Ves al contingut principal

Cridòria rentable

Amb aquesta comèdia de la TDT puc sintonitzar molts canals de televisió. Cap que valgui especialment la pena. A Intereconomia parlen (és un dir) sovint de la problemàtica que vivim a Catalunya amb la imposició del català. En Carlos Dávila comentava no sé quin dia “sabemos la situación que estáis padeciendo los catalanes con el tema de la lengua”. No cal dir que vaig anar a dormir molt preocupat, sobretot pel padecimiento que estic visquen, innocentment.

L’endemà vaig veure que tota la ciutat de Girona estava molt amoïnada pel tema de la imposició del català a la nostra societat. La veïna feia molt mala cara, cara d’imposada. En arribar a MIFAS també feien tots cara d’haver estat imposats. Està clar que la nova Llei d’educació de Catalunya els ha canviat l’estil de vida i la nova situació no els deixa viure...

Jo sóc molt partidari de conèixer bé el castellà. No per res d’especial, sinó perquè al darrera hi ha una cultura immensa, plena d’oportunitats i sobretot perquè és fàcil d’accedir-hi. En aquests moments el dial de la ràdio hi domina el castellà. Els canals de televisió que jo agafo són en castellà gairebé tots. El cinema, no sent com hauria de ser en V.O. és en castellà bàsicament. I si surts al carrer, sempre o gairebé sempre has de fer-lo servir per qualsevol cosa, diguem-ne senzilla.

Els comentaristes d’alguns mitjans de comunicació no transmeten la preocupació pel castellà a Catalunya. Únicament fan caixa tirant d’un tema rentable, confús i fals. S’ha de destacar que s’apunta al bombardeig gent que coneix bé la situació real i per tant l'única cosa que fan és consolidar els seus espais en tertúlies on tot s’hi val. El català a Catalunya està tocat i molt tocat. Sentir el que diuen alguns d'aquests personatges és lamentable d’escoltar. Dient el que diuen i suposo que sense saber-ho, estan fent un gran favor a l'independentisme que no té preu, en fi, això és el que jo penso.

De tota manera si volen fer caixa, els faig una proposta: jo pagaré 50 euros per cada català que no sàpiga parlar castellà. I cobraré 1 cèntim d’euro per cada català que no sàpiga parlar català. Accepteu? en cas de que així sigui, prepareu la cartera...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.