Ves al contingut principal

Mandra movie


Em fa molta mandra anar al cinema a veure Spanish Movie. No sé si pot tenir algun interès, pel que he sentit, no massa. No obstant això tinc ganes de saber que diantre han filmat a les Planes d'Hostoles. En tot moment, en els tràilers hi surt aquesta casa que resulta ser la Torre dels Til.lers, un dels edificis modernistes que hi ha al poble. A veure si algú n'explica alguna cosa més.

Comentaris

Anònim ha dit…
referent akesta peli, buffff els pels de punta s´em van possar en veura el trailer.
a mi les pelis xorras, rollo scarie movie em molen i em fan riure, soc simplona i facil de fer riure q vols q et digui PEROOOOOOOOOOO ojo q resulta q de totes les pelis han agafat tambe MAR ADENTRO i fan burla no d´un personatje si no de una persona real en la qual esta basada la peli, em refeixo obviament a Ramon San Pedro q va triar la eutanasia com a final a la seva vida degut a la seva discapacitat.Encara flipo de q hagin tingut akesta puta gracia ya q jo em vai sentir super ofesa desde el primer moment de veura el trailer i mira q jo q visc desde fa anys rodeixada de discapacitat soc la primera a fer conya pero sempre sabent on trepitjo, Crec q akesta gent te la sensibilitat al puto cul i lo q soc jo no penso anar a veura akesta peli de merda!!!!!

stra dusse

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.