Ves al contingut principal

Handbike a Almeria

No sabia que aquí a Girona hi faria tanta fred, tanta neu, que hi hauria el desori climatològic que m'he trobat en arribar. Veure nevar és bonic, però ho és si pots fer-ho des de casa. He estat uns dies fora, no gaire res. M'he arribat fins Almeria, un lloc que m'agrada pel clima, per la gent i perquè s'hi està molt bé. Anar-hi a l'hivern és el més oportú. Poca gent, bons tractes i amabilitat. M'he endut -no ho havia fet mai- la handbike per fer quatre pedalades per allà. Ho he fet amb certa dificultat perquè el vent no m'ho ha posat fàcil. De tota manera és un bon lloc per anar-hi a fer un bon tomb en bicicleta. Penjo algunes fotografies d'alguns dels llocs que he tingut l'ocasió d'anar. La gent d'Almeria tampoc està massa acostumada a veure aquests artefactes en forma de bicicleta. No hi ha carrils especials per córrer en bicicleta, però alguns camins són de molt ben fer.

Aquesta és la torre que dóna nom a la platja del Pirulico. S'hi pot anar arran de mar una bona estona i després pujar per una carretera -una mica enfangada- per arribar fins a una rotonda -també molt enfangada- i poder veure de més a prop aquesta construcció.

Un dels moments de la pujada. El mar queda a baix, però t'acompanya tot el camí. A la platja del Pirulico hi ha un xiringuito -de tota la vida- que serveixen esmorzars i dinars a bon preu. L'Antònio i la seva dona el porten juntament amb el seu fill. Els va agradar això de les handbikes. No n'havien vist mai cap. Es queixaven del temps, de la crisi i una mica de tot plegat.

En el Cabo de Gata, ja més cap a la ciutat d'Almeria hi vaig poder pedalar una mica. No massa. Feia molt de vent i era fred. Vaig perdre la bandera pirata. Un cop de vent va deixar-me despatriat. N'hauré de buscar una. Les banderes pirates estan de moda perquè aquest tipus de pàtries són bastant transversals. El lloc que jo ja coneixia és fantàstic i contrasta molt amb els paissatges gironins que estem acostumats.

Platja de Garrutxa, a prop de Mójacar. També s'hi pot pedalar una mica, tot i que hi ha moments que has d'agafar la carretera, sent perillós perquè no et veuen. En aquest cas el mar queda molt al costat. És més aviat una via blava.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.