Ves al contingut principal

La Costa Blava

Un puja i baixa ràpid i curt a la Costa Blava. Vulguis o no acabes mirant si les coses són accessibles i la gràcia que tenen. Amb això de les barreres i la seva supressió hi ha ciutats on hi posen un toc d'imaginació i sempre és d'agrair. Sovint tenim present aquells llocs que hi fan una rampa inútil i sense cap gràcia (és a dir, una desgràcia), i aquells que sent útil té una estètica, si voleu discutible.

Niça és una ciutat amb gràcia. No només per la canonada del migdia (cada dia disparen un tret de canó que vol dir que la gent ja pot anar a dinar) sinó també per la seva elegància i benestar. Té tramvia, que s'hi passeja sense haver trencat cap carrer ni haver fet cap altre estrall urbanístic. En accessibilitat la ciutat és verda (molt fàcil) entre d'altres coses perquè el seu centre urbà és pràcticament planer. Té un passeig envejable i el tipus de turisme que hi rambleja és aquell que a nosaltres ens agradaria tenir. Cannes és diferent. Hi predominen andròmines fantasmòriques, tot i que he d'admetre que la petita ciutat té el seu punt. En accessibilitat és blava, tirant a vermella (alguns llocs fàcils, però d'altres difícils).

A Cannes hi vaig veure una platja Handiplage, és a dir, per a gent amb discapacitat. No sé què pensar de les handiplages, no ho tinc gens clar. He de dir que quan vaig veure-la era tard i per tant no puc fer cap afirmació personal que doni alguna sensació errònia. M'ho estic mirant per internet, a veure que hi trobo. Els francesos són bastant de la corda integrable. Inicialment això de les handiplage sonen una mica a poca "fraternité", però no vull precipitar-me en dir-hi la meva.

La resta de Costa Blava és un tipus de costa que té una semblança urbanística a la nostra Brava, amb matisos. Els paisatges són parents. Tampoc és tan llunyana com sembla. El turisme d'allà és conscient que està visitant uns espais i ciutats amb prestigi. Aquesta és la part que potser a nosaltres ens convindria treballar una mica més. Això és un pensament, lògicament, jo no m'hi dedico, tot i que m'encanta tafanejar per allà on vaig a donar un vol. Quan penso amb l'accessibilitat dels pobles i ciutats de la Costa Brava gironina he de dir que m'entra una mandra immensa d'emprenyar-m'hi. En fi, s'haurà d'anar fent, suposo.

Comentaris

Anònim ha dit…
nomes dire q tot el q sigui pujar per sobra de franÇa,normalment,cau la baba per veura com esta de adaptat tot(o gaire be)i cuidat.es miren mes per tindre tot maco i net!!
vale q son llocs turistic els q has parlat tu i a mes son ciutats cares i aixo ho miren mes,pero tambe tirare una lanza a favor per dir q aki a catalunya hi han plages amb akests artilugios adaptats i ben parits, una l´altra historia es la cara q fotin els q hi siguin a la platje i es mirin als minus com si fosin mikos, en fi hi ha de tot .


pd: q be q vius mamon!!!jajajajaj

srta dusse
bonaventura-ayats ha dit…
hola dusse:
S'ha d'admetre que els gabatxos tenen aquestes coses més ben arreglades que nosaltres. A mi el que en fa por és que un dia anem a la platja (diguem-ne normal) i vingui una nena de 6 anys i em digui que jo he d'anar a la handiplage. No sé perquè, però és l'escena que va venir-me al cap quan vaig veure el rètol que indicava el lloc aquest que comento. No sé, suposo que sóc mal pensat i res més. La costa catalana i la gironina en particular no té res a envejar a cap costa que jo hagi vist. I res, quatre dies allà que tampoc és tant lluny... és més aprop que anar a Madris,
Cuidat molt dusse, tenim 6 cafès pendents i una fanta!
Anònim ha dit…
jajajajaj si si 6 cafes ,se ens acumula la feina noi!!!


esperem q akesta nena de sis anys estigui mes pendent de q ningu aparki a la zona minus si no te el dibuixet al parabrisas!!!explotacio infantil? no!! coneixament si(a carrec dels pares es clar)q dios nos pille confesaos!!

srta dusse
Anònim ha dit…
Feia dies que trovaba faltar els teus escrits. Conec Nica tinc molt bon records,el seu turisme es més refinat.Els "minus" tindriem que tenir més facilitats, queda molt per fer.
ISABEL

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…