Ves al contingut principal

Desafecció

El meu pare m'ha dit avui que està infectat per la desafecció, és a dir, que passa totalment de la classe política. També m'ha dit que ha deixat de mirar la televisió en hora punta perquè no hi ha res que valgui la pena i que només surten quatre arreplegats que el posen de mal humor. Té raó el meu pare. L'hi he dit que amb això del virus desafectoris que té, convé posar-hi solució. Però jo no n'he aportat cap. --Com han de fer-ho els polítics per tal de resoldre una situació de la qual en són bàsicament els responsables? --Què han de fer per evitar que l'actitud general de desafecció no es generalitzi?

Els casos Millet, Palau, Gurtel, Fundació Trias, Infomes psicodèlics (Acció Social i Ciutadania), Coloms, València, sastres, corbates i bolsos d'alcaldessa desanimen a un país que d'entrada ja està social i econòmicament de mal humor. Són males notícies que van arribant per entregues i que cauen d'avorriment i fàstic. La gent normal i corrent -la gran majoria- s'enrabia de veure aquests saraus a la primera divisió dels informatius. Estem vivint un moment semblant a altres moments, amb una diferència essencial; els bons i els dolents, o els dolents i el bons. Ara mateix, tot el que ens envolta està format per dolents tirant a bastant miserables. En part perquè no tenen ni el més mínim estil dels dolents de veritat i han estat disfressats de nosaltres mateixos. Gent que havien de tenir una categoria que resulta que no tenen, i quan s'enfonsen sembla que ens trepitgin i ens faci mal haver de reconèixer que eren de mentida i sap greu que així sigui.

No he quedat amb res amb el meu pare, però ara fa un moment m'ha telefonat per dir-me que demà si no fa mal temps se'n va a la platja. Està desafectat de veritat, i podria haver-me encomanat.

Comentaris

isajusca@hotmail.com ha dit…
Jó tambe tinc aquet virus, que te el teu Pare de la desafecció, hi crec que pot seu greu, aixó si que es una pandemia general.
ISABEL

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

Ruth Vela Gym 2018

Més enllà de la política i dins del marc de la gent normal i corrent el 2017 ha estat un any extraordinari pel Ruth Vela Gym. Tant la Ruth com l'Esther -les seves propietàries- han aconseguit consolidar la nova ubicació del gimnàs, al barri de Sant Narcís de Girona i la clientela hem considerat els canvis com molt positius. És una zona on pots aparcar-hi bé, les instal·lacions són molt agradables i el gimnàs manté l'esperit que a mi tant m'agrada. Estic segur que 2018 serà un any magnífic per elles, i per tots els clients que formem part d'aquesta tropa. Per altra banda, la Ruth, l'Esther i un grapat d'amigues més varen ser les campiones del Món de Kangoo durant l'any 2017. Reben un grapat d'invitacions internacionals per fer desmostracions i la Ruth ha estat a Ucraïna, Itàlia i Bulgària recentment. O sigui que el 2018 serà mogut. Com ha de ser. Allà seré jo per veure-ho i animar a la tropa.

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…