Ves al contingut principal

Tres mirades

En aquesta foto s'hi pot veure els dos nous hotels que té la ciutat de Girona. La cadena francesa Accord Hotels obre el seu tercer hotel, després de tenir-hi el Novotel. No m'hi he arribat per veure'n els accessos, però per les pàgines web d'aquests dos establiments he vist que tenen habitacions reservades per a discapacitats físics. Si no m'equivoco n'hi ha 4 a cadascun d'ells. Girona queda d'aquesta manera bastant ben equipada per atendre els visitants. Varen obrir-los el dia que el Tour de France va arribar a la ciutat.


He retratat el carril bici de l'Hospital Josep Trueta de Girona perquè és un aparcament improvisat per alguns i permanent per altres. Una llàstima que en aquesta zona de la ciutat hi regni l'anarquisme a l'hora d'estacionar els vehicles. Al costat mateix hi ha un aparcament -que és de MIFAS- i que té preus molt assequibles. Fins i tot la primera mitja hora és gratuïta. No és que hi hagi poc respecte pel carril bici, sinó que la manca de policía l'ha convertit en un espai pervertit. Si t'hi aparques no passa absolutament res.


I acabo amb una fotografia lamentable. Un panda coix. Jo n'havia tingut un, em penso que és l'únic cotxe que realment m'he estimat. Era el primer i el que en tinc records inoblidables. Aquest està estacionat a la carretera d'Anglès, sortida de Salt, al costat de la Via Verda. Tenia els vidres trencats i jo no crec que estigués abandonat, jo diria que ha estat apallissat i maltractat. Segur que l'estan buscant.


Comentaris

Anna ha dit…
Pel que fa a la "segona mirada" us recomano mirar el següent vídeo a YouTube: http://www.youtube.com/watch?v=7jJbJUz6du0&feature=player_embedded
bonaventura-ayats ha dit…
Puc afegir que avui el Panda estimat i atrotinat encara està allà mateix. Ningú se'l mira. Només jo he passat a saludar-lo. Està trist i solet.
Vaig passar un e-mail a l'alcaldessa de Salt per fer-li saber la "trobada" però de moment no m'ha fet cap cas.
En fi, demà passaré a veure'l un altre cop, a veure si necessita alguna cosa.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.