Ves al contingut principal

Tubs

Els grecs comencen a patir les conseqüències de les polítiques econòmiques que han cultivat en els darrers anys. Una baixada de les pensions, augment dels preus dels carburants, eliminació de pagues extres pels funcionaris i un llarg etcètera que ha de servir per recuperar la credibilitat i al mateix temps fer front als deutes que tenen. És exportable el model grec cap al nostre país? --Aquesta és la pregunta que molta gent es fa. Suposo que hi ha coses que s'assemblen i d'altres que no, però cal tenir present l'escenari que aquell país viurà, no perdre'l de vista per dir-ho d'alguna manera.

A Catalunya i a Espanya l'atur és una malaltia de grans dimensions. No hi ha cap país de l'UE que tingui l'índex de gent sense feina tan alt com el nostre. Per rematar-ho dir que a Girona és del 20,47 per cent, una xifra escandalosa, sobretot si tenim en compte que fa uns anys les nostres comarques encapçalaven la renda per càpita més alta de tot l'estat.

La sensació aquí és de quietud, de silenci. Estem com a l'espera de que surti el sol i puguem fugir d'aquest llarg hivern. No sé si sortirà, suposo que no pas per a tothom. El sector de la discapacitat que no ha tingut temps de tastar el benestar econòmic que tanta gent ha pogut gaudir darrerament també haurà de fer sacrificis. Se'ns avança que no hi haurà diners suficients per acomplir els calendaris de la llei de la Dependència i també es preveuen altres retallades que d'alguna manera o altra ens afectaran. Mai arribem a temps. Quan les coses van bé se'ns diu que ja venim i quan van malament, que veníem però que ja vindrem un altre dia.

El benestar econòmic dels darrers anys ha servit per fer grans muntatges estructurals que amb el rerefons de l'estat del benestar han sabut muntar-se molta part de la classe política i les seves rodalies. Consells, consorcis, consorcis de consorcis, etc... Hem construït grans canonades perquè algun dia hi passin diners que arribin a les aixetes dels usuaris, però ara, en temps de sequera se'ns diu que un dia -en el futur- sortirà alguna cosa per aquests conductes. Injust.

Grècia està lluny, però està aquí al costat mateix. No sé perquè, però penso som més semblants als grecs que no pas a d'altres europeus i la nostra política de tubs i canonades variades m'hi fa pensar més del compte.

Tot plegat és molt difícil donat el gran silenci que predomina en el sector de la discapacitat -els seus representats- no hi diuen res, ningú ha obert la boca per dir que això que se'ns demanarà no toca. Dormen un gran son en els llits dels seus representats. A més, la societat en general té la percepció de que la nostra gent ha millorat molt i que no ens cal massa res. Fantàsticament terrible...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…