Ves al contingut principal

Carrer Barcelona

El que s'està fent a la carretera de Barcelona no m'agrada. En sóc part afectada, és el carrer on visc. Després de tants anys esperant que la principal artèria de la ciutat de Girona tingui un aspecte presentable, estem decebuts. Segurament motius pressupostaris impedeixen de fer una obra com cal, però el que s'està fent aquests dies no té massa sentit, bàsicament perquè s'allunya de tot allò que fins ara s'ha dit. El carrer no es podia arranjar perquè estàvem a l'espera de l'Alta Velocitat, i quan això ha quedat resolt (en vies, vaja) ara se'ns diu que el carrer té amiant i que per fer una cosa ben feta s'haurà d'esperar més temps.

Aquesta nit, escric aquest post tenint les màquines sota casa. Estan elevant encara més el carrer amb una nova capa (de 4 a 6 centímetres) de quitrà. La forma de les màquines que fan la feina és semblant a una invasió estranya amb un soroll extravagant. Avancen a tota velocitat i en poques hores tindran centenars de metres deixant-los un nou aspecte. Demà hi passaré en cadira de rodes per veure si travessar la carretera de Barcelona -un gest que hauria de ser ben tranquil i fàcil- serà una nova aventura. La principal via de Girona és molt poc amable amb la gent que té la mobilitat reduïda i tot aquest sarau no millorarà gens la situació. Una pèrdua de temps immensa.

Comentaris

Ahir, anant a la feina, vaig intentar travessar la carretera de Barcelona pel mateix lloc de sempre i em vaig quedar encallat en pujar a l’altra vorera. La culpable, la nova capa de quitrà, que va deixar les rodes de la meva cadira suspeses a l’aire. Sort que un bon home que passava per allà em va ajudar a acabar de pujar abans que m’empaitessin els cotxes.
Rachel ha dit…
és veritat, jo hi vaig passar ahir, per on creuva per nar a la universitat, i la carretera és encara més alta del que ja era...enlloc de millorar les coses, les empitjoren...

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.

Consell Social del Guttmann

Torno a parlar de l'Institut Guttmann perquè avui dimecres hem tingut una nova reunió del seu Consell Social, on hi són totes les organitzacions importants de la discapacitat física de Catalunya i alguna altra també de la resta de l'estat, per cert, també hi ha una representació dels companys d'Andorra. Avui hem donat el vist-i-plau al programa de treball del proper 2017 i s'ha fet un repàs dels esdeveniments que el Guttmann ha promogut i participat durant l'any 2016; el darrer de tots la setmana passada a Girona amb la presentació del llibre "Innovació i Discapacitat" que demà dia 24 es presentarà a Lleida de la mà dels companys d'ASPID. En la sessió d'avui també s'ha parlat de la marxa del projecte Guttmann-Sagrera a la ciutat de Barcelona, de la necessitat de que el sector en general i els físics en particular demanin un reforçament i actualització de les polítiques socials a la Generalitat de Catalunya. També hem pogut veure la feina que …