Ves al contingut principal

L'estació de Girona



Aquesta tarda de divendres he anat a l'estació de RENFE de Girona a buscar a la meva mare que venia de passar uns dies a València. He anat amb cotxe i no he pogut aparcar en el reservat de discapacitats perquè hi havia un gos feliçment estacionat. Ja fa temps que no vull discutir amb ningú sobre l'anarquia gironina de les places reservades i menys amb un gos. L'he retratat perquè no sabia què fer. La tècnica de deixar el gos al volant i marxar és nova, vaja, jo la desconec.

Quan he pujat a dalt a les vies ha passat un tren de la serie nova CR-598. És el primer que he vist de prop. Vaig llegir fa uns dies que de moment hi ha sis unitats com aquesta. El vagó central d'aquests trens són accessibles per a persones amb discapacitat, tot i que no és possible pujar-hi en solitari. Requereixes assistència. D'aquests trens en diuen MD que vol dir media distancia i no mitja distància. He fet un cafè a l'estació i ha passat una de les senyores de la neteja amb una mopa. Portava una armilla que posava "Nateja de l'Estació". Feia mala cara i no he gosat dir-li que portava una falta d'ortografia a sobre. Aquesta estació és un món!

Comentaris

Anònim ha dit…
Podria ser que el gos anes coix.....sempre ya preferencias, nosaltres som dels ultims.
És tot un fart de riure!!!!
ISABEL
Anònim ha dit…
akesta estacion no es un mon ES UNA MERDAAAAAAAAAAAA!!bruta com ella sola aixi q akesta dona de la neteja poka feia deu fer.
Tema gos al coxe, que voleu si el CAPUYO a aparcat a zona minus com a de gossar fer un bon gest i portar al gos amb ell, noooooooooooooooo a puteixar als minus al gos i ki sigui menys ell.

srta Dusse

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…