Ves al contingut principal

30 anys de MIFAS

Avui la gent de MIFAS fa trenta anys. Déu n'hi do. El 27 de setembre de 1979 els Estatuts de MIFAS varen ser signats per una vintena de socis fundadors. Avui la casa no fa cap celebració especial, perquè ja hi haurà algun altre moment més oportú per fer alguna cosa. Ja s'anirà veient. La gent de la casa -3.000 socis- representen un important exponent de la societat catalana i gironina en particular. MIFAS és una organització reconeguda a les nostres comarques, la gent del carrer està al cas del que fem i qui som. Això s'ha aconseguit i no és pas fàcil.

Jo diria que fer trenta anys és una cosa molt seriosa. És una edat interessant, la millor per tirar endavant projectes de vida i anar consolidant allò que de jove s'ha anat cosint. Felicito a tots els companys de MIFAS per ser-hi, cadascú a la seva manera. La suma de tots és la força que tenim, i convé aprofitar-la bé. Molta salut i que tingueu un bon diumenge!

Comentaris

Lo Bep. ha dit…
És molt important poder celebrar 30 anys d'existència, però ho és molt més poder exhibir 30 anys de compromís social i treball bé fet.

És per això que en nom propi i en el d'ASPID, us felicitem desde les terres lleidatanes, per la vostra celebració i us desitjem molts anys més d'èxits i treball.

El model d'entitat de persones amb discapacitat, que treballa per a les persones amb discapacitat i que està dirigida per les pròpies persones amb discapacitat, hauria d'estendre's molt més del que ho està. A MIFAS en sou un bon exemple.

Enhorabona i a continuar treballant.
bonaventura-ayats ha dit…
Moltes gràcies Lo Bep. Tot això que dius que ho puguem veure-ho.
Mals temps corren. De tota manera, en el combat estem.
Salut

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…