Ves al contingut principal

"Obres Socials"

Fa dies que no dic res. He de combatre la mandra com sigui, de manera que us diré que estic atent i distret amb totes aquestes notícies sobre les fusions de les Caixes d'Estalvi, especialment les catalanes. No hi tinc pas cap interès especial, més aviat m'ho miro amb una distància que jo diria que no passa d'aficionat. Les Caixes es diferencien dels bancs per tenir això que se'n diu "Obra Social" que al final resulta que són quatre rampoines per a les entitats del tercer sector, unes quantes més per a les coses de la cultura i moltes tirant a massa les que són per "tinglados" dels dirigents de les pròpies caixes. Aquestes entitats són refugis de polítics i contrabandistes que gestionen milers de milions en recursos "aliens" en benefici del bé, que finalment -sovint- és pels mateixos de sempre. El model de Caixes que tenim hauria de canviar i ara enmig de tot aquest sarau i reestructuració seria un bon moment per fer-ho. Almenys per definir com haurien de ser les mencionades "Obres Socials".

La patronal gironina ha manifestat el seu desacord amb la fusió de Caixa Girona amb Sabadell, Terrassa i Manlleu, perquè diuen que perdrem identitat i un epicentre gironí de decisió financera i social. Podria ser cert, però no ho és. El sector social gironí ha mostrat -lògicament- una total indiferència a la maniobra de la Caixa "provincial", perquè les organitzacions mai n'han estat especialment beneficiades, i per tant l'Obra Social de la Girona no ha estat cap insígnia de pes, no hi ha cap consideració que s'hi pugui destacar. A mi francament, m'agradaria dir el contrari i que la història fos ben diferent. Que s'ho apuntin, tot i que em penso que fem tard.

Comentaris

No sé qué diría d'això Milord
Rothschild.
Anna ha dit…
Una cosa ben simple que podrien fer les obres socials per a les entitats del tercer sector social seria estalviar-los de pagar comissions i interessos per a les pòlisses de crèdit. Però prefereixen invertir els diners en Cosmocaixes i Caixafòrums, els hollywoods de les obres socials.
Tot plegat, em fa ràbia.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.