Ves al contingut principal

Carrer Barcelona

El que s'està fent a la carretera de Barcelona no m'agrada. En sóc part afectada, és el carrer on visc. Després de tants anys esperant que la principal artèria de la ciutat de Girona tingui un aspecte presentable, estem decebuts. Segurament motius pressupostaris impedeixen de fer una obra com cal, però el que s'està fent aquests dies no té massa sentit, bàsicament perquè s'allunya de tot allò que fins ara s'ha dit. El carrer no es podia arranjar perquè estàvem a l'espera de l'Alta Velocitat, i quan això ha quedat resolt (en vies, vaja) ara se'ns diu que el carrer té amiant i que per fer una cosa ben feta s'haurà d'esperar més temps.

Aquesta nit, escric aquest post tenint les màquines sota casa. Estan elevant encara més el carrer amb una nova capa (de 4 a 6 centímetres) de quitrà. La forma de les màquines que fan la feina és semblant a una invasió estranya amb un soroll extravagant. Avancen a tota velocitat i en poques hores tindran centenars de metres deixant-los un nou aspecte. Demà hi passaré en cadira de rodes per veure si travessar la carretera de Barcelona -un gest que hauria de ser ben tranquil i fàcil- serà una nova aventura. La principal via de Girona és molt poc amable amb la gent que té la mobilitat reduïda i tot aquest sarau no millorarà gens la situació. Una pèrdua de temps immensa.

Comentaris

Ahir, anant a la feina, vaig intentar travessar la carretera de Barcelona pel mateix lloc de sempre i em vaig quedar encallat en pujar a l’altra vorera. La culpable, la nova capa de quitrà, que va deixar les rodes de la meva cadira suspeses a l’aire. Sort que un bon home que passava per allà em va ajudar a acabar de pujar abans que m’empaitessin els cotxes.
Rachel ha dit…
és veritat, jo hi vaig passar ahir, per on creuva per nar a la universitat, i la carretera és encara més alta del que ja era...enlloc de millorar les coses, les empitjoren...

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…

L'assistent personal

S'està parlant molt de la figura de l'assistent personal, a Catalunya i també a la resta d'Espanya. Em fa gràcia perquè hi ha uns quants polítics que s'apunten a fer i refer la definició d'aquest servei, però ningú s'ha compromès a tirar-la endavant. Diferents governs autonòmics tenen en marxa programes experimentals, crec que també l'Ajuntament de Barcelona i ho són des de fa molts anys. Les coses experimentals haurien de ser senzillament proves, però la manca de compromís i d'interès fa que el concepte s'allargui tot el que es pugui. O sigui que de moment aquí i fora d'aquí (la resta del país) hi ha programes d'assistència personal que han de servir d'experiència. Són molt pocs els afortunats, desenes com a molt, i quan s'exposen com ha de ser aquesta figura, el servei que s'ha de donar i rebre hi ha varietat d'opinions.
Com he dit abans, no crec que el govern català i el govern espanyol tinguin cap interès en posar en mar…