Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2009

Girona-Cassà-Girona en bici i handbike

L'Emy m'ha enviat algunes fotografies fetes durant el camí, el divendres i dissabte, quan vàrem fer la ruta Girona-Cassà i Cassà Girona (dues sessions). Corresponen al moment que passàvem pels pobles de Llambilles i Quart. Estan fetes amb una màquina decent, no pas com les altres que jo vaig tirar amb el meu mòbil que ja comença a fer figa...



Girona-Cassà i Cassà-Girona

Pedalada amb l'Emy Carvalho i en Paco Asenjo. Hem fet un tros de Via Verda en dues etapes. Girona-Cassà de la Selva, anada el divendres a la tarda i tornada el dissabte a la tarda. No havia fet mai aquest tram. L'anada a Cassà de la Selva té pinta de ser planera, però no ho és pas del tot. Les entrades a la Creueta i a Quart tenen la seva dificultat i quan el traçat perd l'originalitat de l'espai que ocupava el carrilet de Sant Feliu de Guíxols els pendents són bastant pronunciats. De tota manera, fent xino-xano i en molt bona companyia l'excursió és molt agradable. La tornada ha estat molt més tranquil·la perquè tot allò que ahir va ser pujada avui dissabte era baixada. El clima d'avui també hi acompanyava una mica més. L'entrada a la ciutat de Girona per aquella banda és diferent i jo m'atreviria a dir que aquest costat està més cuidat que el de Bescanó-Anglès-Olot. Els mesos de setembre i octubre, que vénen ara són perfectes per fer pedalades per les…

Carretera de Barcelona, capítol 2

Agafo aquestes dues imatges del blog d'en Pepque porta la màquina de retratar a sobre en forma de mòbil. Va passar per la carretera de Barcelona i conscient com és de l'accessibilitat d'aquest fantàstic indret va fotografiar-ho per dir-hi també la seva. Les imatges soles parlen sense lletres, no cal dir-hi gaire res.

La propera setmana hem quedat uns quants amics que tenim el caminar insòlit per fer inventari dels llocs on pots entrebancar-te i trencar-t'hi el nas. Mirarem de no pendre mal, però no prometem res.


TV Blanes, reportatge a MIFAS

En Terradas, delegat de MIFAS a la Selva m'envia aquest vídeo-reportatge que ha fet la gent de TV Blanes sobre la nit de Sant Bonós. Gairebé 4.000 participants varen córrer per gaudir de la nit d'estiu en aquesta població de la Costa Brava i de pas fer un cop de mà a la nostra gent de la comarca. El muntatge està molt bé i el penjo aquí perquè hi feu una ullada. De les fortes pujades ja vaig parlar-ne en un post que vaig fer aquella mateixa nit. Quan he vist les imatges m'ha vingut novament un cop de calor.

Comprar un mòbil

Anar a comprar un mòbil és un acte que no sé perquè a mi m'ha costat sempre. Hauria de ser una cosa senzilla, però sempre hi trobo complicacions. Necessitava un terminal pel meu pare, per tant un telèfon sense floritures. N'he trobat un que ara no aconsegueixo activar de cap manera. He trucat al servei tècnic de l'empresa operadora i m'han dit que hauria de tornar a la botiga perquè la targeta SIM, el PUK o el repuc ha quedat mogut, i ara ells no hi poden fer res.
La idea -suposo- és que a la llarga la telefonia fixa -els aparells que tenim a casa- quedin desbancats per la diversitat mòbil, sense fils, etc.. però al pas que anem no crec que això de moment sigui possible. Sempre he tingut moltes penes a l'hora d'anar a comprar-ne un; m'he trobat amb gent molt dolenta atenent a les botigues aquestes i fins i tot el personal que porta el tema telefònic als grans magatzems no se'n surt. El pitjor que pot passar-te és que al final hagis de trucar al "Ser…

Una estrella i dos cafès

He tingut ocasió -una vegada més- de quedar enganxat amb el cinema argentí. Seguint la pista d'en Gaston Pauls i l'Ariadna Gil he descobert un parell de pel·lícules que no havia vist i m'ha fascinat "Una estrella y dos cafés" (2006), feta en un petit poble que es diu Purmamarca de la província de Jujuy. A youtube n'he trobat un vídeo promocional que en el seu moment deuria sortir. Un guió senzill, efectiu i emocional, els argentins la ballen molt bé fent cinema, de sempre. Em penso que aquesta cinta mai es va poder veure per aquí. Si teniu ocasió d'enganxar-la o la podeu baixar us agradarà.

Cursa per a MIFAS-La Selva.

Nit de Sant Bonós a Blanes. S'hi fa una cursa que no és de competició. Té un recorregut d'uns vuit quilòmetres amb pujades i baixades bastant pronunciades. Enguany part dels diners d'inscripció han anat a benefici de MIFAS - La Selva. L'Alcalde de Blanes i representants de l'organització han fet entrega d'un xec de gairebé 2.000 euros al Delegat de la zona, Xavi Terradas i al Tesorer de MIFAS, Julio Merino.

Durant tota la jornada d'ahir la gent de la comarca de la Selva van estat activats en ple centre de Blanes, acabant la diada amb tot el sarau de la cursa. L'Heras va fer-la amb cadira i va acabar-la molt bé. Un servidor en handbike i a mitja cursa vaig girar cua. Déu n'hi do. Era difícil de circular-hi amb tanta gent, tot i que era una caminada molt festiva. Els participants demanaven aigua i els veïns, des dels balcons en tiraven galledes plenes. D'altres ruixaven al personal amb mànegues de regar. Vull felicitar a la gent de MIFAS-La Selva (…

Carrer Barcelona

El que s'està fent a la carretera de Barcelona no m'agrada. En sóc part afectada, és el carrer on visc. Després de tants anys esperant que la principal artèria de la ciutat de Girona tingui un aspecte presentable, estem decebuts. Segurament motius pressupostaris impedeixen de fer una obra com cal, però el que s'està fent aquests dies no té massa sentit, bàsicament perquè s'allunya de tot allò que fins ara s'ha dit. El carrer no es podia arranjar perquè estàvem a l'espera de l'Alta Velocitat, i quan això ha quedat resolt (en vies, vaja) ara se'ns diu que el carrer té amiant i que per fer una cosa ben feta s'haurà d'esperar més temps.

Aquesta nit,escric aquest post tenint les màquines sota casa. Estan elevant encara més el carrer amb una nova capa (de 4 a 6 centímetres) de quitrà. La forma de les màquines que fan la feina és semblant a una invasió estranya amb un soroll extravagant. Avancen a tota velocitat i en poques hores tindran centenars de me…

Un tomb diferent (II)

Segona sortida amb els voluntaris i acompanyants per Girona ciutat i en cadira de rodes. Fer trajectes urbans d'aquest tipus no és massa fàcil, però convé que se'ns vegi. Del carrer Empúries fins al Parc del Migdia el trajecte és vermell. Està ple de dificultats. La zona de l'Hipercor de Girona és molt dolenta i difícil de manegar. No hi ha rampes i els carrers no són accessibles. En arribar al Parc la zona és verda (molt fàcil) i agradable. Passant per la plaça Salvador Dalí (Hipercor) que hi tocaven sardanes, una dona que ha vist baixar en Manu Heras pels graons m'ha dit que entre totes les cadires de rodes hi havia gent que no era pas malalta. -N'hi ha que es mouen molt bé- (...) He contestat que de malalt no n'hi havia cap. Ens ha tornat a mirar i m'ha dit; Sí, sí, ja ho entenc. Calen més sortides com aquesta i més sardanes. A tots ens va bé.

Un tomb diferent

Hem agafat unes quantes cadires de rodes i amb les voluntàries de MIFAS i acompanyants s'ha fet un tomb pel polígon de Riudellots de la Selva. Gairebé cap d'ells havia agafat mai una cadira de rodes i per tant era una experiència esportiva i nova fer aquest tipus d'exercici. Els ha agradat, s'ho han passat bé. L'Heras els ha fet jugar un partit de bàsquet que també ha estat tota una novetat. En el grup hi havia francesos, un holandès, una alemanya, una austríaca i una sueca. L'Emi que és portuguesa -i també és voluntària de MIFAS- estava fora de viatge. La resta, gent de casa.

Dèiem de fer una volta per la ciutat de Girona la propera setmana. La idea consisteix en que la gent també s'adoni que circular amb cadira ha de ser un gest que formi part del nostre paisatge. Així hem quedat.



Res a dir

Rampa elèctrica, plegable i estèticament impecable que he vist i retratat a l'edifici del ConseilNational de Mònaco.Això ja no és que sigui merament qüestió de pela llarga, -que també- sinó de bon gust. La seu d'aquest organisme públic ha resolt el problema de l'entrada. Hi ha un timbre per avisar i s'entén -no vaig pas veure-ho - que surten i et faciliten l'entrada. No vaig pas picar, perquè en aquell moment no tenia res per dir-los-hi. Potser un altre dia...

Hauria d'afegir algun comentari sobre el país petit aquest. Fiscalment és com una àrea de repòs on part de les fortunes europees s'hi gronxen sense contemplacions. La ciutat és impecablement complicada. L'accessibilitat està resolta en tot moment amb rampes molt ben fetes, netes i clares. Hi ha molts elevadors que salven els desnivells dels diferents carrers, a conseqüència de que la ciutat en sí és bastant vertical. Vaig sentir una absoluta i profunda enveja.

La memòria, en paper i Pdf

Ja fa unes setmanes que MIFAS va enviar als gairebé 3.000 socis de l'entitat la Memòria d'Activitats de l'any 2008, que prèviament -vull dir abans de ser publicada- l'Assemblea General de Compromissaris va aprovar. Està en versió paper i també en versió pdf, a la plana web de l'associació. Podeu veure-la, si us ve de gust fent clic en aquest enllaç.L'entitat afronta el 2009 una mica com tothom, amb diversitat de problemes, que a part dels habituals s'hi afegeix la situació econòmica general. Això comporta l'endarreriment de programes i una mica de confusió, res que no passi a la resta del sector. Hi ha qui diu que sobreviure l'any 2009 suposarà un reforç per afrontar els nous temps. Jo no ho tinc tan clar, però vaja, deixem-ho així i ja en parlarem. Amb pessimisme les guerres es perden abans, de manera que en aquests moments el que convé és girar la truita i procurar ser una mica més optimistes. La Memòria publicada té un nou format, més senzilla, m…

La Costa Blava

Un puja i baixa ràpid i curt a la Costa Blava. Vulguis o no acabes mirant si les coses són accessibles i la gràcia que tenen. Amb això de les barreres i la seva supressió hi ha ciutats on hi posen un toc d'imaginació i sempre és d'agrair. Sovint tenim present aquells llocs que hi fan una rampa inútil i sense cap gràcia (és a dir, una desgràcia), i aquells que sent útil té una estètica, si voleu discutible.

Niça és una ciutat amb gràcia. No només per la canonada del migdia (cada dia disparen un tret de canó que vol dir que la gent ja pot anar a dinar) sinó també per la seva elegància i benestar. Té tramvia, que s'hi passeja sense haver trencat cap carrer ni haver fet cap altre estrall urbanístic. En accessibilitat la ciutat és verda (molt fàcil) entre d'altres coses perquè el seu centre urbà és pràcticament planer. Té un passeig envejable i el tipus de turisme que hi rambleja és aquell que a nosaltres ens agradaria tenir. Cannes és diferent. Hi predominen andròmines fant…

La Molina, a l'estiu, baixades en BTT i altres

Aquí penjo un altre vídeo, fet des d'una de les bicicletes de descens. Així tindreu una altra perspectiva. Interessant veure l'estat de la pista, tot i que la màquina aquesta de baixar ho supera sense massa problemes. L'estació d'esquí de la Molina ofereix una sèrie d'activitats a l'estiu que valen la pena; handbike, passejada en barca per un petit estany, baixades en BTT i d'altres. Si voleu més informació feu un correu electrònic a la Mariona i ella us dirà l'abast de tot plegat; mmasdemont@lamolina.cat

La Molina, descens amb BTT adaptat

BTT a la Molina, descens amb bicicletes adaptades. Una colla de MIFAS vàrem pujar el dimarts passat a l'estació d'esquí (a l'estiu s'hi fan moltes altres coses) per provar unes màquines de descens. La baixada va anar molt bé. Amb una càmera especial, incorporada al casc de l'Armand vàrem poder gravar les imatges que ara us penjo. El muntatge és d'en Xavi Terradas. A veure si us animeu, val la pena. Del paisatge no cal dir res, vosaltres mateixos podeu veure-ho, de tota manera si t'hi encantes gaire contemplant-lo pots acabar rostos avall... En honor a la veritat, he de dir que és molt divertit i pots baixar-hi a la velocitat que cadascú cregui convenient.