Ves al contingut principal

Ramblejar

Fa un parell de setmanes vaig fer una petita xerrada al segon curs d'Eduació Social de la Universitat de Girona (UdG). Per poder entendre això de ser discapacitat vaig proposar-los una passejada per Girona (circuït controlat) amb cadira de rodes. Els va agradar la idea, de manera que vàrem quedar per avui dia 12 a les 12 a la Plaça de Catalunya. Ha vingut a reforçar la ballada de cadires en Manu Heras, que va ensenyar-me a moure'm pel carrer en cadira. S'ho han passat bé i a més han vist la cara que hi posa la gent. Un vianant ens ha recriminat que tots caminàvem excepte un de nosaltres. Gairebé l'encerta, perquè érem dos els cadiraires. Ramblejar sempre és molt agradable, hi ha de tot. Girona en cadira és una experiència que ha tingut èxit. Han bufat una mica a l'hora de les pujades, però hi tornarem.


Comentaris

Yo, no sabia... ha dit…
He podido entender que ha sdo una experiencia motivadora y empatica, como deberia ser la enseñnza.
Yo, veo ahora , todo de otra mera desde que vibiste aqui, me fijo en todos los limites....
Te felicito.Los felicito, pero no alcanzo a la traduccion para leer mejor..Aunque lo comprendo, me faltan los matices, como la vIda misma.
Bona nit
bonaventura-ayats ha dit…
sabía que te gustaría dada tu condición de maestra. Sin querer te has convertido en una militante, lo digo por el comentario de que ahora te fijas en los detalles y en las barreras arquitectónicas. Eso en realidad es que me tienes cerca.

Un besote

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.