Ves al contingut principal

"Obres Socials"

Fa dies que no dic res. He de combatre la mandra com sigui, de manera que us diré que estic atent i distret amb totes aquestes notícies sobre les fusions de les Caixes d'Estalvi, especialment les catalanes. No hi tinc pas cap interès especial, més aviat m'ho miro amb una distància que jo diria que no passa d'aficionat. Les Caixes es diferencien dels bancs per tenir això que se'n diu "Obra Social" que al final resulta que són quatre rampoines per a les entitats del tercer sector, unes quantes més per a les coses de la cultura i moltes tirant a massa les que són per "tinglados" dels dirigents de les pròpies caixes. Aquestes entitats són refugis de polítics i contrabandistes que gestionen milers de milions en recursos "aliens" en benefici del bé, que finalment -sovint- és pels mateixos de sempre. El model de Caixes que tenim hauria de canviar i ara enmig de tot aquest sarau i reestructuració seria un bon moment per fer-ho. Almenys per definir com haurien de ser les mencionades "Obres Socials".

La patronal gironina ha manifestat el seu desacord amb la fusió de Caixa Girona amb Sabadell, Terrassa i Manlleu, perquè diuen que perdrem identitat i un epicentre gironí de decisió financera i social. Podria ser cert, però no ho és. El sector social gironí ha mostrat -lògicament- una total indiferència a la maniobra de la Caixa "provincial", perquè les organitzacions mai n'han estat especialment beneficiades, i per tant l'Obra Social de la Girona no ha estat cap insígnia de pes, no hi ha cap consideració que s'hi pugui destacar. A mi francament, m'agradaria dir el contrari i que la història fos ben diferent. Que s'ho apuntin, tot i que em penso que fem tard.

Comentaris

No sé qué diría d'això Milord
Rothschild.
Anna ha dit…
Una cosa ben simple que podrien fer les obres socials per a les entitats del tercer sector social seria estalviar-los de pagar comissions i interessos per a les pòlisses de crèdit. Però prefereixen invertir els diners en Cosmocaixes i Caixafòrums, els hollywoods de les obres socials.
Tot plegat, em fa ràbia.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…