Ves al contingut principal

Cap de setmana a Blanes amb la gent de MIFAS

Cap de setmana a Blanes. La gent de MIFAS hem estat aprofitant el 17 i 18 per parlar sobre els temes d'oci i temps lliure i així també poder-nos veure. És la trobada anual que fem, coincidint més o menys amb l'Assemblea General de Compromissaris de l'entitat. No obstant això, enguany havíem deixat el cap de setmana lúdic per més tard.

Ahir va venir a veure'ns en Francesc Ramírez i la Laura Chaparro. Són una parella de ball, ell amb cadira de rodes. Van fer-nos una demostració del que es pot fer. La gent va quedar entusiasmada. Això era ahir, avui en canvi hem fet una petita exposició de handbikes -n'hi havia de diverses classes- per tal de que la gent les provés. Han agradat i la gent s'ha quedat amb ganes de fer un tomb pel poble. No ha pogut ser, per temps i perquè no n'hi havia per tothom. Des de la casa s'aniran organitzant sortides i així la gent podrà gaudir d'aquesta activitat esportiva a l'abast de tots. En Terradas m'ha passat un parell de vídeos que va fer ell mateix, i que ha penjat al seu canal de Youtube.

El cap de setmana ha estat esportivament actiu. L'Heras ha participat en una cursa de Handbikes a Pallejà, al Baix Llobregat, i l'equip de bàsquet CB MIFAS-Esplais va perdre ahir amb el Costa Dorada. No tinc el resultat exacte, però m'han dit que els de Tarragona van guanyar de molt, de massa, segurament. Bé, ja afinaran, els meus vull dir...




Comentaris

a peu coix ha dit…
Hola Quim el vídeo se m'encallava una mica però l'he mirat fins al final per veure si hi havia cap dona amb cadira de rodes que ballés a Blanes. No ho he sabut veure.
Una trobada molt entranyable. Felicitats!
bonaventura-ayats ha dit…
Al final la parella balladora va treure gent per ballar. En aquell moment jo estava fora, vull dir que no estava al cas. De tota manera, em penso que sí, que va ballar una o dues sòcies de MIFAS.
Demà ho preguntaré, m'has deixat amb el dubte.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.