Ves al contingut principal

La part que ens toca

Llegeixo en el diari electrònic Expansión que la companyia Ryanair aterra finalment a l'aeroport del Prat. Suposo que és una notícia que feia temps que s'esperava però ara que es produeix la miro amb preocupació per la situació que poden quedar la resta d'aeroports de Catalunya. Girona, Reus i Lleida només tenen aquest tipus de vols, això que se'n diu "baix cost" i la majoria dels passatgers que utilitzen aquestes instal·lacions ho fan atrets pel reclam de la ciutat de Barcelona que és el destí turístic per excel·lència. La fugida d'Iberia del Prat (només hi té el pont aeri) era un avís que posarà també contra les cordes les altres companyies que hi operen, Spanair i Vueling especialment. Espero que els agents gironins hi diguin la seva, per la part que ens toca.

En el mateix diari també llegeixo coses de fusions fredes de Caixes d'Estalvi. He hagut d'anar a Google per saber què diantre era això de la fusió freda i m'han sortit tot de coses nuclears relacionades amb temes energètics. L'ambient nuclear també està en altres titulars perquè parlen amb preocupació del sarau encès entre Corea del Nord i la del Sud.

O sigui que fusions, dependències fredes i calentes, nords i suds, caixes d'estalvis i de cartrons, etc... Afortunadament el volcà d'Islàndia reposa una mica, en vistes de que no ens calen desastres naturals i que solets som capaços de generar cendra sense erupcions. Per no parlar -encara- del Reial Decret Llei que sortia publicat el dilluns en el BOE i que el dimarts ja sortia una versió rectificada. Em penso que hi ha un ambient un pèl confús i denoto que les coses van molt de pressa, sent complicat agafar-les al vol, a la primera i a la segona. Diuen que després de la tempesta ve la calma. Esperem-ho.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.