Ves al contingut principal

TGV i Td'Olot

Fent Via Verda penso sovint amb el tren que anava d'Olot a Girona. El camí està ple de testimonis que indiquen que el camí era una via amb bastant moviment. La gent gran dels pobles recorden el Tren d'Olot amb força simpatia. A les Planes per exemple, feien coincidir la mitja part del cinema perquè la gent anés a veure com passava el tren, per la barrera de la Caseta, al capdavall del poble.

Molta gent que ve a fer handbike i bicicleta a la Via Verda no s'acaba de creure que per aquesta ruta hi passés un tren que connectava pobles i la seva gent. Sempre he estat un entusiasta dels trens, m'agrada veure'ls, tot i que són mitjans bastant aspres per la gent amb alguna discapacitat. Estic esperant que l'Alta Velocitat arribi a Girona i d'aquí tirar cap amunt, i aprofitar-ne que per a la gent com nosaltres és més fàcil accedir-hi.

Les Vies Verdes i l'Alta Velocitat no tenen gaire res a veure. De tota manera, són dues maneres d'entendre el futur que vindrà. La transformació del tren n'és el culpable d'aquesta coincidència. Penjo un vídeo del Tren d'Olot fet per la gent del NODO en el seu temps. He de dir que anaven una mica desorientats, perquè hi pengen imatges de Besalú, on mai va passar-hi el tren, deurien filmar un dia després de dinar... L'altre que penjo és del TGV francès, una ruta en proves l'any 2007, però que ara funciona com a servei comercial unint París i Estrasburg, un tren esplèndid -suposo que és el que esperem els de Girona-, més o menys.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.