Ves al contingut principal

Olot, comerç sense visió

Avui he estat a Olot. Feia dies que no hi pujava. Una visita per anar fins a la delegació de MIFAS d'aquesta comarca. S'està reanimant, ja toca. Després de fer un cafè amb els companys amb qui he pujat he decidit fer un tomb pel carrer Major d'aquesta ciutat. Està ple de botigues molt interessants, pastisseries, de roba, de coses estranyes. La força comercial d'Olot no és nova, sempre ha estat molt capdavantera en això de vendre. No obstant això, tots els establiments tenen graons, petits -això encara fa més ràbia- i la majoria serien molt fàcils de resoldre. No entenc qui ha donat permís d'obertura sense tenir present l'accessibilitat, ignorar-la, passar-ne per dir-ho d'alguna manera. Finalment he entrat a una botiga amb rampa. Hi he deixat 72,50 euros. He d'admetre que hagués entrat a moltes altres botigues. Una llàstima. Torno a Girona una mica emprenyat. Olot havia estat la punta de llança en eliminar barreres arquitectòniques. S'ha quedat esmorteïda. Suposo que el sector en som responsables en part. La reanimació de la delegació de MIFAS a la Garrotxa té molta feina per endavant. Posar-se al dia costarà i el temps perdut és important, considerable.

Comentaris

a peu coix ha dit…
Hola Quim,prenc nota de la poca accessibilitat de les botigues d'Olot, en faré un apunt enllaçant el teu si et sembla bé.
bonaventura-ayats ha dit…
Fàntastic Núria, ja l'he vist. Moltes gràcies. Amb graons, ells s'ho perden, i nosaltres -una mica també-
Cuidat molt

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…