Ves al contingut principal

Matalassos de Besalú

Visita el divendres Sant per Besalú. Feia molt temps que no entrava en aquest poble. Mai ho havia fet en cadira de rodes i ara ja tinc una opinió més o menys clara de com està el tema de l'accessibilitat en aquest municipi garrotxí. Els carrers estan preparats perquè els cotxes no s'hi entrebanquin massa. Aquesta situació provoca de retruc que la gent que va sobre rodes ho tingui més fàcil. De tota manera el poble el qualifico de "vermell" perquè el barri antic no té cap vorera rebaixada. Per no trencar el malentès estil rústic és molt difícil circular per les voreres i per tant gairebé impossible entrar en qualsevol de les botigues del poble. Una llàstima perquè n'hi ha que són molt interessants. Besalú és un poble turístic i que val la pena de fer-hi un tomb. El divendres Sant estava ple a vessar de gent que visitava els seus carrers i també una fira estranya a la plaça. Dic estranya pel fet de que al costat d'una parada d'embutits hi venien també matalassos. Qui compra un matalàs en un divendres Sant? --Jo diria que no gaire ningú, però allà estaven. El reservat de persones discapacitades (l'aparcament) estava ocupat -al igual que tota la plaça- per cotxes d'ocasió que juntament amb els matalassos treien l'encant de les altres parades. La part nova del poble no vaig visitar-la. Potser és més fàcil d'anar-hi. Ja hi faré un cop d'ull amb més tranquil·litat una estona d'aquestes.

La foto que penjo està feta per la Carmen, una amiga que retrata molt bé. Són cadires penjades d'una paret, de mal seure's diguem-ne!

Comentaris

Yo, no sabia... ha dit…
Hola, quiero aportar a este post que las sllas, por cierto muy "rompedoras" fueran colocadas por unos artistas italianos que quiseron dar esa imprompta al pueblito.
Al pueblo,precioso, efectivamente, le sobraba multitud desorientada!!!

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…