Olot, comerç sense visió

Avui he estat a Olot. Feia dies que no hi pujava. Una visita per anar fins a la delegació de MIFAS d'aquesta comarca. S'està reanimant, ja toca. Després de fer un cafè amb els companys amb qui he pujat he decidit fer un tomb pel carrer Major d'aquesta ciutat. Està ple de botigues molt interessants, pastisseries, de roba, de coses estranyes. La força comercial d'Olot no és nova, sempre ha estat molt capdavantera en això de vendre. No obstant això, tots els establiments tenen graons, petits -això encara fa més ràbia- i la majoria serien molt fàcils de resoldre. No entenc qui ha donat permís d'obertura sense tenir present l'accessibilitat, ignorar-la, passar-ne per dir-ho d'alguna manera. Finalment he entrat a una botiga amb rampa. Hi he deixat 72,50 euros. He d'admetre que hagués entrat a moltes altres botigues. Una llàstima. Torno a Girona una mica emprenyat. Olot havia estat la punta de llança en eliminar barreres arquitectòniques. S'ha quedat esmorteïda. Suposo que el sector en som responsables en part. La reanimació de la delegació de MIFAS a la Garrotxa té molta feina per endavant. Posar-se al dia costarà i el temps perdut és important, considerable.