Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2009

La punxa d'en Jap per acabar 2009

Tanquem aquest estrany 2009. Millor fer-ho amb la Punxa d'en Jap, que diàriament surt al diari El Punt. Sempre l'encerta. L'acudit d'avui em sembla clavat. Amb el seu permís el penjo. Que tothom tingui un bon any 2010, em de procurar que sigui millor i assumir-ho amb humor. Sort a tots i a totes.

Bloc d'en Pep

En Pep està de visita al Senegal, veient família i amics. Vàrem quedar que quan pugues faria alguna anotació en el seu bloc. Així ha estat, tot i que sembla -com ell diu- que hi té algun problema de connexions. Si feu un cop d'ull al seu bloc us agradarà. Feu clic aquíi el descobrireu. He demanat que em porti un barret. No sé pas...

Sansi de Lloret de Mar

Participació important de gent de MIFAS a la Sant Silvestre de Lloret de Mar, en la seva tercera edició. Hi varen participar fins a 7 persones del gremi, fent uns bons resultats. En Joan Saló va guanyar la cursa entre els participants discapacitats. Mirarem de fer algunes aportacions de manera que el proper any facin alguns retocs i sigui més fàcil participar en aquesta cursa amb cadira de rodes, que en general està molt bé. Era la segona vegada que la gent de MIFAS hi participava, i res, penjo alguna de les fotografies fetes.



Boira

Guies

A la botiga de l'Estació he vist que hi tenen guies de la ciutat en diferents idiomes. No havia vist mai cap guia de Girona en rus. Ara hi és. Les fotografies de les portades d'aquests llibres que tenen un format simpàtic hi surten llocs poc accessibles. No són massa recomanables per la gent que té caminars --diguem-ne una mica diferents-- A la versió russa hi surt el pont de les Peixateries Velles, un racó fantàstic però que jo en cadira no he pogut portar-hi mai a ningú. Potser també hauria de fer-se una guia en un format que enganxés una mica i que expliqués com fer la visita a Girona, en versió accessible, a peu coix, amb bastó, a poc a poc, en bastó blanc, en cadira de rodes manual, elèctrica, scutter plegable, sense plegar. Girona amb escales, sense escales. Girona amable. Seria una guia simpàtica i jo en regalaria moltes per Nadal, vaja, unes quantes.

Fred radiant

A les Deveses de Salt aquest matí hi feia molta fred. No hi havia gairebé ningú. Quedaven rastres de les quatre guspires de neu que ahir varen caure cap al tard. No s'havien desfet tot i el dia radiant que avui feia. Si pedales no tens fred, si t'atures ja n'ets! -- El circuït s'ha de fer ràpid i sense gaires encanteris, només m'he parat un instant per tirar aquesta fotografia.

Deveses fredes

Matí fred a les Deveses de Salt. Camí cap a Bescanó, aquest cop amb la companyia d'en Pau, company de MIFAS, membre de l'equip de bàsquet de la casa. En arribar a Bescanó hem fet parada al nou forn de Pa que es diu Salitja. Un cafè que ha estat molt benvingut. En Pau també ha demanat un gelat, i aquí no passa res. Ens hem passejat pel poble de Bescanó en bicicleta una estona. Ben arreglat, molt net i la majoria de carrers accessibles, ben senyalitats i pintats. (no és un poble descolorit...) Anada, passejada i tornada, 18 quilòmetres, més o menys.

Crisi i discapacitat

El CERMIha fet un estudi sobre la crisi econòmica i les persones amb discapacitat. Em sembla interessant, un document que fa menció d'alguns punts que tot i ser coneguts s'hi remarquen de manera especial. La crisi actual repercuteix sobre tota la societat, però especialment la part més feble i la gent amb discapacitat no és cap excepció. Feu clic aquí i podeu baixar-vos l'estudi.

Hansel i Gretel

Jo tenia una caseta, Hansel i Gretel
Ses parets de tots els colors
eren grogues i liles i de xocolates marrons

Jo tenia unes cortines, Hansel i Gretel
i na Gretel venia a sopar i volia estar amb jo
i tot això amb un esforç inhumà

Per mirar tenia uns ulls i mirava passar els ovnis
dos mil zero dos mil un
i m'acariciaba el coxis.
...Música i Lletra de Joan Miquel Oliver, membre d'Antònia Font.

Coincidències

Una versió menuda del Duomo de Milà llençada per un impresentable ha escapçat el nas d'en Berlusconi. El primer ministre italià tanca així un any especialment mogut i relacionat amb corrupció de tot tipus i de magnituds diverses. Fins i tot el Papa ha enviat un telegrama desitjant-li una ràpida recuperació. Jo també ho desitjo.

He relacionat la notícia amb el llibre que estic llegint aquests dies, el Nas de Mussolini d'en Lluís-Anton Baulenas. (Premi Sant Jordi 2008). La novel·la està ambientada a l'any 29 i descriu la vida d'uns personatges interessants amb un paisatge de fons que balla sota la dictadura de Primo de Rivera. Quan acabi de llegir-la ja faré un post. La notícia i la novel·la, coincidències estranyes. No serà res.

Llevant

Platja dels Pins, a Blanes. Avui dilluns a migdia. Cap al tard la cosa estava més moguda. El mar vol pujar al carrer i donar un vol pel nou Passeig de la vila. S'ha acostumat a fer-ho un cop l'any. Més enllà del perill i dels problemes que genera aquests moviments, he d'admetre que el mal humor marítim és bonic de veure.

Coser i cantar al Youtube

Amb algunes coses vaig una mica endarrerit. He descobert fa un parell de dies, que la gent d'Antònia Font ha penjat el seu concert sencer a Youtube. Em penso que és de 2008 en un moment que el grup estava en el millor moment, està gravat al Gran Teatre del Liceu a Barcelona. De fet, Coser i Cantar és una versió simfònica que acompanyen a les lletres delirants i originals d'aquesta tropa mallorquina. Penjo un dels vídeos. Aquest tema m'agrada especialment.

Complicitat en xarxa

En Roger Casero fa una descripció que m'encanta en el seu bloc, referent a la trobada d'abans d'ahir, durant la presentació del llibre "Perquè tu ets important" del Guttmann. Us poso l'enllaç. També la Pia Bosch fa un apunt emotiu en el seu bloc.Són amics que segueixo i que ens segueixen fent pinya en aquest complicat món de la discapacitat. Els agraieixo la complicitat. Amb això reconec que tenim sort de poder estar connectats uns i altres. Amb ells vàrem estar parlant força estona -hi havia la Isabel Juscafresa- de potenciar l'ús de les eines a través de la xarxa d'internet per tenir una presència més forta del nostre sector. Necessitem estar connectats, nosaltres més que ningú, més que mai.

Refredat

Tothom es belluga però el Marroc està quiet. Els USA truquen i aquí fan trucar els que diuen que no truquen. El fill del que ha de trucar està a la Rambla, ramblejant. Té sort d'anar a la Fundació que porta el seu nom, perquè té graons. Difícil d'anar-hi, com de trucar-hi. Mal dia per anar a donar un tomb per Girona. Ha de venir un dia de Sant Jordi, algú li donarà una rosa, o dues. I aquí estem. Veient i mirant diaris descobreixo un sarau de primer ordre a Sant Boi, allà on la ganivetada desfà un barri sencer, i també veig que a Copenhage no faran res perquè hi ha massa feina per fer i qui l'ha de fer no s'ho creu. Passa al mateix que a la Rambla de Girona, o sigui que de passar en realitat no passa gairebé res. Ni fred, ni calor, ni cap refredat tampoc.

Comença la temporada a la Molina

A l'estació d'esquí de la Molina ja han obert les portes. Poca neu de moment, però han dit que ja ve. Que ja arriba i que la temporada promet força. Ahir dijous i avui divendres s'ha fet un curs per monitors d'esquí, per tal de que tinguin els coneixements per especialitzar-se en gent amb PMR (mobilitat reduïda). Quatre socis de MIFAS hem participat en les pràctiques. Una manera d'esquiar amb molts monitors. Així tenen un domini dels materials (esquis mono, duals, squikart, etc..) i talles de seients, cinturons i totes les qüestions de seguretat. En Txema i la Mariona han estat els professors. En fi, que comença la temporada i a la Molina hi ha gent preparada que ens espera.

Acte del Guttmann a Girona, a MIFAS

Acte de presentació del llibre "Perquè tu ets important" que forma part de la col·lecció blocs de l'Institut Guttmann. S'ha fet la presentació a Girona, a MIFAS, i han estat presents l'Enric Vilert, President de la Diputació, Núria Arnay, delegada de Treball de la Generalitat, Pia Bosch, diputada al Parlament de Catalunya, Josep Ramírez, director del Guttmann i lògicament el President de MIFAS, Pere Tubert que ha dit que era important que l'administració, els tècnics i els usuaris treballessin conjuntament per resoldre els problemes que té el sector. L'acte ha estat senzill i molt agradable. S'ha fet en els nous locals que MIFAS té a la Rambla Xavier Cugat, tan recents que encara no han obert les portes. Penjo algunes fotos d'alguns moments, dels que presidien la presentació i de la la gent que érem allà participant-hi a la nostra manera. També podeu veure alguna altra foto en el bloc d'en Roger Caseroi a la web de l'associació.

El comando

Pedalada urbana i semiurbana d'ahir dilluns. Trams de Girona ciutat i Salt amb Deveses incloses. L'Albert, en Manel, l'Antonio i un servidor. A la foto semblem una brigada d'especialistes de no sé què. Ja estàvem de tornada i això era davant de l'església de Sant Cugat, a Salt. Quan sortim un grup de ciclistes fent handbike causem un gran efecte i la gent ens mira amb molta curiositat, veure'ns té el seu punt.

Mandra movie

Em fa molta mandra anar al cinema a veure Spanish Movie. No sé si pot tenir algun interès, pel que he sentit, no massa. No obstant això tinc ganes de saber que diantre han filmat a les Planes d'Hostoles. En tot moment, en els tràilers hi surt aquesta casa que resulta ser la Torre dels Til.lers, un dels edificis modernistes que hi ha al poble. A veure si algú n'explica alguna cosa més.

En vermell

Avui l'amiga Mariona fa anys. -El dia de la Constitució l'hi he dit jo-. M'ha contestat que a Finlàndia avui era festa grossa. Així hem quedat. Passejada per Girona en un dia que semblava que la meitat de les bombetes estaven foses. Lleig, gris. No plou, no vol ploure, ni fred, ni res. Tot està com a l'espera de no sé què. He vist que les botigues estaven també mig obertes, mig tancades. Són dies d'un cert desencant. La festa aquesta de la Constitució també representa una diada que sembla que tampoc vol acabar de ser. Sortint de casa aquest matí tots els semàfors estaven en vermell. Un dia estrany.

Carril bici, encara més

La fotografia de baix correspon al carril bici -el tram que va paral.lel al riu Güell- una zona força renovada de la ciutat de Girona. Espais públics i verds. Les fulles tapaven parcialment el carril bici i donant aquest aspecte interessant. Això era fa uns dies. La de dalt és d'avui dissabte, concretament del carrer Montnegre, tocant al Passeig d'Olot. És un tros de carril bici relativament nou, molt fàcil de fer i en dies com avui té el seu encant.

Jo relaciono els carrils bici amb les ciutats europees que m'han fet sempre una certa enveja, per tant en sóc molt partidari de la seva ampliació i potenciació. I com usuari a la meva manera, m'agradaria que n'hi hagués més. Encara més.

Sense lògica

El servei d'Ocupació de la ciutat de Girona està a punt de caure perquè el programa que li donava cobertura s'acaba a final d'any. Aquesta situació provoca que un total de 35 persones que hi treballen se'n vagin a l'atur. Resumint; els que ajuden a buscar feina quedaran també sense feina. La notíciasurt avui al Diari de Girona, però la gent que es mou en els sectors socials -públics i privats- saben, sabem que tot plegat està sent molt complicat. El que jo no acabo d'entendre és com no s'acceleren determinades convocatòries i d'aquesta manera es pugui entrar a l'any 2010 amb força per combatre els 555.000 aturats que hi ha Catalunya en aquests moments. No ho entenc. Se suposa que tot això hauria de tenir una prioritat absoluta, seria lògic pensar i fer-ho, no? I del sector de la discapacitat ja en parlarem també.

El gran carnet

Després de tants anys d'experiència, de tants anys d'estudi i de tanta saviesa acumulada, el país premiarà als seus discapacitats amb un carnet. I hem tingut la sort de viure per veure-ho! - Aquí el teniu a la foto, al costat de les presentadores, de fet co-presentadores de tan extraordinari esdeveniment. Ja tinc ganes de tenir-lo, a veure què em passa, què sentiré . Ja us tindré al corrent. I si ara no vull ser discapacitat què? La cosa promet.

La capsa de galetes

Ordinador, gat i galetes damunt de la taula, i de fons la televisió encesa. La fotografia l' he agafat del Facebook, feta per l'amic d'una amiga. M'ha agradat perquè tot està a primera línia. En fi, desembre ha començat i tot fa pensar que el millor que podem fer és tenir galetes d'aquetes amb la televisió apagada, per no perdre l'equilibri, reconeixent que sovint és difícil.