Ves al contingut principal

Matalassos de Besalú

Visita el divendres Sant per Besalú. Feia molt temps que no entrava en aquest poble. Mai ho havia fet en cadira de rodes i ara ja tinc una opinió més o menys clara de com està el tema de l'accessibilitat en aquest municipi garrotxí. Els carrers estan preparats perquè els cotxes no s'hi entrebanquin massa. Aquesta situació provoca de retruc que la gent que va sobre rodes ho tingui més fàcil. De tota manera el poble el qualifico de "vermell" perquè el barri antic no té cap vorera rebaixada. Per no trencar el malentès estil rústic és molt difícil circular per les voreres i per tant gairebé impossible entrar en qualsevol de les botigues del poble. Una llàstima perquè n'hi ha que són molt interessants. Besalú és un poble turístic i que val la pena de fer-hi un tomb. El divendres Sant estava ple a vessar de gent que visitava els seus carrers i també una fira estranya a la plaça. Dic estranya pel fet de que al costat d'una parada d'embutits hi venien també matalassos. Qui compra un matalàs en un divendres Sant? --Jo diria que no gaire ningú, però allà estaven. El reservat de persones discapacitades (l'aparcament) estava ocupat -al igual que tota la plaça- per cotxes d'ocasió que juntament amb els matalassos treien l'encant de les altres parades. La part nova del poble no vaig visitar-la. Potser és més fàcil d'anar-hi. Ja hi faré un cop d'ull amb més tranquil·litat una estona d'aquestes.

La foto que penjo està feta per la Carmen, una amiga que retrata molt bé. Són cadires penjades d'una paret, de mal seure's diguem-ne!

Comentaris

Yo, no sabia... ha dit…
Hola, quiero aportar a este post que las sllas, por cierto muy "rompedoras" fueran colocadas por unos artistas italianos que quiseron dar esa imprompta al pueblito.
Al pueblo,precioso, efectivamente, le sobraba multitud desorientada!!!

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.