Ves al contingut principal

Què ha passat?

Veig en diversos blocs que segueixo que Rio de Janeiro agrada més que Madrid. O millor dit, Madrid no agradava com a seu olímpica. Jo sóc dels que ja havia dit la meva. Era una qüestió d'aprofitar l'empenta olímpica per posar Madrid al dia en el tema d'accessibilitat, de barreres arquitectòniques. Jo diria que al final Madrid ho tenia malament perquè si un agafa la visió general del món, la capital castellana està massa propera a la catalana, que va ser olímpica només fa uns anys. Ho confirma el fet de que la presentació que va fer la candidatura espanyola no van anomenar Barcelona ni per casualitat.

Ara, s'ha d'admetre que ser candidata l'any 20 és molt difícil. París apretarà molt i Istambul vol ser-hi també. La ciutat turca representa una opció molt seriosa i una empenta de primera pel seu país, emergent, interessant, estratègicament necessari. M'imagino que els francesos tampoc quedaran curts. Recomano que feu un cop d'ull als blocs dels amics; lo Bep, l'Anna diu i l'Hereu Riera. L'Anna ha penjat un vídeo que està força bé i que parla de com era Madrid, com és ara i com vol ser en el futur.


Comentaris

No se ha de oblidar que la olimpiada de Barcelona,a diferencia de, per exemple, la de Atlanta,fou possible gràcies als faraónics recursos publics que se varem destinar. Una Olimpiada a Madrid, amb ho malament que està ara economicament el país,haugués suposat exprimir més faraonics recursos als ja famelics contribuients que prou problemes tenim per a suportar una nova apretada de cinturó. Sort que se han anat cap a Rio.No voldria ni pensar de a on sortiriem els diners per a fer possible aquesta bogeria del Madrid 2016.
Lo Bep ha dit…
Que hi farem Quim,

Sembla ser que hi ha molta gent per casa nostra que no ens importa anar a Madrid, encara que hagi barreres arquitectòniques.

Potser serà per que quan anem a Madrid ho fem amb el xip posat de: Què hi ha de lo nostre?

Una vegada aconseguit lo nostre, agafem el TGV i tal dia farà un any....

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.