Ves al contingut principal

Diari de Mallorca, Article de Manuel Plaza

L'amic Manuel Job Plaza ha fet un article pel Diari de Mallorca. El penjo perquè en Manolo -com si fós el meu germà gran- escriu bé i si el coneguéssiu us deixaria amb un pam de nas. Va ser el millor President que va tenir COCEMFE en la seva etapa autèntica. Temps era temps...

Un compañero me comentaba que la reivindicación en los diferentes sectores sociales es cada vez más inexistente. A las ONG les preocupa más llegar a fin de mes que esforzarse y defender con fuerza los derechos de sus respectivos colectivos. Resulta chocante que nadie se incomode cuando un alto funcionario nos comunica que no van mover un dedo ante el incumplimiento flagrante, y repetido, de una de las leyes que intenta convertirnos en ciudadanos de primera. Hemos perdido el espíritu de antaño y tenemos miedo a las posibles represalias de los poderes públicos, sin darnos cuenta de que nuestro silencio es la coartada que ellos buscan. Por ello y desde el sector deberíamos evitar que los personalismos de unos y los intereses de otros impidan la creación de una gran plataforma. Una plataforma con la que ya cuentan el resto de autonomías, un movimiento cohesionado y representativo desde el que hacer frente a los retos que se nos avecinan. A las personas con discapacidad la vida nos vistió de fragilidad en muchos aspectos. Pero sé, con certeza, que nos dejó el suficiente orgullo con el que poder luchar por una existencia digna.

Comentaris

Lo Bep ha dit…
El Manolo te més raó que un sant, per a dir-ho d'alguna manera.

Però ens estem tornant covards i ens tenen callats per un plat de llenties.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…