial reproducido en www.lagrancorrupcion.blogspot.com) es más significativo que el descenso de las calificaciones de MOODY´S. Primero por su perdida de NIVEL, y segundo porque define prioridades, el pozo sin fondo de CAIXA DE CATALUÑA, donde según la noticia de EFE “Martínez le planteó problemas como el crecimiento de la morosidad, la adquisición de inmuebles a los que está dando salida con la concesión de nuevas hipotecas, el calendario de vencimientos de deuda y la situación de los coeficientes de liquidez y solvencia”.

Es evidente que lo de la ADQUISICIÓN DE INMUEBLES, tradúzcase a sus ASOCIADOS INMOBILIARIOS, prácticamente en quiebra, será a los disparatados precios de la PREFABRICADA BURBUJA INMOBILIARIA, como los que antaño aceptó en el Consorcio (ahora uno de sus asociados) de los DE LA ROSA.

Tercamente la historia se repite, pero multiplicando las cifras. Ver en www.lagrancorrupcion.com

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…