Ves al contingut principal

La part que ens toca

Llegeixo en el diari electrònic Expansión que la companyia Ryanair aterra finalment a l'aeroport del Prat. Suposo que és una notícia que feia temps que s'esperava però ara que es produeix la miro amb preocupació per la situació que poden quedar la resta d'aeroports de Catalunya. Girona, Reus i Lleida només tenen aquest tipus de vols, això que se'n diu "baix cost" i la majoria dels passatgers que utilitzen aquestes instal·lacions ho fan atrets pel reclam de la ciutat de Barcelona que és el destí turístic per excel·lència. La fugida d'Iberia del Prat (només hi té el pont aeri) era un avís que posarà també contra les cordes les altres companyies que hi operen, Spanair i Vueling especialment. Espero que els agents gironins hi diguin la seva, per la part que ens toca.

En el mateix diari també llegeixo coses de fusions fredes de Caixes d'Estalvi. He hagut d'anar a Google per saber què diantre era això de la fusió freda i m'han sortit tot de coses nuclears relacionades amb temes energètics. L'ambient nuclear també està en altres titulars perquè parlen amb preocupació del sarau encès entre Corea del Nord i la del Sud.

O sigui que fusions, dependències fredes i calentes, nords i suds, caixes d'estalvis i de cartrons, etc... Afortunadament el volcà d'Islàndia reposa una mica, en vistes de que no ens calen desastres naturals i que solets som capaços de generar cendra sense erupcions. Per no parlar -encara- del Reial Decret Llei que sortia publicat el dilluns en el BOE i que el dimarts ja sortia una versió rectificada. Em penso que hi ha un ambient un pèl confús i denoto que les coses van molt de pressa, sent complicat agafar-les al vol, a la primera i a la segona. Diuen que després de la tempesta ve la calma. Esperem-ho.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…