Ves al contingut principal

Esquiada a la Molina

Dissabte una mica fred i emprenyador, però que s'ha aprofitat del tot per anar fins a la Molina. En Manu Heras ha organitzat per MIFAS una expedició que ha pogut gaudir de la neu -la majoria per primera vegada- acompanyats per les voluntàries europees de MIFAS i també per la tropa de professors que l'estació d'esquí de la Molina té a disposició per la gent amb discapacitat. No cal dir res més. Ha estat una experiència que els companys volen repetir. En penjo quatre fotos i faig algun comentari.

L'Antònio no havia anat mai a la neu. Ha estat el primer cop. L'ha ballada força bé. Fa el simbol de la victòria perquè en certa manera n'és una de personal. Mai és tard per començar. L'he retratat abans d'agafar pistes, amb el seu monitor. La foto té un preu incalculable. De moment em cau un dinar.

La Laia és més d'anar per aigua. No obstant això ha baixat del tàndem molt convençuda. No m'ha sabut dir exactament per a on l'han ballada. L'acompanya l'Armad, un monitor excepcional i una persona de gran categoria. Fa temps que es dedica a l'esquí per a gent amb discapacitat. Gent així ens convé.

En primer pla la Rachel que ha esquiat amb l'Sky-Car. Ja ho havia fet alguna altra vegada. En Xico, és l'altre company de la foto. Home de muntanya, avui ha consolidat el seu títol. Ara també serà d'alta muntanya. N'ha sortit encantat.

I per acabar una instantània de la Lurdes que esquiava amb una peça que en diem "duo". Encara havia de començar, però anava bastant arriada. Quan he marxat ja havia passat per terra (d'això es tracta també) i més tard ja pujava la rampa per fer la seva primera baixada.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.