Ves al contingut principal

Diari de Mallorca, Article de Manuel Plaza

L'amic Manuel Job Plaza ha fet un article pel Diari de Mallorca. El penjo perquè en Manolo -com si fós el meu germà gran- escriu bé i si el coneguéssiu us deixaria amb un pam de nas. Va ser el millor President que va tenir COCEMFE en la seva etapa autèntica. Temps era temps...

Un compañero me comentaba que la reivindicación en los diferentes sectores sociales es cada vez más inexistente. A las ONG les preocupa más llegar a fin de mes que esforzarse y defender con fuerza los derechos de sus respectivos colectivos. Resulta chocante que nadie se incomode cuando un alto funcionario nos comunica que no van mover un dedo ante el incumplimiento flagrante, y repetido, de una de las leyes que intenta convertirnos en ciudadanos de primera. Hemos perdido el espíritu de antaño y tenemos miedo a las posibles represalias de los poderes públicos, sin darnos cuenta de que nuestro silencio es la coartada que ellos buscan. Por ello y desde el sector deberíamos evitar que los personalismos de unos y los intereses de otros impidan la creación de una gran plataforma. Una plataforma con la que ya cuentan el resto de autonomías, un movimiento cohesionado y representativo desde el que hacer frente a los retos que se nos avecinan. A las personas con discapacidad la vida nos vistió de fragilidad en muchos aspectos. Pero sé, con certeza, que nos dejó el suficiente orgullo con el que poder luchar por una existencia digna.

Comentaris

Lo Bep ha dit…
El Manolo te més raó que un sant, per a dir-ho d'alguna manera.

Però ens estem tornant covards i ens tenen callats per un plat de llenties.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.