Ves al contingut principal

Girocletes


Quan anem a qualsevol ciutat europea quedem meravellats de com hi circulen les bicicletes i les facilitats que hi tenen. Quan aquestes són eines de mobilitat que volen potenciar-se a casa nostra la gent protesta, o senzillament no ho acaba de veure clar. L'invent de la Girocleta a Girona, o del bicing a Barcelona són exemples que interessa que funcionin. Més enllà de la qüestió sostenible i tota la literatura que pugui generar, jo he de dir que per allà on passa una bicicleta passa una cadira de rodes. La gent amb mobilitat reduïda ho té millor en una ciutat que s'hi potenciïn alternatives d'aquest tipus, que no pas aquelles que només pensen amb els vehicles.

Una altra cosa és que s'hauria de parlar de qui i de quina manera podem accedir en vehicles a les ciutats. I lògicament això hauria d'anar acompanyat d'una política molt restrictiva de l'ús de les targetes d'aparcament. A Girona això està pendent. Hi ha un grapat de targetes que s'utilitzen malament i ningú hi fa res. És el mateix problema cultural que tenim quan comparem casa nostra amb qualsevol ciutat europea.

La foto que penjo és d'avui a la tarda. És l'estació de Girocletes que hi ha entre el Passeig d'Olot i el carrer Güell. El Pont del Dimoni, en diuen.

Comentaris

Anònim ha dit…
HAVIAM JO DIRE Q LES BICIS MOLEN , Q MOLA ANAR AMB ELLA A ANAR A TREBALLAR O ALLA ON SIGUI, ESTAT VISKEM A BARCELONA MOOOOOOOOOOOOLTS ANYS I NAN EN BICI A TOT ARREU I KAN VAIG ANAR A VIURE A GIRONA LA VAI PORTAR.ALS POCS DIES DE ANAR´HI AMB ELLA ES VA POSSAR A PLOURE I EM VAI CARDAR UNA OSTIAAAAAAAA Q DEU NIDOR, VAIG AVER DE ANAR AL HOSPITAL I TOT(ESTABA PUJANT LA BORERA PER UNA RAMPA I GIRANT PER SEGUIR EL CARRER)RESULTA Q A GIRONA HI HA AKESTA MERDES DE BORERES AMB PEDRETES PETITAS Q RELLISKAN Q TI CAGES KAN PLOU, AIXI LES OSTIES ESTAN SERVIDES!!!!!!!!!!!A BARCELONA PLOGUI, CAIGAN XUZOS DE PUNTA O EL Q SIGUI NO VAIG CAURE MAI.AI LO DEJO!!!SRTA DUSSE
bonaventura-ayats ha dit…
no és pas fàcil girona per anar en bici. Les voreres són un fàstic, i la rajola que s'utilitza tampoc m'agrada, perquè rellisca molt, efectivament.
Girona a vegades no enamora...

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.