Vés al contingut principal

Carrer Barcelona

El que s'està fent a la carretera de Barcelona no m'agrada. En sóc part afectada, és el carrer on visc. Després de tants anys esperant que la principal artèria de la ciutat de Girona tingui un aspecte presentable, estem decebuts. Segurament motius pressupostaris impedeixen de fer una obra com cal, però el que s'està fent aquests dies no té massa sentit, bàsicament perquè s'allunya de tot allò que fins ara s'ha dit. El carrer no es podia arranjar perquè estàvem a l'espera de l'Alta Velocitat, i quan això ha quedat resolt (en vies, vaja) ara se'ns diu que el carrer té amiant i que per fer una cosa ben feta s'haurà d'esperar més temps.

Aquesta nit, escric aquest post tenint les màquines sota casa. Estan elevant encara més el carrer amb una nova capa (de 4 a 6 centímetres) de quitrà. La forma de les màquines que fan la feina és semblant a una invasió estranya amb un soroll extravagant. Avancen a tota velocitat i en poques hores tindran centenars de metres deixant-los un nou aspecte. Demà hi passaré en cadira de rodes per veure si travessar la carretera de Barcelona -un gest que hauria de ser ben tranquil i fàcil- serà una nova aventura. La principal via de Girona és molt poc amable amb la gent que té la mobilitat reduïda i tot aquest sarau no millorarà gens la situació. Una pèrdua de temps immensa.

Comentaris

Ahir, anant a la feina, vaig intentar travessar la carretera de Barcelona pel mateix lloc de sempre i em vaig quedar encallat en pujar a l’altra vorera. La culpable, la nova capa de quitrà, que va deixar les rodes de la meva cadira suspeses a l’aire. Sort que un bon home que passava per allà em va ajudar a acabar de pujar abans que m’empaitessin els cotxes.
Rachel ha dit…
és veritat, jo hi vaig passar ahir, per on creuva per nar a la universitat, i la carretera és encara més alta del que ja era...enlloc de millorar les coses, les empitjoren...

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.