Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2009

El reservat

En Xavi Terradasde Lloret m'envia aquesta fotografia que forma part de la col·lecció que sense voler estem creant d'aparcaments reservats per a persones amb mobilitat reduïda PMR -discapacitats- i la manca de respecte que hi ha. D'aquestes encara no en teníem cap. Els camioners en general són gent molt col·laboradora, però aquest de la foto -que no hi surt- li falta -segurament- una bullida. Únicament puc afegir que el varen multar, admeto que a Girona capital ningú li hagués dit res.

Sota aigua

Aquí unes imatges d'uns quants de MIFAS a sota aigua. No hi ha reservats per a discapacitats. Sembla ser que quan ets allà sota no n'ets massa. Allà baix tothom pedala una mica com pot. Les imatges són d'en Xavi Terradas, Manel Heras i Àngel Colom a l'Estartit, aquest darrer cap de setmana.



Baixar pel dret

Baixada a la Molina amb la bicicleta especial per a descens. Des d'una altura de 2.340 metres i després d'haver-hi pujat amb el Telecabina has de baixar amb aquest artefacte. Té un punt de risc però tot està sota control. En tot moment estàs acompanyat per la gent del Centre d'Esports Adaptats de l'Estació de la Molina. A veure si us animeu, val la pena i és barat.

La llauna

Bec Coca Cola. Fa un temps vaig passar-me a la light tot i que va costar-me bastant trobar-hi una mica de gust. La nevera de casa meva pot tenir problemes d’abastament, però sempre hi ha alguna llauna d’aquest refresc. No en faig pas propaganda, perquè em penso que aquesta gent no la necessiten. Tenen la capacitat de poder fer estudis a nivell mundial i els preus d’aquest producte són un referent econòmic de primera magnitud.

Jo puc aportar-hi la meva escassa experiència. La màquina de la residència de MIFAS –que hi vaig a donar un vol a les tardes- la llauna de Coca Cola light cotitza a 0,60 euros. Al supermercat del costat de la residència està a 0,49 la llauna. Al bar del davant la cosa puja fins a 1,40, el de més amunt 1,30 i el de més avall 1,50, especialment si la prens a les taules de fora. Em penso que al Caprabo avui les he pagades a 0,51 i si les compro a la botiga d’en Rashid, (no tanca mai) el preu puja fins a 0,80.

A la Rambla de Barcelona la Coca Cola light amb paisatge po…

Gibraltar.gi

Gran sarau per la visita de Moratinos a Gibraltar. Històricament hi ha moltes ganes que la pedreta sigui espanyola. Ho puc entendre, però jo diria que els d'allà no volen ser-ho. Gibraltar té una situació -si voleu- esperpèntica dins del context europeu, això és veritat, però Espanya no ha practicat gaire pedagogia a l'hora de fer-se valer. Gibraltar és un espai estrany ple de privilegis i està sota la sobirania britànica que respecte l'ambigüitat financera, política i econòmica dels que hi viuen. Espanya vol una cosa que ja no és seva. Una certa hipocresia, si voleu, perquè a l'hora de parlar de Ceuta i Melilla ho fan amb les mateixes maneres -en fi, s'hi assemblen una mica- que Londres a l'hora de dir que no. I de moment raca-raca-raca, i tot queda allà mateix, i els anys que s'hi quedarà. En Moratinos ha fet la visita per distreure al personal i ja tenim la foto als diaris. Ara ja només queden les declaracions resclosides dels pesats patriòtics de canta…

Tres mirades

En aquesta foto s'hi pot veure els dos nous hotels que té la ciutat de Girona. La cadena francesa Accord Hotels obre el seu tercer hotel, després de tenir-hi el Novotel. No m'hi he arribat per veure'n els accessos, però per les pàgines web d'aquests dos establiments he vist que tenen habitacions reservades per a discapacitats físics. Si no m'equivoco n'hi ha 4 a cadascun d'ells. Girona queda d'aquesta manera bastant ben equipada per atendre els visitants. Varen obrir-los el dia que el Tour de France va arribar a la ciutat.

He retratat el carril bici de l'Hospital Josep Trueta de Girona perquè és un aparcament improvisat per alguns i permanent per altres. Una llàstima que en aquesta zona de la ciutat hi regni l'anarquisme a l'hora d'estacionar els vehicles. Al costat mateix hi ha un aparcament -que és de MIFAS- i que té preus molt assequibles. Fins i tot la primera mitja hora és gratuïta. No és que hi hagi poc respecte pel carril bici, sin…

La Molina, també a l'estiu

Que la gent de la Molina és excepcional ja ho sabíem, parlo del Centre d’Esport Adaptat. Ho he pogut comprovar aquest passat hivern on molta gent amb discapacitat hem gaudit de la professionalitat i el bon acolliment d’aquest servei que ofereix la pista d’esquí.

A l’estiu no hi ha neu, (sempre queda alguna clapa) però s’hi pot anar a passejar i a fer-hi tot tipus d’activitat a un preu excepcional. Handbike (tenen tres bicicletes de lloguer), anar en barca per l’estany que a l’hivern serveix per reforçar la neu, fent-ne d’artificial, i ara també descens amb una bicicleta especial (no té pedals perquè només és per baixar-hi).

Amb la bicicleta aquesta agafes el telecabina fins a l’alçada de 2.430 metres i allà comences a baixar per camins de cabres i plens de pedres que superes sense problemes. Durant uns 30-40 minuts baixes pel dret, gaudint d’unes vistes magnífiques de la Cerdanya, Andorra i part de França. Aquesta activitat és nova i encara està sota observació de la pròpia estació. L’A…

Costa Brava Accessible, presentació.

Ahir divendres va haver-hi a MIFAS una petita roda de premsa per presentar la plana web sobre l'accessibilitat de les platges de la Costa Brava. La notícia ha sortit publicada avui als dos diaris de Girona, també diferents emissores de ràdio varen interessar-se per la feina feta per part de dos socis de l'entitat. S'haurà de veure la repercussió que té aquesta informació, l'impacte que pot produir als Ajuntaments implicats. Tinc la lleugera sensació que no interessa massa el tema. Són oportunitats de negoci que en altres indrets saben aprofitar bé i aquí costa més de que tot això s'entengui. En fi, s'haurà d'anar veient. La fotografia és del moment que va fer-se la presentació. Per veure'n la web cliqueu aquí

Herois quotidians

Sarcàstica, corrosiva, genial. Ahir al vespre vaig descobrir que aquest estiu repeteixen alguns dels capitols d'Herois Quotidians, de l'Empar Moliner. M'agrada aquesta dona, com escriu i tot el que fa. Trenca esquemes i amb els temps que estem va molt bé girar-ho tot. Era el canal 33, dijous al vespre.




Veniu i aparqueu, si podeu...

No em digueu que no és original. L'he hagut de mirar bé un parell de cops, per si la que estava torta era la casa, però ja he vist que no. El reservat aquest per a persones amb mobilitat reduïda és un pèl perillós. Si aparques en aquest espai i baixes a peu tens el risc de baixar amb un fort cop de cul. Si pel contrari baixes en cadira la cosa deu ser més original, la cadira deu passar de tu olímpicament i deu arrencar-se a córrer fins al final de la baixada o del que sigui. En fi, deu haver-hi de tot, com és lògic. La foto és treta d'una web associativa de Madrid. Em penso que parlen d'un poble de la "Comunidad" que ha millorat el nombre de places reservades per minusvàlids. Jo diria que deuen tenir alguna política dirigida al nostre col·lectiu que no s'atreveixen a explicar, però vaja, veient la foto és bastant imaginable..

Cridòria rentable

Amb aquesta comèdia de la TDT puc sintonitzar molts canals de televisió. Cap que valgui especialment la pena. A Intereconomia parlen (és un dir) sovint de la problemàtica que vivim a Catalunya amb la imposició del català. En Carlos Dávila comentava no sé quin dia “sabemos la situación que estáis padeciendo los catalanes con el tema de la lengua”. No cal dir que vaig anar a dormir molt preocupat, sobretot pel padecimiento que estic visquen, innocentment.

L’endemà vaig veure que tota la ciutat de Girona estava molt amoïnada pel tema de la imposició del català a la nostra societat. La veïna feia molt mala cara, cara d’imposada. En arribar a MIFAS també feien tots cara d’haver estat imposats. Està clar que la nova Llei d’educació de Catalunya els ha canviat l’estil de vida i la nova situació no els deixa viure...

Jo sóc molt partidari de conèixer bé el castellà. No per res d’especial, sinó perquè al darrera hi ha una cultura immensa, plena d’oportunitats i sobretot perquè és fàcil d’accedir…

Accessibilitat a la Costa Brava

La gent de MIFAS ha posat en marxa una web que detalla l'accessibilitat de les platges de la Costa Brava. S'està acabant de construïr. Hi falta informació que s'anirà complementant en els propers dies. Serà una eina interessant, més que tot perquè tot allò que hi posarà està verificat per dues persones que han estat fent la feina i les visites sobre el terreny. Per veure'n més informació, cliqueu aquíi no cal dir que s'accepten suggeriments.

Cop d'ull a la Minusfera, Lo Bep

Cap de setmana tranquil. He fet un cop d'ull als blocs dels companys de la Minusfera. M'encanta l'escrit que en "Lo Bep" ha fet sobre el tema dels Centres Especials de Treball. S'están negociant coses en aquests moments. N'estic fent el seguiment des de la distància, però també amb preocupació. Sembla que en el gremi de la discapacitat hi ha problemes seriosos d'interpretació, jo diria que sempre hi han estat. Ara mateix, els Centres Especials de Treball -que són empreses normals i corrents, amb totes les obligacions- depenen del Departament de Treball, i els Centres Ocupacionals, d'Acció Social i Ciutadania. Hi ha gent que ho barreja tot, alguns més que d'altres. Lo Bep en dóna pistes més concretes i en fa una aproximació molt real.

Les crisis i les situacions que provoquen s'han d'aprofitar per reforçar parets i preparar-les pels nous embats que vindran, i segurament no tot si val. Els discursos d'alguns sectors comencen a fer fig…

La cursa de l'Òscar

Abans d'ahir, la tropa de MIFAS va participar en la segona edició de la Cursa per la Integració, feta a Barcelona. En general hi vam fer un bon paper. Jo la vaig fer amb handbike, a diferència de la resta que la varen córrer amb cadira de rodes o a peu. Fer la cursa amb bicicleta és igualment interessant, però jo diria que no si val gaire. Una cosa és atletisme i l'altre ciclisme, són dos esports molt diferents. No obstant això, l'esperit era passar-hi una bona estona. En acabar varen obsequiar-nos amb un entrepà de botifarra. Com que eren molt bones vaig anar a indagar d'on eren, tot dient que a Barcelona no era possible menjar una botifarra com aquelles. Del Berguedà, van contestar-me...
A la cursa hi vaig conèixer l'Òscar, un vailet de 9 anys que té importants limitacions físiques, però té la força i la valentia suficient per fer els 5.000 metres de la cursa i tot allò que li posin al davant. Vaig quedar molt impressionat del treball que està fent aquest xicot i …

Carrer Cartagena de Girona

No sé com serà el carrer Girona de Cartagena, però sé com és el carrer Cartagena de Girona. Avui hi he passat en cadira de rodes. (L'he trampejat com he pogut) Després d'acabar-hi una obra nova ha aparegut un pas de vianants magnífic que jo no m'atreveixo pas a discutir. No obstant això, i sent totalment nou, he de dir que és impresentable. No podem estar pendents de si a la ciutat de Girona hi apareixen nous passos d'aquests i a més amb barreres. No només no s'estan arranjant les voreres que s'han estat suggerint, sinó que a més surten animalades com aquesta quan tot això ja fa temps que no toca.