Ves al contingut principal

Espelmes

És impresentable que la gent no tingui espelmes a casa seva. Això abans no passava. Tothom vol telefonar en el moment que no es pot telefonar. Les companyies telefòniques fan un gran esforç -econòmic i social- per fer que tots estiguem connectats en el moment que sigui necessari. Les elèctriques fan el que poden i lògicament no tenen perquè tenir les línies d'alta tensió preparades per aguantar nevades i freds intrèpids. Només faltaria! No cal dir res de les carreteres i autopistes. Tothom té la mania de sortir a passejar quan neva, molestant a les nombroses màquines llevaneus existents, impedint que facin la seva feina. A les autopistes de pagament no tenen cap necessitat de tenir màquines d'aquestes, el tiquet que s'agafa quan entres a l'autopista no diu res de tot això. Les autoritats franceses tenen l'amabilitat de tancar la frontera quan cauen quatre guspires de neu, en senyal de simpatia cap als professionals i empreses que han de passar per França per guanyar-se la vida. No entenc aquesta mania d'anar a França per autopista o la magnífica Nasional 2 que tenim a les comarques de Girona, sent els únics quilòmetres de tot l'estat espanyol que no estan desdoblats. A França també s'hi pot anar en barco, a peu o amb cadira de rodes.

El Ministre d'Indústria fa un temps va proposar repartir bombetes de baix cost i així fer consciència de l'estalvi energètic que suposa fer un ús restringit de l'electricitat que consumim. A Catalunya s'haurien de repartir espelmes per totes les cases. D'aquesta manera rendibilitzaríem el sector de la cera que en aquests moments només té sortides religioses. Tornar a la cera és convenient. Per descomptat cal suprimir la gent que es dedica a la predicció meteorològica i convindria contractar a gent afectada pel reuma (com ara jo) que tenim -estranyament- capacitat d'anunciar mal temps 24 hores abans, antiinflamatoris a part, és clar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…