Ves al contingut principal

Dependència, editorial full informatiu de MIFAS

No podem pas dir que les mesures del govern central siguin especialment encertades, ens referim a la retallada pressupuestària de la Llei de la Dependència que ja feia llufa de fa temps.

Estem vivint en un país que tracta a la seva gent amb discapacitat de manera irregular, fa lleis i propaganda quan les coses van bé i les retalla sense contemplacions quan l’economia es complica. En certa manera som com un article de luxe que s’exposa i es treu amb una certa facilitat.

Juntament amb aquestes retallades se’ns informa que ara, les tramitacions per la prestació de la Dependència no seran superior a sis mesos. Hem de dir que considerem aquest afegit com una causa merament humorística. No podem pas dir res més. Les tramitacions d’aquests ajuts superen a les comarques de Girona més d’un any tot i existir diversos equips de valoració.

En el món, quan veiem la classifació dels països de primera divisió podem veure-hi que els que encapçalen la llista són els que millor tracten la discapacitat. Ho tenen com una qüestió de patriotisme. No hem calculat en quin lloc estem, preferim –de moment- no saber-ho. Intuïm que a primera divisió, no.

A Catalunya vénen eleccions en pocs mesos. Aprofitarem les visites polítiques que tinguem per deixar que els candidats s’expliquin, però hauran de tenir present que aquest cop hauran de fer-ho molt bé, ho faran davant d’una organització que els demanarà explicacions, claretat i contundència. No podem seguir sent un col·lectiu de nyigui-nyogui i exigirem serietat, no només amb la dependència, sinó també en tot allò que ens afecta i que tenim endarrerit.

Comentaris

Lo Bep ha dit…
Com sempre ens vindran a explicar sopars de duro. No poden justificar les mesures que han pres de cap manera.

Entenc que el més correcte seria que si vénen a veure'ns que s'atreveixin a dir la veritat. I la veritat és que la Llei de Dependència ha estat una presa de pèl de les més grans que han existit.

Ja no estem en èpoques de contemporització.
bonaventura-ayats ha dit…
totalment d'acord amb tu, mals moments pel nostre gremi.

Entrades populars d'aquest blog

La Carme de Can Biel

La Carme Sau ens va deixar el passat diumenge a l'edat de 103 anys. Era la dona més gran de les Planes d'Hostoles i un exemple a seguir per a tots. La Carme tenia una filla amb discapacitat i estic convençut que aquest era el motiu pel qual no es podia morir. Fa uns mesos la seva filla ens va deixar i ara la Carme ha pogut marxar tranquil·la. La Carme era una dona estimada, reconeguda i especial. Admirada per tot el poble, va ser una dona vinculada a la vida social de la població, però era una dona valenta perquè durant molts anys, gairebé tota la vida, va ser la mare d'una persona discapacitada a la que va dedicar tot l'amor i la màxima atenció. Conec altres casos semblants, els pares no es poden morir perquè els fills amb problemes han de ser cuidats de manera especial. Ara la Carme ja podia marxar i el seu pas per les nostres vides serà recordat per sempre més. Una dona amb força i una mare exemplar. Moltes gràcies per haver estat tan especial. (A la foto, Carme Sa…

Presentació del llibre "Innovació Social i Discapacitat" a Girona

El dia 17 de novembre a les 18:30h i a la UNED Girona, es farà la presentació del llibre ‘Innovació Social i Discapacitat’, editat en motiu del 50è aniversari de l’Institut Guttmann. El llibre recull les conclusions dels debats portats a terme per més de 400 persones amb discapacitat, professionals i associacions. La iniciativa impulsada per les associacions de persones amb discapacitat representades alConsell Social i de Participació de l’Institut Guttmann, ha comptat amb la col·laboració d’altres associacions de persones de l’àmbit de la discapacitat tant de Catalunya, de la resta de l’Estat i d’Andorra; així com experts i líders d’opinió de diferents àmbits socials. Els debats van sortir de la necessitat que les associacions de persones amb discapacitat de plantejar un discurs renovat i innovador entorn a la situació de discapacitat i d’impulsar un nou relat acord amb els temps nous, centrat en l’exigència en l’execució dels drets, l’apoderament de les persones, la renovació de les…

La visió del Canadà

Aquests dies he vist a la televisió la campanya de l'ONCE i la Fundació ONCE i em sorprèn que sigui tan fosc, amb una manca d'optimisme que no m'agrada. No acabo de veure que el missatge sigui positiu i això que la gent de la Fundació ONCE havia fet campanyes diferents i donant una visió de la discapacitat amb missatge de superació. No vull pas dir que sigui dolent, però després de veure'l varies vegades jo diria que fa una mica de por i tot. 
Aquests dies a les xarxes he descobert un anunci del Govern Federal de Canadà que és francament interessant; fet a colors, amb mainada que juguen a bàsquet i on conviden a un vailet que va en cadira de rodes a jugar amb ells. No és el millor comercial de televisió, tampoc és espectacular, però és optimista i inclosiu. En fi, sóc dels que penso que els anuncis de televisió no sempre ajuden, però aquest canadenc té el seu què.