Ves al contingut principal

Handbike a Almeria

No sabia que aquí a Girona hi faria tanta fred, tanta neu, que hi hauria el desori climatològic que m'he trobat en arribar. Veure nevar és bonic, però ho és si pots fer-ho des de casa. He estat uns dies fora, no gaire res. M'he arribat fins Almeria, un lloc que m'agrada pel clima, per la gent i perquè s'hi està molt bé. Anar-hi a l'hivern és el més oportú. Poca gent, bons tractes i amabilitat. M'he endut -no ho havia fet mai- la handbike per fer quatre pedalades per allà. Ho he fet amb certa dificultat perquè el vent no m'ho ha posat fàcil. De tota manera és un bon lloc per anar-hi a fer un bon tomb en bicicleta. Penjo algunes fotografies d'alguns dels llocs que he tingut l'ocasió d'anar. La gent d'Almeria tampoc està massa acostumada a veure aquests artefactes en forma de bicicleta. No hi ha carrils especials per córrer en bicicleta, però alguns camins són de molt ben fer.

Aquesta és la torre que dóna nom a la platja del Pirulico. S'hi pot anar arran de mar una bona estona i després pujar per una carretera -una mica enfangada- per arribar fins a una rotonda -també molt enfangada- i poder veure de més a prop aquesta construcció.

Un dels moments de la pujada. El mar queda a baix, però t'acompanya tot el camí. A la platja del Pirulico hi ha un xiringuito -de tota la vida- que serveixen esmorzars i dinars a bon preu. L'Antònio i la seva dona el porten juntament amb el seu fill. Els va agradar això de les handbikes. No n'havien vist mai cap. Es queixaven del temps, de la crisi i una mica de tot plegat.

En el Cabo de Gata, ja més cap a la ciutat d'Almeria hi vaig poder pedalar una mica. No massa. Feia molt de vent i era fred. Vaig perdre la bandera pirata. Un cop de vent va deixar-me despatriat. N'hauré de buscar una. Les banderes pirates estan de moda perquè aquest tipus de pàtries són bastant transversals. El lloc que jo ja coneixia és fantàstic i contrasta molt amb els paissatges gironins que estem acostumats.

Platja de Garrutxa, a prop de Mójacar. També s'hi pot pedalar una mica, tot i que hi ha moments que has d'agafar la carretera, sent perillós perquè no et veuen. En aquest cas el mar queda molt al costat. És més aviat una via blava.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…