Ves al contingut principal

Tubs

Els grecs comencen a patir les conseqüències de les polítiques econòmiques que han cultivat en els darrers anys. Una baixada de les pensions, augment dels preus dels carburants, eliminació de pagues extres pels funcionaris i un llarg etcètera que ha de servir per recuperar la credibilitat i al mateix temps fer front als deutes que tenen. És exportable el model grec cap al nostre país? --Aquesta és la pregunta que molta gent es fa. Suposo que hi ha coses que s'assemblen i d'altres que no, però cal tenir present l'escenari que aquell país viurà, no perdre'l de vista per dir-ho d'alguna manera.

A Catalunya i a Espanya l'atur és una malaltia de grans dimensions. No hi ha cap país de l'UE que tingui l'índex de gent sense feina tan alt com el nostre. Per rematar-ho dir que a Girona és del 20,47 per cent, una xifra escandalosa, sobretot si tenim en compte que fa uns anys les nostres comarques encapçalaven la renda per càpita més alta de tot l'estat.

La sensació aquí és de quietud, de silenci. Estem com a l'espera de que surti el sol i puguem fugir d'aquest llarg hivern. No sé si sortirà, suposo que no pas per a tothom. El sector de la discapacitat que no ha tingut temps de tastar el benestar econòmic que tanta gent ha pogut gaudir darrerament també haurà de fer sacrificis. Se'ns avança que no hi haurà diners suficients per acomplir els calendaris de la llei de la Dependència i també es preveuen altres retallades que d'alguna manera o altra ens afectaran. Mai arribem a temps. Quan les coses van bé se'ns diu que ja venim i quan van malament, que veníem però que ja vindrem un altre dia.

El benestar econòmic dels darrers anys ha servit per fer grans muntatges estructurals que amb el rerefons de l'estat del benestar han sabut muntar-se molta part de la classe política i les seves rodalies. Consells, consorcis, consorcis de consorcis, etc... Hem construït grans canonades perquè algun dia hi passin diners que arribin a les aixetes dels usuaris, però ara, en temps de sequera se'ns diu que un dia -en el futur- sortirà alguna cosa per aquests conductes. Injust.

Grècia està lluny, però està aquí al costat mateix. No sé perquè, però penso som més semblants als grecs que no pas a d'altres europeus i la nostra política de tubs i canonades variades m'hi fa pensar més del compte.

Tot plegat és molt difícil donat el gran silenci que predomina en el sector de la discapacitat -els seus representats- no hi diuen res, ningú ha obert la boca per dir que això que se'ns demanarà no toca. Dormen un gran son en els llits dels seus representats. A més, la societat en general té la percepció de que la nostra gent ha millorat molt i que no ens cal massa res. Fantàsticament terrible...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.