Ves al contingut principal

Després de la pluja

Un jornada complexa. Sortida molt d’hora per deixar-nos al cim del túnel de la Vall d’en Bas per baixar fins a Girona. La ruta és aparentment tranquil·la fins que arribes a Amer, on la via verda passa a ser negra, triant a negra del tot. En aquell tram no existeix el traçat antic del tren d’Olot i s’han improvisat unes carreteres de bosc amb pendents molt fortes. Sabíem que podia ser difícil però ens pensàvem que seria una mica més senzill. En tot cas, hem fet la ruta de 45 quilòmetres aproximadament. El calor convidava a tirar-se al riu amb bicicleta inclosa.


A la tarda he estat fent gestions amb el meu pare. Quan l’he recollit a l’estació d’autobusos de Girona m’ha saludat un desconegut. Lògicament no ho era pas del tot. En Jordi és fill d’uns amics i el noi està fet una perxa. Els anys passen i m’ha agradat molt poder-lo veure. I parlant de Jordis tinc que dir que avui he saludat a un company, que treballa a MIFAS i avui marxava cap a Romania de vacances, el seu país d’origen. L’hi he dit que torni, que sinó l’aniré a buscar. En Jordi és una persona que m’aprecio i a MIFAS hi fa una feina excepcional.

Baixant de les Planes –que hi he deixat el meu pare- he pogut escoltar a Edward Grieg a Catalunya Música. És un autor que feia peces miniaturalistes que combinen fantàsticament amb el paisatge, sobretot si ha plogut fa una estona. Avui, tot plegat semblava més ben posat. La setmana en general complicada; demà serà un altre dia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…