Ves al contingut principal

Madrid olímpica

M'agradaria que Madrid fos olímpica. No pas per res, únicament per tenir l'excusa perfecta per fer d'aquella ciutat un lloc accessible. Quan hi vaig sempre acabo de nassos per terra. Circular-hi en cadira de rodes és molt díficil. Ja havia comentat en algun post que una de les poques esperances que teníem era que la Duquesa de Alba anés en cadira. Però de cop i volta s'ha aixecat i ja camina a tot drap. En fi, conyes a part, he de dir que l'excusa olímpica seria ideal perquè en aquella capital... s'hi fes bé tot allò que en els darrers anys s'ha fet molt malament.

L'accessibilitat tampoc és una qüestió merament pública. Al darrera d'una ciutat normalitzada com ara Barcelona ha existit un col·lectiu de persones discapacitades que ha donat molta guerra, i a Madrid el nostre sector és força patètic. I lògicament el resultats són els entrebancs i les caigudes que tenim quan hi anem. Els que hi viuen ho fan amb una resignació mai vista.

Al Facebook i a Youtube hi circulen aquests vídeos de la candidatura de Xicago 2016. Són interessants. Si trobo alguna cosa semblant de Madrid la penjaré també. Però de moment teniu aquestes propostes que són molt encertades. Per cert, a Xicago l'accessibilitat no es planteja en cap moment. És com si aquí discutíssim si als hotels hi ha aigua corrent.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…