Ves al contingut principal

La renda gironina i el promig

En el Diari de Girona llegeixo que Girona és la tercera "província" en renda per càpita disponible. Més enllà de les qüestions merament tècniques i de llenguatge hem de dir que és tot un què, ja que les dues primeres, Biscaia i Navarra són territoris forals. Girona no és foral, per tant déu n'hi do. La renda que figura a la notícia és de 21.129 euros per persona. La mala notícia -en el mateix article- és que Girona és la segona de l'estat en tenir els preus al consum més alts.

Recordo que fa un temps la Diputada Pia Bosch em comentava que a Girona la pobresa és escassa, però molt severa, i la notícia d'avui confirma que ser pobre a Girona és més complicat que ser-ho en altres llocs. Jo pertanyo a un col·lectiu que està format per molta gent i m'atreviria a dir que molt pocs arriben a la xifra gironina de 21.129 euros anuals. És una mostra de la feina que ens queda per fer. La normalitat econòmica s'adquireix quan es parteix d'un promig acceptable. Estem molt lluny encara del punt de partida aquest i no cal dir el camí que ens convé emprendre per arribar-hi.

A la Vanguardia hi surt el Conseller Maragall dient que el tripartit 1.2 està fora de joc. Puc compartir aquesta opinió i afegir-hi que la part social del país -diguem-ne tercer sector- no està content de com van les coses. Fa uns anys se'ns deia que el problema eren els recursos econòmics, ara, o fins ara, que hi han hagut més diners que mai el descontent hi segueix predominant. La manera de gestionar els Serveis Socials i les estructures que s'han muntat no han arribat a la gent, s'han quedat a les tuberies burocràtiques que han anat creant, una repartidora sectària que mai ha escoltat a les organitzacions que representen col·lectius importants. Es com si el Departament d'Acció Social i Ciutadania hagués fet una deslocalització i ens mirés des de Tailàndia, per posar un exemple. Si el Conseller Maragall i també en Castells volen dir això, -suposo que volen dir més coses- hi estic d'acord. Donar Departaments a segons qui ha fet molt mal i han provocat una pèrdua de temps i d'oportunitats immenses.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…