Ves al contingut principal

Diari de Girona, Article d'avui dilluns 1 de febrer

VIA VERDA PER NOVA ZELANDA.

El Patronat de Turisme Girona-Costa Brava participarà –no han dit com- en un veler que donarà la volta al món durant dos anys patrocinant d’aquesta manera les activitats adaptades i accessibles que s’estan fent a les comarques de Girona. No podem dir-hi gaire res perquè desconeixem la notícia, exceptuant allò que hem llegit en aquest diari.

La gent de MIFAS hem quedat una mica sorpresos. Podria ser que estiguéssim desenfocats però, patrocinar un veler que doni la volta al món, encara que sigui accessible no sembla pas la millor manera de fer un veritable patrocini de les activitats adaptades que poden fer-se a les nostres comarques. A nosaltres ens hauria agradat que al Patronat de Turisme li hagués fet gràcia la proposta que vàrem traslladar abans de l’estiu de 2009, donant suport al sector privat que ha fet inversions –algunes molt considerables- per obrir una via de negoci nova, treballant amb serveis per a gent amb discapacitat.

L’aposta de MIFAS era i és merament interessada, donat que alguns d’aquests serveis podien oferir-se a les 3.000 famílies que conformen l’entitat i també als seus gairebé 400 treballadors. El turisme accessible no és una qüestió tan exòtica, vull dir que pot desenvolupar-se sense haver de passar per Nova Zelanda o Papua-Nova Guinea on no hi acabem de veure l’ interès que puguin tenir –posem per cas- les vies verdes que podem fer per Girona amb bicicleta adaptada, o anar a fer submarinisme a l’Estarit o a l’Escala, per posar només uns exemples. Aquestes activitats s’han de potenciar a casa i com és evident a l’entorn més immediat, aprofitant les bones comunicacions que tenim amb la resta d’Europa.

No acabem d’entendre la postura del Patronat, tampoc el seu silenci amb nosaltres. Reconec que sovint podem ser una mica emprenyadors i pesats, seria ben normal que en parléssim. Volem potenciar el Turisme amb retrats dels nostres paisatges, reforçant a la gent que s’hi dedica, però de manera més eficaç i sense tanta extravagància, senzillament com una cosa normal i corrent, per entendre’ns, això sí, seriosament.

Joaquim Bonaventura i Ayats, Vicepresident de MIFAS

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.