Ves al contingut principal

Dependència, editorial full informatiu de MIFAS

No podem pas dir que les mesures del govern central siguin especialment encertades, ens referim a la retallada pressupuestària de la Llei de la Dependència que ja feia llufa de fa temps.

Estem vivint en un país que tracta a la seva gent amb discapacitat de manera irregular, fa lleis i propaganda quan les coses van bé i les retalla sense contemplacions quan l’economia es complica. En certa manera som com un article de luxe que s’exposa i es treu amb una certa facilitat.

Juntament amb aquestes retallades se’ns informa que ara, les tramitacions per la prestació de la Dependència no seran superior a sis mesos. Hem de dir que considerem aquest afegit com una causa merament humorística. No podem pas dir res més. Les tramitacions d’aquests ajuts superen a les comarques de Girona més d’un any tot i existir diversos equips de valoració.

En el món, quan veiem la classifació dels països de primera divisió podem veure-hi que els que encapçalen la llista són els que millor tracten la discapacitat. Ho tenen com una qüestió de patriotisme. No hem calculat en quin lloc estem, preferim –de moment- no saber-ho. Intuïm que a primera divisió, no.

A Catalunya vénen eleccions en pocs mesos. Aprofitarem les visites polítiques que tinguem per deixar que els candidats s’expliquin, però hauran de tenir present que aquest cop hauran de fer-ho molt bé, ho faran davant d’una organització que els demanarà explicacions, claretat i contundència. No podem seguir sent un col·lectiu de nyigui-nyogui i exigirem serietat, no només amb la dependència, sinó també en tot allò que ens afecta i que tenim endarrerit.

Comentaris

Lo Bep ha dit…
Com sempre ens vindran a explicar sopars de duro. No poden justificar les mesures que han pres de cap manera.

Entenc que el més correcte seria que si vénen a veure'ns que s'atreveixin a dir la veritat. I la veritat és que la Llei de Dependència ha estat una presa de pèl de les més grans que han existit.

Ja no estem en èpoques de contemporització.
bonaventura-ayats ha dit…
totalment d'acord amb tu, mals moments pel nostre gremi.

Entrades populars d'aquest blog

Campiones del Món

Foto de la Ruth Vela i Esther García, propietàries i màximes responsables del Ruth Vela Gym de Girona, però també Campiones del Món de Kangoo-Jump. El títol el tenen des d'ahir diumenge, on varen participar amb altres cinc gironines en el Mundial d'aquesta modalitat. Varen competir amb més de 20 equips de diferents països i res, varen guanyar perquè senzillament són les que més emocionaren al públic i als membres del jurat. L'esdeveniment va tenir lloc a Madrid aquest passat cap de setmana. 
Vaig ser testimoni de les primeres passes que la Ruth va fer per composar la representació que varen fer-hi. En qüestió de dies la Ruth va anar cosint una coreografia que va acabar sent molt impactant i contundent. Avui he anat al Gym i han posat per aquesta fotografia. Són excepcionals i els resultats equivalen a l'esforç i la il·lusió que hi han posat. El premi és més que merescut, i res, aquí les teniu.

La incompetència absoluta

RENFE és una empresa que està formada bàsicament per un grapat d'incompetents. És una afirmació forta i greu, però a aquestes alçades de la nostra història ja podem confirmar-ho del tot. Un exemple més, el d'avui que explica l'edició local del diari EL PUNT. Es veu que una classe d'Hostalric volien fer una excursió a Girona i una de les alumnes va en cadira de rodes elèctrica. RENFE diu i diu, i al final no diu res. És problema dels usuaris. Més de 100 anys d'història no garantitzen en cap moment la mobilitat d'una part important de la població d'aquest país. El cas que explica el diari és un cas més, dels molts que diàriament es viuen. Gent en cadires o problemes greus de mobilitat que la RENFE els immovilitza encara més. Una empresa pública, de l'estat, o sigui que de tots els contribuents d'aquesta Espanya nostra. 
Mai han tingut cap interès en resoldre els problemes d'accessibilitat. Només han resolt determinats problemes a base de la presi…

Dimarts a les sis

Silenci de Puigdemont. Entrarà en escena el proper dimarts a les sis de la tarda. Hi haurà compareixença del President al Ple del Parlament i em penso que serà líder d'audiència. Estem pendents de que el President tingui el seu gran moment, però no sabem que dirà. Hi ha una part del país que vol que proclami la independència, i l'altra part té pànic de que la declari. Coneixent a Puigdemont crec que no farà ni una cosa ni l'altra. Sortirà per dir que ha guanyat, però que no hi haurà entrega de medalles. Suposo que està buscant la manera de sortir de l'etzuc dignament. Estarem pendents d'ell, lògicament. Assumeixo que l'home deu estar vivint moments complicats. No obstant això, la resta dels habitants d'aquest país tampoc ho estem vivint amb massa alegria. Suposem que de tot això en serà conscient.
En aquests moments la qüestió catalana està en el seu màxim punt d'ebullició i no sabem com treure les olles del foc. Podem cremar-nos o sortir escaldats, to…