Ves al contingut principal

Acció Social regala paraigües

Curiosa la notícia que publica avui el Diari de Girona. S'ha de tenir present a més, que aquest mateix Departament encara té pendent de resoldre algunes ajudes per a persones amb discapacitat que corresponen a l'any 2008. Mentrestant es reparteixen paraigues. Això és impresentable, que voleu que us digui... Penjo la notícia directament;

GIRONA O.P.--- La cinquantena de treballadors dels serveis territorials del Departament d'Acció Social i Ciutadania a Girona tenen paraigua nou des de fa unes setmanes. Es tracta d'un regal que el delegat territorial, Josep Viñas, ha fet al seu personal, que no ha estat ben rebut per tothom.

La secció sindical de la UGT al departament ha criticat la mesura i assegura que és un exemple de malbaratament de diner públic. En una nota interna assegura que Viñas "no és un exemple d'un bon gestor públic" i demana que "si sobren diners que es destinin a altres partides deficitàries". "Sembla estrany que un polític/economista es presti a aquest joc", afegeixen.

Responsables de la Federació de Serveis Públics del sindicat van lamentar que "en un moment de greu crisi econòmica, que els treballadors d'Acció Social perceben cada dia, és intolerable que hi hagi pràctiques com aquesta". Per aquest motiu, la secció sindical de la UGT ha demanat als treballadors que "rebutgin el regal, perquè no tenim necessitat de cap ajuda d'aquesta mena". En la nota difosa entre el personal, la UGT es pregunta: "Què vol aconseguir amb aquest paraigua? Quans diners s'ha gastat el nostre departament en l'adquisició dels paraigües?"

Diari de Girona va intentar contactar ahir amb Josep Viñas, que va remetre als serveis de premsa del departament. Aquests, van explicar que els paraigües formen part del merxandatge del departament, que s'encarrega per regals institucionals.

Tot i que normalment aquesta partida es gestiona habitualment des de Barcelona, van afegir que l'encàrrec dels paraigües va ser una idea plantejada pel propi Viñas i que la seva confecció es va encarregar a una empresa de les comarques de Girona.

Comentaris

a ha dit…
Amb ho que els hi està “plovent” ja el farà servir en viñas, ja....

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.