Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2010

Per acabar març

Un tonto a les deu del vespre

Cap al tard

Tinc forasters aquests dies de Setmana Santa. De lluny, de molt lluny. Penso que Tamariu els pot agradar i triomfo sense contemplacions. Es rendeixen i en surten ben enamorats. Anem tard, molt tard perquè anem amb horaris tropicals. S'aixequen a misses dites i dinen i mengen quan tenen gana. Jo m'apunto a la desmanegada horària i quan faig aquest post no sé pas quina hora és. Divendres i dissabte també tinc gent i els he de portar a veure Girona i algun altre racó amb encant. Ja ho veuré. A Tamariu no hi havia gaire ningú. Un nen petit ens ha preguntat si teníem pupa (l'expedició camina a peu coix) i ens ha dit que es deia Arnau, el seu pare ens ha explicat que el nen era d'origen rus. Els catalans del futur seran gent més guapa perquè les barreges són bones. En arribar a Girona hem fet un tomb amb cotxe pel barri vell. També s'han rendit, i jo ara mateix estic baldat. M'han dit que demà s'aixecaran més aviat, en canvi jo no he promès res...

Imbecil·litat autèntica

En Xavi de Lloret m'envia una fotografia de l'entrada d'uns pisos que encara s'han d'estrenar. Per poder-hi viure cal que l'Ajuntament de cada municipi expedeixi una cèdula d'habitabilitat que dóna conformitat a l'obra feta. En aquesta cas el que s'hauria de donar és la cèdula d'imbecil·litat perquè la rampa té art autèntic. No només hi ha un petit graó per pujar-hi, sinó que al final si no t'has estimbat t'espera un altre graó sorpresa. Déu n'hi do alguns arquitectes...

Rampes

L'Anna Maria Guillén va retratar-me a la nova seu de la Generalitat a Girona, en un moment d'aquells que jo pujo i baixo rampes. Al cap d'una estona l'encarregada de seguir-me va demanar-me que estigués quiet una mica. És difícil vaig dir jo. Questions de seguretat va dir ella. És un bon lloc per moure's i fer-hi curses. Amb 850 funcionaris que hi treballaran es podria preparar una competició, en cadires de rodes, encara que siguin d'aquelles d'oficina que sovint xerriquen una mica. Si tothom caminés assegut -encara que fós un dia o dos- tot seria més fàcil. L'encarregada de seguretat podria venir amb mi a fer rampes i un cafè.

Sots i turbulències

Avui ha fet un dia magnífic. Al final una mica d'aire però res més. Hem aprofitat per anar a fer un tomb amb l'Albert, en handbike per Salt i la ruta habitual. La gent que ens veu passar ho fa amb molta curiositat. Això ja passa quan hi vaig sol, però quan som dos o una colla s'accentua més encara. Salt ens rep amb una bona primavera i amb la diversitat de la seva població que ben al contrari del que pensen moltes persones jo considero que és un valor afegit.

Els camins de les Deveses estan plens de sots i forats. No sé si abans de que comenci la temporada (de fet no s'acaba mai) ho arreglaran una mica. No estaria pas malament. Hi ha moments que costa de passar i si vas una mica picat tens sorpreses, diguem-ne que són una mica com turbulències, o el que siguin... A veure si acaben aviat les obres que hi ha arribant a Bescanó i podem pedalar sense problemes, tirant una mica més amunt.

El barret d'en Pep

En Pep és un home de bon gust. Ho dic de fa temps, per molts motius. Li vaig dir que em deixés provar el barret i sí. Em va retratar. Bon barret Pep, i felicitats per ser com ets.

Generalitat a Girona

En representació de MIFAS avui he assistit a una visita guiada al nou edifici de la Generalitat de Catalunya a Girona. És l'antic Hospital de Santa Caterina acompanyat d'una nova i moderna estructura que tindrà força visibilitat enmig de la ciutat. M'ha agradat, tot i que l'accessibilitat és correcta i prou. Vull dir que s'hi podria haver fet alguna demostració d'arquitectura creativa a l'hora de fer rampes i retocar accessos. Al mig de la seu administrativa hi ha un petita font amb una escultura elegant. La dona que ens acompanyava i vigilava -m'ha dit que estigués quiet- l'hem perduda cap al final de la visita. L'obsessió de la seguretat en aquest espai podria allunyar als ciutadans a la seva administració, sense voler, contràriament a l'explicació que se'ns ha donat, on se'ns ha insistit que es pretén una aproximació i eficàcia de la Generalitat a Girona. Ja en parlarem.


les Gavarres des de terra

les Planes d'Hostoles des del cel

Primavera des del balcó

Jornades tècniques d'ASPID

M'han convidat a parlar de xarxes socials a Lleida, de la mà dels companys d'ASPID. He explicat una mica la meva experiència d'aquest bloc i també he fet cinc cèntims sobre la Minusfera que agrupa sense res d'especial a la gent que té alguna discapacitat i fa blocs. Dins d'aquest àmbit he explicat que molts dels seus components parlen de tot allò que parla tothom. A la meva taula hi havia dos polítics, un regidor de l'Ajuntament de Lleidai l'Alcalde de la Seu d'Urgell. Lògicament he aprofitat per demanar que l'accés a les noves tecnologies sigui més accessible econòmicament per a la gent que té alguna discapacitat. Convé potenciar la presència del nostre gremi a Internet, per això hauria de ser més barat.

La gent d'ASPID ha organitzat aquesta Jornada Tècnica que ha tractat una tema molt important. Els de Girona i Barcelona hauríem d'agafar el relleu. La gent del Guttmann té ganes de parlar-ne i els de MIFAStambé. A veure si el procés continua…

Zero places per Girona

El divendres 19 a la tarda vàrem fer l'Assemblea Comarcal de l'Alt Empordà de MIFAS. Poca assistència però força interès en tot allò que la casa fa. Els mesos de febrer i març estem obligats a fer la gira a totes les comarques per parlar de les activitats i gestions que fa l'associació. En Pere, President de la casa va dir ahir una cosa important que m'agradaria remarcar: " Durant el període 2003 a 2010 a les comarques gironines no s'ha creat cap plaça de residència per a gent amb discapacitat física" Segurament és un titular, ben desgraciat i força lamentable. L'Administració catalana no ha fet en set anys cap inversió per donar sortida a les sol·licituds existents de places residencials especialitzades i el pitjor de tot és que les perspectives de futur ens diuen que en els propers anys faran falta equipaments que ara per ara no tenim. En aquest punt vull afegir que s'han fet diverses gestions amb el Departament d'Acció Social i Ciutadania i…

Xarxes Socials, debat a Lleida

Aquest cap de setmana participaré en unes Jornades Tècniques organitzades pels companys d'ASPID de Lleida. La pretensió és parlar de les xarxes socials a Internet, la repercussió que tenen avui i que poden tenir en el futur. La meva intervenció serà en relació a les persones amb discapacitat i la seva presència a Internet. És la primera vegada que participo en una Jornada d'aquest tipus i amb aquest contingut. Tinc ganes de dir-hi la meva. En qualsevol cas tindreu puntual informació a través d'aquest bloc i també d'altres webs. La gent d'ASPID té el programa penjat a la seva pàgina. Els companys de Lleida enceten una qüestió que serà convenient parlar-ne més sovint per anar afinant i d'aquesta manera seduir el sector de la discapacitat, fer entendre al gremi que el camí d'Internet pot obrir unes oportunitats que són essencials pel futur de cadascú de nosaltres. En línia.

Dietari de la neboda

La foto

En el Diari de Gironad'avui hi veig una fotografia interessant. És la trobada informal entre la Ministra d'Economia i Finances francesa, Lagarde, que conversa amb el seu col·lega alemany, Wolfgang Schaeuble, que va en cadira de rodes. El màxim responsable econòmic del primer país d'Europa és una persona amb discapacitat, amb minusvalia, de mobilitat reduïda, disminuït, com en vulgueu dir, però primer de tot és el Ministre d'Economia d'Alemanya. En fi, una foto que no té cap importància, però que a mi em sembla important. Res més.

Pirates a Salt

Avui he fet una mica de bicicleta, no massa, però m'he arribat -com ja és habitual- a la perillosíssima Vila de Salt on el crim organitzat hi campa a tot drap. (!!) Salt és un molt bon lloc per fer-hi bicicleta i m'hi agrada passejar-m'hi per veure'n la seva diversitat. Per altra banda és segurament el municipi més accessible de les comarques gironines. No ho dic jo, ho diu fins i tot l'arquitecte especialitzada en eliminació de barreres arquitectòniques, Mercè Coromines. L'altre dia uns Mossos d'Esquadra varen aturar-me per preguntar-me si jo era d'allà, volen dir si jo realment era d'aquí. En dir que sí, varen dir-me que ja podia marxar. --És que tenim notícies de que fa un temps havien robat una handbike, varen dir-me. En fi, Déu n'hi do. Penjo una foto del Pla dels Socs, on avui hi estava entrant la primavera, sense presses, de mica en mica.
En vistes de com va el país, he decidit restablir -després de que el vent s'endugué la que tenia …

La Dolors Bassa

En el moment d'entrar a l'Hotel Mirallac de Banyoles se'ns va demanar silenci. A la mateixa entrada hi havia un debat televisat pel canal local on parlaven de la crisi econòmica i de les seves possibles solucions. Hi participava la Dolors Bassa, Secretaria General d'UGT a les comarques de Girona. D'un tros enllà vaig saludar-la i quan va acabar el debat va venir a dir hola a la gent de MIFAS que estàvem reunits. La Dolors és una blocaire interessant de llegir i una militant incondicional de Torroella de Montgrí. No puc pas dir res del debat, perquè jo no vaig pas estar-ne al cas, passant per allà vaig fer clic amb el mòbil i prou.

Banyoles i Olot

Moments de les Assemblees Comarcals del Pla de l'Estany a Banyoles i també de la Garrotxa, feta a Olot. El divendres al vespre vàrem reunir-nos amb els socis per parlar de MIFAS a la comarca de l'Estany. En Benet Vinyals ha treballat per millorar alguns dels carrers de Banyoles que és una de les ciutats gironines que han de canviar molt pel que fa a accessibilitat. S'hi està treballant.

A Olot l'Assemblea va ser diferent perquè la nova Junta Comarcal s'estrenava. En Josep Ligero n'és el delegat a partir d'ara. A la Garrotxa hi ha molta feina pendent, hem dormit -tots- massa temps. Penjo una foto de quan l'Alcalde d'Olot, Lluís Sacrest -professor meu- va dirigir algunes paraules als assistents, i a baix de tot un moment del dinar a l'Hotel la Perla (totalment accessible i amb gust) on va venir-hi també gent del Consorci de Benestar Social de la Garrotxa. O sigui que, cap de setmana mogut.




Milana bonita

Unes imatges de la pel·lícula "Los Santos Inocentes" de Mario Camús (1984), segurament una de les millors que he vist. És una adaptació de la novel·la del mateix nom escrita per Miguel Delibes que ha mort avui. Un dels més grans de les lletres castellanes.

Retratar la màquina de retratar

La gent no pot conduir a més de 50 quilòmetres per hora. No era el meu cas. La handbike arriba a 30 i pico quan va a tot drap. En aquella zona no crec que jo anés a més de 15. El camí era complicat. No crec que em retratessin, per altra banda, ara penso que a la bici no hi porto cap matrícula. En els països pirates no em portem cap. La foto és d'Almeria, a Mójacar, carretera que va cap a Garrucha y Vera. O sea...

Hospital Trueta, bon dia, us parla Maria

Amb la Maria vaig poder-hi treballar durant un temps. A MIFAS, eren els anys 80, em penso que durant l'any 1985 a 1987. Feia temps que no la veia. Avui he anat al Hospital Josep Trueta per motius familiars. He passat un moment a fer el tafaner per la Centraleta i l'he vista. Està guapíssima. És una dona optimista i la seva feina consisteix en connectar les comunicacions de l'edifici més important de Girona i comarques. Fantàstica la nostra Maria.

En Felipe d'Ortoracing

Per qüestions merament tècniques visito l'empresa Ortoracing que és la distribuïdora a l'estat espanyol de diverses marques de Handbikes, a part de les que fabriquen ells, a mida i de molta qualitat. Al capdavant del negoci hi ha en FelipeGarcía, un home entregat a la feina i un entusiasta de l'esport per a persones amb discapacitat. A Ortoracing també fan cadires de rodes de disseny esportiu, molt funcionals i amb materials avançats que permeten que el pes d'aquestes eines sigui molt baix. Hi ha cadires de rodes que no sobrepassen els quatre quilos. De moment és un negoci petit, amb escala estatal però difícil de gestionar, bàsicament perquè encara no s'entén que l'ús d'aquestes ajudes tècniques milloren molt la qualitat de vida dels seus usuaris. Les administracions encara no ho acaben d'entendre. A més és un camp complicat, perquè les ortopèdies sempre han estat intermediaris molt difícils d'esquivar. De tota manera, el negoci endegat per en Fel…

Altres blocs

En Pep hi posa humor. Barcelona 2022, Jocs Olímpics d'Hivern. Cal neu per fer-los i també organització, en fi una cosa senzilla, que les carreteres estiguin netes. Jo diria que això és una imatge de la variant de Girona.


Aprenent a Viure, foto del bloc de la Rachel. Des de Figueres. Suposo que la foto és de quan tot plegat començava, perquè la cosa va complicar-se bastant, poques hores més tard.


Aquesta correspon a la fotografia que va fer l'Anna Guillén, des del balcó de casa seva. El carrer retratat és el de MIFAS, per tant el carrer Empúries de la ciutat de Girona. Aquí s'hi pot veure un moment de neu en hora punta.


Una de Barcelona, agafada del bloc de l'Anna diu. A Barcelona les coses varen complicar-se. No podria pas dir quin carrer és, però jo dedueixo que podria ser la Gran Via, en fi, que allà també va haver-hi sarau.

Espelmes

És impresentable que la gent no tingui espelmes a casa seva. Això abans no passava. Tothom vol telefonar en el moment que no es pot telefonar. Les companyies telefòniques fan un gran esforç -econòmic i social- per fer que tots estiguem connectats en el moment que sigui necessari. Les elèctriques fan el que poden i lògicament no tenen perquè tenir les línies d'alta tensió preparades per aguantar nevades i freds intrèpids. Només faltaria! No cal dir res de les carreteres i autopistes. Tothom té la mania de sortir a passejar quan neva, molestant a les nombroses màquines llevaneus existents, impedint que facin la seva feina. A les autopistes de pagament no tenen cap necessitat de tenir màquines d'aquestes, el tiquet que s'agafa quan entres a l'autopista no diu res de tot això. Les autoritats franceses tenen l'amabilitat de tancar la frontera quan cauen quatre guspires de neu, en senyal de simpatia cap als professionals i empreses que han de passar per França per guanya…

Enriqueta Pérez

Aprofito l'estada a Almeria per conèixer Enriqueta Pérez, una bona amiga d'una bona amiga. Feia temps que no ens coneixíem. Hi havia parlat moltes vegades però mai ens havíem vist. Quan vaig trucar-la per dir-li que estaria per aquella zona va dir-me que agafés la bicicleta i anéssim a Cabo de Gata a pedalar. No m'havia vist mai, ni tampoc havia vist mai una handbike. Aquesta dona és tot un descobriment. Parla sense faltes d'ortografia, és una persona que desprèn llum i serenor. Irònica, molt agradable, l'Enriqueta és tal i com jo me l'havia imaginat. Segurament molt millor. Vàrem dinar en un restaurant d'aquell poblet que ella coneixia perfectament. Al costat nostre varen dinar els periodistes del diari EL PAIS, en Lluís Martí -que poques hores més tard faria la crònica del partit Almeria-Barça i que vaig poder llegir el diumenge. Amb ell hi havia també gent del Periódico de Catalunya i una noia d'un mitja suec. En Joan Cortadellas, fotògraf d'EL P…

Gandia

Parada i fonda a Gandia. M'hi estic un dia perquè he de visitar a la gent d'Ortoracing (ja en parlaré en un altre post). En el moment de fer aquesta foto estava escoltant Catalunya Ràdio, el programa que presenta la SílviaCoppulo i que és diu el Secret. El dilluns a la tarda Catalunya estava sota mínims. La sensació era de disbauxa absoluta. Era difícil de creure tot el que s'escoltava per la ràdio amb la neu i el caos de fons. A Gandia mentrestant feia un dia ventós, una mica fred però solejat. Les cadenes de televisió valencianes ens han posat a baixar d'un burro i alguns han parlat del problema de la immersió lingüística barrejats amb el fets de les nevades del dilluns. Per originals que no quedin...

Handbike a Almeria

No sabia que aquí a Girona hi faria tanta fred, tanta neu, que hi hauria el desori climatològic que m'he trobat en arribar. Veure nevar és bonic, però ho és si pots fer-ho des de casa. He estat uns dies fora, no gaire res. M'he arribat fins Almeria, un lloc que m'agrada pel clima, per la gent i perquè s'hi està molt bé. Anar-hi a l'hivern és el més oportú. Poca gent, bons tractes i amabilitat. M'he endut -no ho havia fet mai- la handbike per fer quatre pedalades per allà. Ho he fet amb certa dificultat perquè el vent no m'ho ha posat fàcil. De tota manera és un bon lloc per anar-hi a fer un bon tomb en bicicleta. Penjo algunes fotografies d'alguns dels llocs que he tingut l'ocasió d'anar. La gent d'Almeria tampoc està massa acostumada a veure aquests artefactes en forma de bicicleta. No hi ha carrils especials per córrer en bicicleta, però alguns camins són de molt ben fer.
Aquesta és la torre que dóna nom a la platja del Pirulico. S'hi p…

La primavera

Uns dies fora per escampar la boira. Quan torni rependré novament el bloc. Res, pocs dies suposo. He marxat al sud a buscar la primavera. De tota manera, aquí, on sóc de moment ningú en sap gaire res. Fa mal temps, bufa el vent i el cel està grisós. Pensava que la portaries tu, m'han dit... Ja penjaré algunes fotografies i us faré una mica de crònica. Salut.