Ves al contingut principal

L'estació de Girona



Aquesta tarda de divendres he anat a l'estació de RENFE de Girona a buscar a la meva mare que venia de passar uns dies a València. He anat amb cotxe i no he pogut aparcar en el reservat de discapacitats perquè hi havia un gos feliçment estacionat. Ja fa temps que no vull discutir amb ningú sobre l'anarquia gironina de les places reservades i menys amb un gos. L'he retratat perquè no sabia què fer. La tècnica de deixar el gos al volant i marxar és nova, vaja, jo la desconec.

Quan he pujat a dalt a les vies ha passat un tren de la serie nova CR-598. És el primer que he vist de prop. Vaig llegir fa uns dies que de moment hi ha sis unitats com aquesta. El vagó central d'aquests trens són accessibles per a persones amb discapacitat, tot i que no és possible pujar-hi en solitari. Requereixes assistència. D'aquests trens en diuen MD que vol dir media distancia i no mitja distància. He fet un cafè a l'estació i ha passat una de les senyores de la neteja amb una mopa. Portava una armilla que posava "Nateja de l'Estació". Feia mala cara i no he gosat dir-li que portava una falta d'ortografia a sobre. Aquesta estació és un món!

Comentaris

Anònim ha dit…
Podria ser que el gos anes coix.....sempre ya preferencias, nosaltres som dels ultims.
És tot un fart de riure!!!!
ISABEL
Anònim ha dit…
akesta estacion no es un mon ES UNA MERDAAAAAAAAAAAA!!bruta com ella sola aixi q akesta dona de la neteja poka feia deu fer.
Tema gos al coxe, que voleu si el CAPUYO a aparcat a zona minus com a de gossar fer un bon gest i portar al gos amb ell, noooooooooooooooo a puteixar als minus al gos i ki sigui menys ell.

srta Dusse

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.