Ves al contingut principal

La cursa de l'Òscar

Abans d'ahir, la tropa de MIFAS va participar en la segona edició de la Cursa per la Integració, feta a Barcelona. En general hi vam fer un bon paper. Jo la vaig fer amb handbike, a diferència de la resta que la varen córrer amb cadira de rodes o a peu. Fer la cursa amb bicicleta és igualment interessant, però jo diria que no si val gaire. Una cosa és atletisme i l'altre ciclisme, són dos esports molt diferents. No obstant això, l'esperit era passar-hi una bona estona. En acabar varen obsequiar-nos amb un entrepà de botifarra. Com que eren molt bones vaig anar a indagar d'on eren, tot dient que a Barcelona no era possible menjar una botifarra com aquelles. Del Berguedà, van contestar-me...

A la cursa hi vaig conèixer l'Òscar, un vailet de 9 anys que té importants limitacions físiques, però té la força i la valentia suficient per fer els 5.000 metres de la cursa i tot allò que li posin al davant. Vaig quedar molt impressionat del treball que està fent aquest xicot i de poder parlar-hi una mica. Va dir-me que estudiava, clar. Segurament -tot ho fa pensar- serà un home important. La força l'acompanya i em penso que arribarà lluny. M'agradaria molt que així fos. La gent que estem vinculats al món de la discapacitat física hauríem de treballar i potenciar l'esforç que representa l'Òscar. Si no en soms capaços, segurament no estem fent res que valgui la pena i en el futur ens despatxaran amb quatre botifarres mal fetes, que a més, no seran ni tan sols del Berguedà.

Comentaris

Lo Bep ha dit…
Aquest és un dels grans problemes que té el nostre gremi. En general no estem fent una bona pedrera per a garantir que els relleus generacionals puguin millorar el treball fet fins a ara.

Persones com l’Oscar probablement arribin a un nivell professional prou sòlid, com per a no complicar-se la vida en el sector de les persones amb discapacitat.

Lamentablement és cada dia més complicat trobar en una mateixa persona trets diferencials com "Capacitat de gestió" i "Compromís social".

Però, com diuen els francesos….. C’est la vie!

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.