Ves al contingut principal

30 anys de MIFAS

Avui la gent de MIFAS fa trenta anys. Déu n'hi do. El 27 de setembre de 1979 els Estatuts de MIFAS varen ser signats per una vintena de socis fundadors. Avui la casa no fa cap celebració especial, perquè ja hi haurà algun altre moment més oportú per fer alguna cosa. Ja s'anirà veient. La gent de la casa -3.000 socis- representen un important exponent de la societat catalana i gironina en particular. MIFAS és una organització reconeguda a les nostres comarques, la gent del carrer està al cas del que fem i qui som. Això s'ha aconseguit i no és pas fàcil.

Jo diria que fer trenta anys és una cosa molt seriosa. És una edat interessant, la millor per tirar endavant projectes de vida i anar consolidant allò que de jove s'ha anat cosint. Felicito a tots els companys de MIFAS per ser-hi, cadascú a la seva manera. La suma de tots és la força que tenim, i convé aprofitar-la bé. Molta salut i que tingueu un bon diumenge!

Comentaris

Lo Bep. ha dit…
És molt important poder celebrar 30 anys d'existència, però ho és molt més poder exhibir 30 anys de compromís social i treball bé fet.

És per això que en nom propi i en el d'ASPID, us felicitem desde les terres lleidatanes, per la vostra celebració i us desitjem molts anys més d'èxits i treball.

El model d'entitat de persones amb discapacitat, que treballa per a les persones amb discapacitat i que està dirigida per les pròpies persones amb discapacitat, hauria d'estendre's molt més del que ho està. A MIFAS en sou un bon exemple.

Enhorabona i a continuar treballant.
bonaventura-ayats ha dit…
Moltes gràcies Lo Bep. Tot això que dius que ho puguem veure-ho.
Mals temps corren. De tota manera, en el combat estem.
Salut

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.