Ves al contingut principal

València

Vaig estar a la Fira de València per veure el saló Ortoprec que s'hi fa de tant en tant. No l'havia vist mai, de manera que uns quants de MIFAS acompanyats també per la Mariona Masdemont de la Molina vàrem arribar-nos-hi per fer una mica el tafaner. La Fira ha estat fluixa. Suposo que no estem precisament en temps de fires, però quan hi ha crisi s'hauria d'estar en posició de presentar novetats i trencar tendències.

Va agradar-me poder provar una màquina que funciona amb la mirada. Un ordinador que està preparat per a gent que té molt poca mobilitat i que mitjançant una pantalla i els teus ulls pots controlar l'entorn (domòtica), accedir a Internet, fer trucades telefòniques, tenir una conversa -lentament, això sí- etc... Mentre la Paula, -una noia italiana que s'explicava molt bé- donava instruccions a la pantalla, jo li girava els menús amb la vista, amb un cop d'ull. Va ser una sensació interessant. El preu d'això és de uns vint mil euros aproximadament, segons varen informar-nos. L'empresa que ha entrat en aquest món i que ho presentava a la Fira València és de Milà. No varen pas dir-nos si n'havien venut moltes unitats a Itàlia ni tampoc si existeixen ajudes per pagar aquest tipus d'eines.

Sortint de la Fira vàrem fer un puja i baixa a Gandia. L'excusa era conèixer la gent d'Ortoracing que fan cadires de rodes i handbikes a mida. Vaig quedar bastant fascinat amb aquesta gent. Ja en parlaré una estona d'aquestes en un post de forma expressa. Per veure'ls feu clic aquí i sabreu qui són i què fan.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.