Ves al contingut principal

Cridòria rentable

Amb aquesta comèdia de la TDT puc sintonitzar molts canals de televisió. Cap que valgui especialment la pena. A Intereconomia parlen (és un dir) sovint de la problemàtica que vivim a Catalunya amb la imposició del català. En Carlos Dávila comentava no sé quin dia “sabemos la situación que estáis padeciendo los catalanes con el tema de la lengua”. No cal dir que vaig anar a dormir molt preocupat, sobretot pel padecimiento que estic visquen, innocentment.

L’endemà vaig veure que tota la ciutat de Girona estava molt amoïnada pel tema de la imposició del català a la nostra societat. La veïna feia molt mala cara, cara d’imposada. En arribar a MIFAS també feien tots cara d’haver estat imposats. Està clar que la nova Llei d’educació de Catalunya els ha canviat l’estil de vida i la nova situació no els deixa viure...

Jo sóc molt partidari de conèixer bé el castellà. No per res d’especial, sinó perquè al darrera hi ha una cultura immensa, plena d’oportunitats i sobretot perquè és fàcil d’accedir-hi. En aquests moments el dial de la ràdio hi domina el castellà. Els canals de televisió que jo agafo són en castellà gairebé tots. El cinema, no sent com hauria de ser en V.O. és en castellà bàsicament. I si surts al carrer, sempre o gairebé sempre has de fer-lo servir per qualsevol cosa, diguem-ne senzilla.

Els comentaristes d’alguns mitjans de comunicació no transmeten la preocupació pel castellà a Catalunya. Únicament fan caixa tirant d’un tema rentable, confús i fals. S’ha de destacar que s’apunta al bombardeig gent que coneix bé la situació real i per tant l'única cosa que fan és consolidar els seus espais en tertúlies on tot s’hi val. El català a Catalunya està tocat i molt tocat. Sentir el que diuen alguns d'aquests personatges és lamentable d’escoltar. Dient el que diuen i suposo que sense saber-ho, estan fent un gran favor a l'independentisme que no té preu, en fi, això és el que jo penso.

De tota manera si volen fer caixa, els faig una proposta: jo pagaré 50 euros per cada català que no sàpiga parlar castellà. I cobraré 1 cèntim d’euro per cada català que no sàpiga parlar català. Accepteu? en cas de que així sigui, prepareu la cartera...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…