Ves al contingut principal

Madrid olímpica

M'agradaria que Madrid fos olímpica. No pas per res, únicament per tenir l'excusa perfecta per fer d'aquella ciutat un lloc accessible. Quan hi vaig sempre acabo de nassos per terra. Circular-hi en cadira de rodes és molt díficil. Ja havia comentat en algun post que una de les poques esperances que teníem era que la Duquesa de Alba anés en cadira. Però de cop i volta s'ha aixecat i ja camina a tot drap. En fi, conyes a part, he de dir que l'excusa olímpica seria ideal perquè en aquella capital... s'hi fes bé tot allò que en els darrers anys s'ha fet molt malament.

L'accessibilitat tampoc és una qüestió merament pública. Al darrera d'una ciutat normalitzada com ara Barcelona ha existit un col·lectiu de persones discapacitades que ha donat molta guerra, i a Madrid el nostre sector és força patètic. I lògicament el resultats són els entrebancs i les caigudes que tenim quan hi anem. Els que hi viuen ho fan amb una resignació mai vista.

Al Facebook i a Youtube hi circulen aquests vídeos de la candidatura de Xicago 2016. Són interessants. Si trobo alguna cosa semblant de Madrid la penjaré també. Però de moment teniu aquestes propostes que són molt encertades. Per cert, a Xicago l'accessibilitat no es planteja en cap moment. És com si aquí discutíssim si als hotels hi ha aigua corrent.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.