Ves al contingut principal

Què ha passat?

Veig en diversos blocs que segueixo que Rio de Janeiro agrada més que Madrid. O millor dit, Madrid no agradava com a seu olímpica. Jo sóc dels que ja havia dit la meva. Era una qüestió d'aprofitar l'empenta olímpica per posar Madrid al dia en el tema d'accessibilitat, de barreres arquitectòniques. Jo diria que al final Madrid ho tenia malament perquè si un agafa la visió general del món, la capital castellana està massa propera a la catalana, que va ser olímpica només fa uns anys. Ho confirma el fet de que la presentació que va fer la candidatura espanyola no van anomenar Barcelona ni per casualitat.

Ara, s'ha d'admetre que ser candidata l'any 20 és molt difícil. París apretarà molt i Istambul vol ser-hi també. La ciutat turca representa una opció molt seriosa i una empenta de primera pel seu país, emergent, interessant, estratègicament necessari. M'imagino que els francesos tampoc quedaran curts. Recomano que feu un cop d'ull als blocs dels amics; lo Bep, l'Anna diu i l'Hereu Riera. L'Anna ha penjat un vídeo que està força bé i que parla de com era Madrid, com és ara i com vol ser en el futur.


Comentaris

No se ha de oblidar que la olimpiada de Barcelona,a diferencia de, per exemple, la de Atlanta,fou possible gràcies als faraónics recursos publics que se varem destinar. Una Olimpiada a Madrid, amb ho malament que està ara economicament el país,haugués suposat exprimir més faraonics recursos als ja famelics contribuients que prou problemes tenim per a suportar una nova apretada de cinturó. Sort que se han anat cap a Rio.No voldria ni pensar de a on sortiriem els diners per a fer possible aquesta bogeria del Madrid 2016.
Lo Bep ha dit…
Que hi farem Quim,

Sembla ser que hi ha molta gent per casa nostra que no ens importa anar a Madrid, encara que hagi barreres arquitectòniques.

Potser serà per que quan anem a Madrid ho fem amb el xip posat de: Què hi ha de lo nostre?

Una vegada aconseguit lo nostre, agafem el TGV i tal dia farà un any....

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…