Ves al contingut principal

Temps de silenci

Llegeixo en el bloc d'en Carles Campuzano que la Federació de Gent Gran de Catalunya, la FATEC ha estat expulsada de la Confederació espanyola a la que pertanyien. No conec el món de les entitats que agrupen a la gent gran, però casualment en el món de la discapacitat física ha passat una cosa semblant. Les entitats catalanes, és a dir, ECOM, la Federació de Girona i la de Lleida també han estat expulsades de la confederació que els representava a nivell estatal.

Les entitats catalanes parteixen sovint d'estructures que fa anys que funcionen, i no acaben de trobar el lloc adient dins de les estructures que a nivell espanyol s'han anat creant, especialment en els darrers anys. En el món de la discapacitat ens hem trobat amb elements que no admeten la discrepància, en cap moment, i requereixen un suport i estima incondicional a canvi de quatre rampoines i un plat de farro. Alguns no estem, no hem estat disposats a cedir i això ens ha comportat la sortida per la finestra. També és sorprenent el silenci de la resta d'entitats que representen altres Comunitats Autònomes. Seria important conservar la llibertat i la dignitat, veig que és difícil de fer-ho.

No sé si FATEC ha fet grans aportacions en els models organitzatius de la resta de l'estat. En el camp de la discapacitat l'aportació catalana ha estat essencial i tot allò que s'havia fet aquí fa uns anys ha estat exportat gairebé a tot arreu. Gran error, perquè també han importat els errors a part d'afegir-hi els propis i de tenir una classe dirigent fluixa, pobra i sotmesa a interessos de tercers. En tota aquesta situació també hi són presents alguns catalans -que no havien fet mai res- contribuint a que el sector sigui encara més pobre i trist. No cal dir que això em sap greu, quina misèria!

Comentaris

Lo Bep ha dit…
He de reconèixer que quan he llegit aquest matí el Bloc del Carles, m'ha vingut a la ment una sensació de Dejà Vú.

És cert que aquesta història es repeteix sistemàticament. Cre que l'única cosa que justifica aquestes actituds d'intolerància cap a les entitats catalanes, no són altra cosa sinó que la mediocritat dels seus dirigents espanyols, enquistats i sotmesos a interessos para sectorials, que els mantenen a la poltrona com a reconeixement a la seva ineptitud manifesta i servil.

Personalment no tinc la sensació que ens hagin expulsat de COCEMFE, senzillament ja feia temps que havíem pres un rumb molt distint al que es marcava des de la casa.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.